Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia de l'Educació
L'origen de la present tesi doctoral es situa en l'assumpció per part de l'autor de la necessitat d'una bona teoria per establir correctes línies de recerca experimental, la relació existent entre el comportament motor i la intel·ligència humana i, en darrer lloc, en emfatitzar l'apropament del desenvolupament teòric a l'aplicació pràctica que doni sentit als pedagogs esportius i reverteixi significativament en la societat. En aquest context, es desenvolupa l'aprofundiment teòric de la tàctica esportiva com a comportament intel·ligent en el marc de la dimensió qualitativa del model de camp psicològic funcional (formalitat psicològica, materialitat biològica i finalitat adaptativa) i es proposa un model didàctic d'intervenció pedagògica que respon als diferents nivells funcionals. La tàctica esportiva com a interacció social interpretativa i integració funcional amb els comportaments perceptivo motors, permet oferir una classificació funcional dels esports en funció de la finalitat adaptativa física o convencional i, sobretot, en funció de les convencionalitats bàsiques que permeten als individus entendre's en les més diverses relacions interpersonals presents en els esports. Secundàriament, la tesi aprofundeix en la revisió teòrica dels diversos models que han abordat el fenomen de la tàctica esportiva i explica els conceptes funcionals de tècnica i estratègia.<br/>El concepte de funcionalitat no significa el concepte positivista de tenir utilitat, sinó que significa l'estudi de dinamismes diferenciats de la naturalesa. En aquest sentit, es concep el funcionalisme psicològic com a comportament associatiu en base a la reactivitat biològica que en constitueix el seu basament material. La tesi abandona els models teòrics dualistes per abordar l'explicació de la tàctica esportiva en base al criteri comportamental que, deixant el criteri cartesià d'extensió, explica naturalment el comportament humà en línia aristotèlica. Així, s'ofereix una explicació del comportament motor humà respectant els dos nivells funcionals de l'associació, rígida (seqüències cícliques i acícliques intra-repetició) o canviant (acícliques inter-repeticions). La finalitat exclusivament física d'aquest comportament aplicat a les gestualitats específiques esportives acull el concepte de tècnica i les cognicions lingüístiques en absència de propioceptivitat, el concepte d'estratègia.<br/>La conceptualització funcional de la tàctica esportiva es vincula a la convencionalitat canviant modificació de la seqüència motriu (atac-defensa), present només en algunes relacions interpersonals esportives. No és l'harmonització perceptiva (col·laboració) ni l'assoliment d'un objectiu físic final (oposició) les convencionalitats definitòries de la tàctica. Aquestes darreres convencionalitats es presenten com a rígides durant tota la interacció motriu, mentre que la modificació de la seqüència motriu, canviant moment a moment en la seva naturalesa, caracteritza el nivell funcional interpretatiu de la tàctica esportiva amb la temporalitat com a criteri d'èxit de l'acció. <br/>Aquest desenvolupament teòric permet la construcció d'un model didàctic d'intervenció pedagògica sense fases o etapes a superar, que tendeixen a homogeneïtzar les persones i no respecten les diferències individuals; la pròpia praxi aplicativa estructura la millor possibilitat de construcció didàctica, tot i destacant la rellevància dels mitjans bàsics de tàctica col·lectiva en ser funcionalment idèntics a la tàctica real dels esports d'equip: col·lectius i interpretatius. La tàctica com a intel·ligència en joc.
The origin of the present doctoral thesis is based on the assumption on the author's side about the necessity of a good theory in order to establish correct lines of experimental research, the relationship existing between the motor behaviour and human intelligence and lastly, in emphasizing the approach of the theoretic development to the practical application that makes sense to the sport pedagogues and reverts significantly in the society. In this context, the theoretical study goes in depth to see how the sport tactics is developed as an intelligent behaviour in the frame of the qualitative dimension of the model of functional psychological field (psychological formality, biologic materiality and adjusting finality) and a didactic model of pedagogic intervention is proposed which is a reply to different functional levels. The sport tactics as an interpretative social interaction and functional integration with the motor perceptive behaviour allows to offering a functional classification of sports depending on the physical or conventional adaptive finality and above all, depending on the basic conventionalities that allow individuals to understand themselves in the most diverse interpersonal relationships which are present in sports. Secondarily, the thesis go deep in the theoretical revision of the diverse models that have approached the phenomenon of the sport tactics and explains the functional concepts of technics and strategy.<br/>The concept of functionality does not mean the positivist concept of being useful, but it means the study of nature's differentiate dynamisms. In this sense, it is conceived the psychological functionalism as an associative behaviour on the basis of the biological reactivity which constitutes its material base. The thesis abandons the dualist theoretical models since it approaches the explanation of the sport tactics on the basis of the behavioural criteria which, leaving out the extension's Cartesian criteria, clearly explains the human behaviour in Aristotelian line. Thus, an explanation of the human motor behaviour is offered respecting both functional levels of the association, rigid (cyclic and acyclic intra-repetition sequences) or changing (acyclic inter-repetitions). The finality exclusively physical of this behaviour applied to the sporting specific gestures takes in the concept of technics and the linguistic cognitions in the absence of propioceptivity, the concept of strategy.<br/>The functional conceptualization of the sport tactics is linked to the changing conventionality modification of the driving sequence (attack-defence), only present in some sporting interpersonal relations. It is neither the perceptive harmonization (collaboration) nor the attainment of a final physical objective (opposition) the defining conventionalities of the tactics. These last conventionalities are presented as rigid throughout the driving interaction, while the modification of the driving sequence, changing progressively in its nature, characterizes the interpretative functional level of the sport tactics with the temporality as a successful criteria of the action.<br/>The sport tactics has always been linked to the intellectual behaviour of the player. In this respect, the thesis makes a revision of the traditional concept of the intelligence in order to come closer to the psychosocial, interactive and interpretative context of the tactics behaviour. Thus, in the division of the natural dynamisms, a multidimensional idea of intelligence sets down roots as an adaptive behaviour to the physical behaviour (Perception), to the biological behaviour (Conditioning) and to the social conventional behaviour (Understanding), which is the intellectual dimension of the Tactics in the double modal and temporal parameter that distinguishes it.<br/><br/>This theoretical development allows the building of a didactic model of pedagogic intervention without phases or stages to overcome that tend to homogenise people and do not respect the individual differences; the own applicative praxis structures the best possibility of didactic construction, emphasizing the importance the basic means of collective tactisc as being functionally identical to the real tactics of the team sports: collective and interpretative. Tactics as intelligence in the play.
Intel·ligència; Tàctica esportiva; Model de camp
37 - Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.