La historia de vida como herramienta de mejora de los cuidados gerontológicos

Abstract

Aquesta tesi s'ha realitzat amb una metodologia qualitativa, fenomenològica mitjançant la utilització d'històries de vida. La pregunta de recerca formulada va ser: Conèixer la història de vida de l'ancià permet aplicar unes cures que reforcin la identitat, la individualitat i augmentin la satisfacció durant la seva estada a la residència geriàtrica? L'objectiu general: intentar comprendre els significats que els ancians atorguen a la seva història de vida i la influència que té sobre els seus desitjos i necessitats durant la seva vida a la residència. A l'anàlisi de les històries de vida destaca: els ancians tenen expectatives de ser cuidats pels fills; l'ingrés en la residència sol ser motivat per problemes de salut i/o problemes funcionals que els dificulta portar una vida autònoma; les residències segueixen mantenint característiques d'institucions totals com indicava Goffman; les creences religioses ajuden a donar sentit a la mort. Com a conclusió, la història de vida i la seva anàlisi posterior permeten a la infermera planificar i realitzar unes cures que reforcin la identitat, individualitat afavorint l'autoestima i revaloritzant aspectes de la vellesa.

Esta tesis se ha realizado con una metodología cualitativa, fenomenológica con la utilización de historias de vida. La pregunta de investigación formulada fue: ¿Conocer la historia de vida del anciano permite aplicar unos cuidados que refuercen la identidad, la individualidad y aumenten la satisfacción durante su estancia en la residencia geriátrica? El objetivo general: intentar comprender los significados que los ancianos otorgan a su historia de vida y la influencia que tiene sobre sus deseos y necesidades durante su vida en la residencia. En el análisis de las historias de vida destaca: los ancianos tienen expectativas de ser cuidados por los hijos; el ingreso en la residencia suele ser motivado por problemas de salud y/o problemas funcionales que les dificulta llevar una vida autónoma; Las residencias siguen manteniendo características de instituciones totales como indicaba Goffman; las creencias religiosas ayudan a dar sentido a la muerte. Como conclusión la historia de vida y su análisis posterior permiten a la enfermera planificar y realizar unos cuidados que refuercen la identidad, individualidad favoreciendo la autoestima y revalorizando aspectos de la vejez.

The research method used for this thesis is a phenomenological qualitative methodology by using life histories. The research question was: Do the knowledge of elderly life histories allows to apply cares wich reinforce identity, individuality and increase vital satisfaction during their stay at geriàtric centre. The main purpose was to understand the meaning that old people give to their own life histories and the influenceit has on their wishes and needs during their stay in the residence.

In the analysis of life histories highlights: old people have expectations of being cared by their sons or daughters. Usually entry into the residence tends to be motivated by health and/or funcional problems that make it difficult to lead an autonomous life. According Goffman, the residences remain features of total institutions. Religious beliefs help to make sense of the death.

In conclusion, the life histories and its subsequent analysis allow nurses planning and implementin cares to strengthen identity and individuality promoting self-esteem and enhancing the old age.