La preparación del proceso civil: las diligencias preliminares.

Abstract

L'ordenament jurídic civil espanyol, conscient de la dificultat que per a l'administrat pot comportar l'accés al coneixement de determinades circumstàncies essencials per al correcte plantejament d'un plet, generalment, per l'absència de col•laboració de qui les coneix, posa a la seva disposició un mecanisme processal que sota el nom de diligències preliminars es troba regulat en els arts. 256 i ss. LEC. La seva finalitat no és altra que la de preparar i, si escau, evitar el futur litigi. D'acord amb la mateixa, l'art. 256.1 LEC disposa d'un catàleg de diligències preliminarsnumerus claususrespecte del que es predica una interpretació flexible sempre que en la sol•licitud que es dedueixi concorrin elspressupòsits materials d'adequació a la finalitat perseguida, una causa justa i interès legítim. La concurrència d'aquests en la sol•licitud que es dedueixi, així com la prestació de la caució que fixi l'òrgan judicial competent per al seu coneixement, determinaran la pràctica de la diligència preliminar acordada.

Partint de l'anterior, els arts. 256 i ss. LEC regulen un procediment, de vegades determinant de la interrupció de la prescripció extintiva de l'acció, d'acord amb el qual es procedirà a la pràctica de les diligències preliminars, prèvia citació del requerit a col•laborar, qui a més podrà formular oposició. I, per al supòsit de negativa a col•laborar, una bateria de conseqüències a aquesta negativa entre les quals destaca, per la seva transcendència constitucional, la d'entrada i registre.

Amb tot, s'aborda en aquesta tesi un estudi integral de les diligències preliminars que pretén avançar en el camí del seu coneixement i en el de la superació de l'oblit i decadència que en èpoques passades va patir a causa de l'absència de conseqüències a la conducta reticent del requerit a col•laborar.

El ordenamiento jurídico civil español, consciente de la dificultad que para el administrado puede conllevar el acceso al conocimiento de determinadas circunstancias esenciales para el correcto planteamiento de un pleito, generalmente, por la ausencia de colaboración de quien las conoce, pone a su disposición un mecanismo procesal que bajo el nombre de diligencias preliminares se encuentra regulado en los arts. 256 y ss. LEC.

Su finalidad no es otra que la de preparar y, en su caso, evitar el futuro litigio. En consonancia con la misma, el art. 256.1 LEC dispone de un catálogo de diligencias preliminares numerus clausus respecto del que se predica una interpretación flexible siempre que en la solicitud que se deduzca concurran los presupuestos materiales de adecuación a la finalidad perseguida, justa causa e interés legítimo. La concurrencia de estos en la solicitud que se deduzca, así como la prestación de la caución que fije el órgano judicial competente para su conocimiento, determinarán la práctica de la diligencia preliminar acordada.

Partiendo de lo anterior, los arts. 256 y ss. LEC regulan un procedimiento, en ocasiones determinante de la interrupción de la prescripción extintiva de la acción, conforme al cual se procederá a la práctica de las diligencias preliminares, previa citación del requerido a colaborar, quien además podrá formular oposición. Y, para el supuesto de negativa a colaborar, una batería de consecuencias a dicha negativa entre las que destaca, por su trascendencia constitucional, la de entrada y registro.

Con todo, se aborda en esta tesis un estudio integral de las diligencias preliminares que pretende avanzar en la senda de su conocimiento y en el de la superación del olvido y decadencia que en épocas pasadas sufrió debido a la ausencia de consecuencias a la conducta reticente del requerido a colaborar.

The Spanish civil legal system, aware of the difficulty for ordinary people to understand essential circumstances for the correct approach of a litigation, generally due to the lack of collaboration of the one who knows them, puts at his disposal a procedural mechanism that, under the name of preliminary proceedings, is regulated in arts. 256 et seq. LEC.

Its purpose is no other than to prepare and, if necessary, avoid future litigation. Consistent with it, the art. 256.1 of LEC has a catalogue of preliminary investigations numerus clausus with respect to which a flexible interpretation is provided that in the request that is deducted there are concurrent material assumptions for the purpose pursued, just cause and legitimate interest. The concurrence of these in the request that is deduced, as well as the provision of the bond established by the competent judicial body for its knowledge, will determine the practice of the preliminary diligence agreed upon.

Based on the above, arts. 256 et seq. LEC regulate a procedure, sometimes determining the interruption of the extinction prescription of the action, according to which will proceed to the preliminary proceedings, after summoning the respondent to collaborate, who may also formulate an opposition. And, in the case of a refusal to collaborate, a battery of consequences to that negative, among which stands out, for its constitutional transcendence, the entry and the registration.

However, this thesis is an integral study of the preliminary steps that seeks to advance in the path of their knowledge and in the overcoming of the forgetfulness and decay that in the past suffered because of the absence of consequences to the reluctant conduct of the required person to cooperate.