El mètode projectual en l’arquitectura moderna catalana: del mestre d’obres al GATCPAC

Abstract

Aquest estudi planteja que l’arribada de la modernitat a l’arquitectura catalana va consistir principalment en un canvi metodològic en la manera de dissenyar. Per demostrar-ho examina la metodologia de disseny de l’habitatge plurifamiliar a Barcelona entre els anys 1875 i 1936 a partir dels expedients d’obra dels fons documentals particulars de vint-i-nou arquitectes. La transformació en la metodologia de disseny es dona principalment per quatre factors: l’arribada de la reproductibilitat tècnica dels plànols, la configuració del sistema de notació arquitectònica, la concepció de l’edifici com a sistema i, finalment, la consolidació del plànol i el projecte com a formats de referència. Aquests factors impliquen la transformació del mètode tipològic, el qual es caracteritza pel disseny fet entre l’estudi i l’obra, l’ús de models preestablerts per la tradició local i l’ús de l’oralitat com a eina principal de treball, en el mètode projectual, el qual es caracteritza pel disseny integral a l’estudi, el projecte com a horitzó de treball i l’ús del dibuix i el llenguatge visual com a eina heurística, analítica i comunicativa.

Aquesta transformació metodològica implica el pas d’una cultura de l’arquitectura oral a una cultura de l’arquitectura dibuixada on el dibuix i el llenguatge visual assumeixen gradualment totes les facetes del disseny i no només contribueixen a definir la pròpia idea de disseny sinó que transformen radicalment la forma de pensar l’arquitectura pel que fa a dinàmiques cognitives, socials i econòmiques. Les noves dinàmiques es caracteritzaran per la jerarquització, l’anàlisi, la simplificació, la prefiguració, l’abstracció, la imposició individual, la professió liberal, la internacionalització, l’abstracció visual, la resolució de problemes, el finalisme i l’apriorisme. La transformació radical del mètode de disseny i la instauració del mètode projectual és una aportació genuïna de la modernitat en arquitectura que convida a definir i a jutjar sota nous paràmetres el llegat material i discursiu de l’arquitectura moderna.

This study suggests that the arrival of modernist architecture in Catalonia consisted mainly of a methodological change in the way of designing. To demonstrate this we examine design methodology in multi-family housing works in Barcelona between 1875 and 1936 based on the private records of twenty-nine architects. The transformation of the design methodology is given primarily by four factors: the arrival of mechanical reproduction of plans, the configuration of an architectural notation system, the conception of the building as a system, and the consolidation of the plan and the project as key formats. These factors lead to the transformation of the typological method, which is characterized by the design both at the study and at the construction site, the use of pre- established traditional models and the use of orality, into the projectual method, which is characterized by designing the whole work at the study, having the project as core working format and using drawing and visual language as a heuristic, analytical and communicative tool.

This methodological transformation involves the passage of an oral culture to a drawn culture in architecture, where drawing and visual language gradually assume all facets of design and not only contribute to defining the idea of design itself but also they radically transform our way of thinking architecture in terms of cognitive, social and economic dynamics. These new dynamics are characterized by hierarchy, analysis, simplification, prefiguration, abstraction, individual imposition, liberal profession, internationalization, visual abstraction, problem solving, finalism and apriorism. The radical transformation of the design method into the project method is a genuine contribution of modernity in architecture that invites us to define and judge under new parameters the material and discursive legacy of modernist architecture.