Estudiantes de enfermería y profesionales de enfermería: factores de riesgo y factores de protección para garantizar el bienestar psicológico y su calidad de vida laboral

Abstract

Els riscs associats a les professions assistencials s’estudien normalment de manera esbiaixada, es centren en l’existència i instauració de dificultats d’adaptació dels professionals a estressors inespecífics del entorn laboral.

Diversos estudis internacionals assenyalen que, en un moment on cada vegada són més necessàries les atencions d’infermeria, no comptem amb professionals suficients. Aquesta manca de personal es deu principalment a l’abandonament durant l’etapa formativa o ja en l’etapa de desenvolupament professional. Sigui com sigui, la càrrega assistencial cada vegada és més elevada en una realitat on comptem amb menys personal i menys recursos sanitaris.

Partim d’un plantejament proactiu on identifiquem coincidències i divergències entre estudiants d’infermeria i professionals, aspectes estructurals i contextuals.

La professionalització és un procés i proposem un programa d’intervenció psicosocial que contempla totes les seves fases: previ a l’ingrés (elecció grau), durant l’etapa universitària (teòrica i pràctica), i el pas i desenvolupament professional dins de l’entorn assistencial. Afavorint el benestar psicològic i la qualitat de vida laboral, afavorim també a les persones i al seu context, inclosa la qualitat assistencial.

Los riesgos asociados a las profesiones asistenciales se estudian normalmente de manera sesgada partiendo de la existencia de dificultades de adaptación de los profesionales a estresores inespecíficos del entorno laboral.

Diversos estudios internacionales señalan que, en un momento en el que cada vez son más necesarios los cuidados de enfermería, no contamos con profesionales suficientes. Esa falta de personal se debe principalmente al abandono ya sea durante la etapa formativa o durante la etapa de desarrollo profesional. Sea como fuere, la realidad es que nos encontramos con una carga asistencial cada vez mayor en un contexto con menos personal y menos recursos sanitarios.

Partimos de un planteamiento proactivo en el identificamos coincidencias y divergencias entre estudiantes de enfermería y profesionales, aspectos estructurales y contextuales.

La profesionalización es un proceso y proponemos un programa de intervención psicosocial que abarca todas sus fases: previo al ingreso (elección grado), durante la etapa universitaria (teórica y práctica), y el paso y desarrollo profesional dentro del entorno asistencial. Favoreciendo el bienestar psicológico y la calidad de vida laboral, favorecemos también a las personas y a su contexto, incluido lo relativo a la calidad asistencial.

The risks associated with the caring professions are usually studied in a biased manner. They are usually focused on the existence of difficulties, on how professionals adapt themselves (or not) to nonspecific work environment stressors.

Several international studies indicate that, at a time when the nursing care is more requested and necessary, we do not count with an enough number of professionals. This lack of personnel is mainly due to turnover or abandonment either during the formative stage or during the stage of professional development. Anyway, the reality is that we have a growing need of care burden in a context with less staff and fewer health resources.

From a proactive and positive approach, we try to identify structural and contextual similarities and differences among nursing students and nurses.

Professionalization is a process and we propose a psychosocial intervention program covering all phases: before admission (selection of the studies), during the university stage (theoretical and practical), and during the step of professional development within the healthcare environment.

By promoting psychological well-being and quality of working life, we favor people, their context and the quality of the care.