Estudi de valors, motivacions i emocions dels aficionats al futbol: una aproximació a partir de la integració de metodologies

Abstract

Aquesta tesi doctoral fa una aproximació a l'estudi dels aficionats al futbol des d'una perspectiva global, per l'estudi de la qual es menester considerar variables tant de l'entorn com de les persones. Els objectius principals són descriure les característiques de l'entorn de l'aficionat i les variables individuals implicades en l'afició al futbol, i avaluar les conseqüències cognitives, afectives y comportamentals d'aquesta afició. Per això, s'ha dissenyat una recerca que integra metodologia qualitativa, a partir de l'observació participant, per a l'estudi de l'entorn en el que es desenvolupa el futbol professional en diferents ciutats de l'estat espanyol; i metodologia quantitativa, a partir de la realització d'una enquesta per l'estudi dels valors, motivacions i emocions que expressen els aficionats en els mateixos estadis. Com a resultat del treball de camp s'han obtingut: a) un diari de camp composat per 11 registres d'observació d'esdeveniments en diferents ciutats en que es juguen partits de la Liga de Fútbol Profesional, material editat per clubs i associacions d'aficionats, material de premsa i reflexions de l'investigador; i b) 1719 qüestionaris contestats en 17 estadis de primera y segona divisió. De l'anàlisi combinat de les dades es desprèn que l'entorn (tant real com hiperreal o virtual) de l'aficionat al futbol té una influencia important en la definició i el manteniment de l'afició. El futbol espectacle és un continuum de futbol real i futbol virtual que es perllonga gairebé sense interrupció en el temps. A nivell individual, el públic es pot classificar en espectadors, aficionats presencials, aficionats virtuals i entusiastes. Els entusiastes són l'únic grup que es caracteritza per valorar el guanyar per sobre de qualsevol altre valor. La motivació principal dels aficionats es recolzar l'equip amb el que s'identifiquen tant quan van als estadis com quan veuen futbol televisat. La identificació implica que normalment s'experimentin emocions positives davant d'estímuls que provenen del propi equip mentre que davant dels rivals i dels àrbitres s'experimenta una major dispersió emocional. L'expressió comportamental de les emocions porta els aficionats a les grades a fer tant individualment com grupal (cants i coreografies) comportaments favorables, neutres o desfavorables al fair play, arribant en ocasions a l'agressió (aspecte que més s'ha estudiat dels espectadors pels problemes que comporta). Una de les conseqüències de la combinació de factores de l'entorn i factors individuals sobre l'afició és el nivell de compromís dels aficionats, el compromís de les aficionades amb el futbol es igual que el dels aficionats (tot i que en els camps n'hi ha proporcionalment menys), els aficionats més veterans estan més compromesos que els joves. Finalment, els entusiastes són els aficionats més compromesos, seguits dels aficionats presencials i els aficionats virtuals, els espectadors per la seva banda no mostren cap compromís amb el futbol.

Esta tesis doctoral hace una aproximación al estudio de los aficionados al fútbol desde una perspectiva psicológica global, para cuyo estudio hay que considerar variables tanto del entorno como de las personas. Los objetivos principales son describir las características del entorno del aficionado y las variables individuales implicadas en la afición al fútbol, y evaluar las consecuencias cognitivas, afectivas y comportamentales de dicha afición. Para cubrir estos objetivos, se ha diseñado una investigación que integra metodología cualitativa, a partir de la observación participante, para el estudio del entorno en el que se desarrolla el fútbol profesional en distintas ciudades del estado español; y metodología cuantitativa, a partir de la realización de una encuesta, para el estudio de los valores, motivaciones y emociones que expresan los aficionados en los mismos estadios. Como resultado del trabajo de campo se han obtenido: a) un diario de campo compuesto por: 11 registros de observación de acontecimientos en otras tantas ciudades en que se disputaban partidos de la Liga de Fútbol Profesional, material editado por clubes y asociaciones de aficionados, material de prensa y reflexiones del investigador; y b) 1719 cuestionarios contestados en 17 estadios de primera y segunda división. Del análisis combinado de los datos se desprende que el entorno (tanto real como hiperreal o virtual ) del aficionado al fútbol tiene una influencia importante en la definición y mantenimiento de la afición. El fútbol espectáculo es un contiuum de fútbol real y fútbol virtual que se prolonga casi ininterrumpidamente en el tiempo. A nivel individual, el público se puede clasificar en espectadores, aficionados presenciales, aficionados virtuales y entusiastas. Los entusiastas son el único grupo que se caracteriza por valorar el ganar por encima de cualquier otro valor. La motivación principal de los aficionados es apoyar al equipo con que se identifican tanto cuando acuden a los estadios como cuando ven fútbol televisado. La identificación implica que normalmente se experimenten emociones positivas ante estímulos que provienen del propio equipo mientras que ante los rivales y los árbitros se experimenta mayor dispersión emocional. La expresión comportamental de las emociones lleva a los aficionados en las gradas a hacer tanto individual como grupalmente (cantos y coreografías) comportamientos favorables, neutros o desfavorables al fair play, llegando en ocasiones a la violencia (aspecto que más se ha estudiado de los espectadores por los problemas que conlleva).Una de las consecuencias de la combinación de factores del entorno y factores individuales sobre la afición es el nivel de compromiso de los aficionados, el compromiso de las aficionadas al fútbol es igual que el de los aficionados (a pesar de que en los campos hay proporcionalmente menos mujeres), los aficionados más veteranos están más comprometidos que los jóvenes. Finalmente, los entusiastas son los aficionados más comprometidos, seguidos de los aficionados presenciales y los aficionados virtuales, les espectadores por su parte no muestran compromiso alguno con el fútbol.