Iconografías médicas. Dermatología clínica en Colombia y España durante la segunda mitad del siglo XIX

Abstract

L'obra està organitzada en presentació dels antecedents de la recerca; una introducció que dóna compte de la relació problemàtica entre representació, imatge i cos malalt segons el registre de la clínica dermatològica a Espanya i Colòmbia, planteja els models d'anàlisi i metodologia implementats en l'obra que van creuar la història, la medicina, l'antropologia i la semiòtica; contínua l'obra amb la relació entre icona, signe i malaltia que es creua en les formes simbòliques de representació el cos malalt escenificades en patologia de la pell. En aquest apartat es mostra la construcció del cos de la modernitat en el pensament anatòmic a Europa que inaugura Andrés Vesalio amb les seves investigacions presents en el seu llibre Fàbrica del cos humà, continua amb els teatres anatòmics, les venus anatòmiques i el sensualisme clínic de finals del segle XVIII i començaments del XIX que són condició de possibilitat i existència de la mirada dermatològica del segle XIX; un punt important que s'ha volgut ressaltar en aquest esdevenir històric del pensament anatòmic és la seva desconstrucció en una episteme i fisiologia de la diferència a Amèrica lligada als processos de colonialitat del poder on un pensament anatòmic deriva en una semiòtica raciológica de lectura de la pell de les comunitats colonitzades i classificades durant els segles XVII i XVIII. S'ha destinat un lloc a l'estudi de la pràctica mèdica dermatològica sobre la malaltia com a signe i les formes simbòliques del cos malalt, on s'aprecia la constitució d'espais discursius d'intel·ligibilitat del dolor, l'agonia i els efectes de la malaltia sobre el cos. L'ús d'imatges (dibuixos o fotografies) posa de manifest un llaç entre grafia i classificació científica en la pràctica clínica que intenta tocar i mirar (dimensió hàptica) l'estat mòrbid, en un espai concret d'intel·ligibilitat: el dispositiu fotogràfic i la imatge mèdica que retraten cossos i mirades. L'epíleg de l'obra ofereix perspectives d'anàlisi que es projecten en les possibilitats d'una lectura oberta per comprendre la relació entre cos, societat i malaltia.

La obra está organizada en presentación de los antecedentes de la investigación; una introducción que da cuenta de la relación problemática entre representación, imagen y cuerpo enfermo según el registro de la clínica dermatológica en España y Colombia, plantea los modelos de análisis y metodología implementados en la obra que cruzaron la historia, la medicina, la antropología y la semiótica; continua la obra con la relación entre ícono, signo y enfermedad que se cruza en las formas simbólicas de representación el cuerpo enfermo escenificadas en patología de la piel. En este apartado se muestra la construcción del cuerpo de la modernidad en el pensamiento anatómico en Europa que inaugura Andrés Vesalio con sus investigaciones presentes en su libro Fábrica del cuerpo humano, continúa con los teatros anatómicos, las venus anatómicas y el sensualismo clínico de finales del siglo XVIII y comienzos del XIX que son condición de posibilidad y existencia de la mirada dermatológica del siglo XIX; un punto importante que se ha querido resaltar en este devenir histórico del pensamiento anatómico es su desconstrucción en una episteme y fisiología de la diferencia en América ligada a los procesos de colonialidad del poder donde un pensamiento anatómico deriva en una semiótica raciológica de lectura de la piel de las comunidades colonizadas y clasificadas durante los siglos XVII y XVIII. Se ha destinado un lugar al estudio de la práctica médica dermatológica sobre la enfermedad como signo y las formas simbólicas del cuerpo enfermo, donde se aprecia la constitución de espacios discursivos de inteligibilidad del dolor, la agonía y los efectos de la enfermedad sobre el cuerpo. El uso de imágenes (dibujos o fotografías) pone de manifiesto un lazo entre grafía y taxonomía en la práctica clínica que intenta tocar y mirar (dimensión háptica) el estado mórbido, en un espacio concreto de inteligibilidad: el dispositivo fotográfico y la imagen médica que retratan cuerpos y miradas. El epílogo de la obra ofrece perspectivas de análisis que se proyectan en las posibilidades de una lectura abierta para comprender la relación entre cuerpo, sociedad y enfermedad.

The work is organized presentation of the background research; an introduction that accounts for the problematic relationship between representation, image and diseased body as recorded by the dermatology clinic in Spain and Colombia, presents analysis models and methodology implemented in the work that crossed history, medicine, anthropology and semiotics; continuing the work with the relation between icon, sign and disease that crosses the symbolic forms of representation staged in the diseased body skin pathology. In this section the construction of the body of modernity in the anatomical thought in Europe that opens Andreas Vesalius his research present in his book factory human body is shown, continue with the anatomical theaters, anatomical venus and clinical sensationalism late eighteenth century and early nineteenth centuries that are a condition of possibility and existence of dermatologic look of the nineteenth century; an important point that wanted to emphasize in this historical development of anatomical thought is its deconstruction in a episteme and physiology of the difference in America linked to the processes of coloniality of power where an anatomical thinking leads to a raciológica semiotic reading skin colonized communities and classified during the seventeenth and eighteenth centuries. It was allocated a place to study dermatologic medical practice about the disease as a sign and symbolic forms of diseased body, where the constitution of discursive spaces of intelligibility pain seen the agony and the effects of the disease on the body. The use of images (drawings or photographs) shows a link between spelling and taxonomy in clinical practice trying to touch and look (haptic dimension) the morbid state, in a specific space of intelligibility: the photographic device and medical image portray bodies and looks. The epilogue of the book provides analytical perspectives that project on the possibilities of an open reading to understand the relationship between body, society and disease.