L'estètica entre Kant i Nietzsche i la seva projecció en l'art del segle XX

Abstract

La present investigació pretén establir una relació entre l’anàlisi del judici estètic de la tercera crítica de Kant, la filosofia de Nietzsche i la revolució artística del segle XX. Es pren com a punt de partida les aportacions kantianes, en primer lloc analitzant l’estètica transcendental de la Crítica de la raó pura, per a posteriorment presentar l’apartat dedicat a l’estètica de la Crítica de la facultat de jutjar. Les característiques que Kant enumera respecte al judici estètic ens porten a dues conclusions fonamentals: 1) que el judici estètic és un tipus de judici autònom, fonamentalment diferent i no dependent dels judicis cognoscitius i morals. 2) que el judici estètic no pot ser considerat un judici objectiu i, per tant, no poden existir característiques objectives de bellesa.

Respecte a Nietzsche, la present investigació recorre la totalitat de la seva filosofia per a mostrar algunes de les particularitats del seu pensament estètic. Es presenta l’obra de Nietzsche dividida en dues gran etapes, la primera, en la qual és central la noció d’inversió, és descrita com una etapa on Nietzsche dedica la seva labor filosòfica a capgirar el que ell anomena “platonisme”. En la segona etapa, que considerem l’etapa de maduresa del seu pensament, el tema de la inversió ées substituït pel de la transvaloració. Respecte a la teoria estètica, en la primera etapa l’art es presenta com l’accés principal a la veritat, substituint al coneixement, en això consisteix la inversió. Per contra, en la segona etapa, l’art es pensa com a creador de nous valors i ja no com a mode d’accés a una veritat més alta.

En l’última part del present treball presentem la revolució artística iniciada a la segona meitat del segle XIX i que es prolonga fins al segle XX a partir de les tesis principals de l’estètica dels dos filòsofs analitzats anteriorment. Realitzem un recorregut per alguns dels caràcters i de les transicions internes de les diverses escoles artístiques per a mostrar com els resultats acaben coincidint amb les tesis filosòfiques de Kant i de Nietzsche.

This research aims to establish a relationship between the analysis of the aesthetic judgment of Kant's Third Critique, Nietzsche's philosophy and the artistic revolution of the 20th century. Kantian contributions are taken as a basis for the work: first of all, the transcendental aesthetic of the Critique of Pure Reason is analysed, followed by the presentation of the section on aesthetics in the Critique of the Power of Judgment. The characteristics of the aesthetic judgment enumerated by Kant lead us to two fundamental conclusions: 1) the aesthetic judgment is an autonomous judgement, which is fundamentally different and does not depend on moral and cognitive judgements; 2) the aesthetic judgment cannot be considered as an objective judgement and objective characteristics of beauty cannot, therefore, exist.

With regard to Nietzsche, this research covers his entire philosophy to show some specific features of his aesthetic thinking. Nietzsche's work is divided into two main stages: the first, in which the notion of inversion is the central issue, is described as a stage during which Nietzsche's philosophical work aims to invert what he calls "Platonism". In the second stage, which is considered to be the mature stage of his thinking, the inversion is replaced by the transvaluation concept. With respect to aesthetic theory, in the first stage, art is presented as the main access to truth, replacing knowledge; this is the idea of inversion. On the other hand, in the second stage, art is considered as the creator of new values rather than a means to access the highest truth. The last part of this paper deals with the artistic revolution beginning in the second half of the 19th century and lasting until the 20th century, taking into account the main theses on aesthetics from the two philosophers already analysed. An analysis is made of some characters and internal transitions from different schools of art in order to show that the results eventually match the philosophical theses of Kant and Nietzsche.