Avaluació de l’impacte clínic i econòmic d’una intervenció farmacèutica orientada a disminuir la medicació inadequada en persones majors de 70 anys polimedicades

Abstract

Introducció L’envelliment de la població s’associa a una major prevalença de malalties cròniques que s’acompanya d’un increment proporcional en el consum de medicaments i a un augment en la polimedicació. Per altre banda, l’increment en la despesa sanitària i concretament en la despesa farmacèutica ha contribuït a posar en perill la sostenibilitat del sistema sanitari.

Objectiu Avaluar l’eficàcia, la seguretat i l’impacte econòmic de la intervenció d’un farmacèutic especialista integrat en els equips d’atenció primària orientada a millorar l’adequació del tractament farmacològic prescrit a les persones ancianes polimedicades que viuen a la comunitat.

Metodologia S’ha realitzat un assaig clínic aleatoritzat, obert, multicèntric i amb dues branques d’intervenció paral·leles. La població d’estudi inclou ancians de la comunitat no institucionalitzats, de 70 anys o més, que reben 8 o més medicaments, i residents a Mataró o Argentona. La intervenció d’estudi va consistir en la revisió de la medicació dels pacients per part d’un farmacèutic segons criteris àmpliament acceptats. Posteriorment es van presentar les recomanacions al metge responsable de cada pacient i finalment es van acordar els canvis a realitzar. El grup control va seguir la pràctica clínica habitual. Les principals mesures del resultat van ser la proporció de medicaments i de pacients amb canvis realitzats, així com les recomanacions. També s’han registrat el nombre consultes als dispositius assistencials i la mortalitat. Es va considerar un període de seguiment de 12. Conjuntament amb l'assaig clínic s’ha realitzat una anàlisi de cost i s’han valorat els costos entre les dues branques, segons la perspectiva del Servei Català de Salut. S’ha considerat un horitzó temporal d’un any després de la intervenció. Resultats Un total de 503 pacients (252 grup intervenció i 251 grup control) van ser reclutats. Es van avaluar 2.709 medicaments. En el 95,6% dels ancians polimedicats de la comunitat s’ha identificat almenys una medicació potencialment inadequada. Un 26,5% dels medicaments és van considerar potencialment inadequats amb una mitjana de 2,62 recomanacions per pacient. El 80,9% de les recomanacions efectuades pel farmacèutic van ser acceptades pel metge de família i el pacient, de manera que el 21,5% dels medicaments van ser canviats (el 9,2% de les prescripcions es van discontinuar, el 6,9% es va ajustar la dosi, el 3,1% es va substituir i es van iniciar un 2,2% de nous medicaments), amb una mitjana de 2,02 canvis per pacient. Els inhibidors de la bomba de protons i antiàcids (54,1%), les benzodiazepines (33,0%) i els analgèsics (31,2%) van ser els grups de fàrmacs més relacionats amb inadequació. El nombre de medicaments discontinuats, amb ajust de dosi i substituïts va ser superior en el grup intervenció respecte del grup control tant als 3, com als 6 i 12 mesos (p<0,001). No s’ha observat un increment ni en el consum de recursos sanitaris ni en la mortalitat als 12 mesos. Als 6 mesos, el grup intervenció va presentar una major adherència al tractament respecte el valor inicial (p<0,001). La intervenció d’estudi ha sigut responsable d’una reducció del 6,6% de la despesa farmacèutica anual, el que suposa un estalvi de 64,3€ per pacient cada any. S’ha estimat que la incorporació d’un farmacèutic als equips d’atenció primària ha generat un retorn de 2,38 € per euro invertit.

Conclusions La intervenció d’un farmacèutic especialista integrat en els equip d’atenció primària i centrat en l’avaluació de l’adequació de la medicació de les persones grans polimedicades és una mesura capaç de millorar la qualitat de la prescripció farmacèutica, de reduir el nombre de medicaments prescrits i de generar uns estalvis en despesa farmacèutica sense que comporti efectes secundaris rellevants ni un increment en la freqüentació dels dispositius assistencials.

Introduction Population ageing is associated with a higher prevalence of chronic diseases accompanied by a proportional increase in the consumption of drugs and an increase in polypharmacy. On the other hand, the increase in health expenditure and particularly in pharmaceutical spending has contributed to endangering the sustainability of the health system.

Objective To assess the efficacy, safety and economic impact of a pharmacist intervention integrated into primary care teams aimed to improve the drug appropriateness in community-dwelling polymedicated elderly people.

Methodology We conducted a randomized, open-label, multicentre, parallel-arm clinical trial. The study population includes non-institutionalized elderly people living in the community, aged 70 years or more, receiving eight or more drugs, and residents in Mataró or Argentona. The study intervention consisted in an evaluation of all drugs prescribed to each patient according to widely accepted criteria conducted by a pharmacist. Recommendations were discussed with patient’s physician in order to come up with a final set of recommendations. Control group continued usual clinical practice. Main outcome measures were the percentage of patients with recommendations and changes as well as number of drugs recommended and changed. Number of healthcare resources and mortality was also registered. 12 months’ follow-up were considered. A cost analysis was performed within clinical trial. Costs were evaluated between the two branches, according to Catalan Health Service perspective. A time horizon of one year was considered.

Results A total of 503 patients (252 intervention group and 251 control group) were recruited. 2709 drugs were evaluated. At least one potentially inappropriate medication have been identified in 95.6% of community-dwelling polymedicated elderly people. About 26.5% of prescriptions were rated as potentially inappropriate medication, with an average of 2.62 recommendations per patient. About 80.9% of the recommendations made by the pharmacist were accepted by the physician. This represents a 21.5% of drugs changed (9.2% discontinuation, 6.9% dose adjustment, 3.2% substitution and 2.2% new prescription), with an average of 2.02 changes per patient. Proton-pump inhibitor and antacid (54.1%), benzodiazepines (33.0%) and NSAID's and opiates (31.2%) were the groups more related to inadequacy. Total number of drugs discontinued, with dose adjustment or replaced were higher in the intervention group compared to the control group at 3, 6 and 12 months (p <0.001). No increase was observed in health resources consumption or mortality at 12 months. Intervention group presented a greater adherence to treatment compared to baseline at 6 months (p <0.001). Study intervention has been responsible for a reduction of 6.6% of drug expenditure, which represents a savings of € 64.3 per patient per year. It has been estimated that the inclusion of a pharmacist in primary care teams has generated a return of € 2.38 per every euro invested.

Conclusions The intervention of a clinical pharmacist integrated into the primary care team assessing drug appropriateness of community-dwelling polymedicated elderly people can improve the quality of prescriptions and reduce the number drugs prescribed and generate savings in pharmaceutical expenditure without significant side effects or involving an increase in the healthcare resources consumption.