Natural outdoor environments and adults' health : associations, effect modifiers and mediators

Abstract

This thesis aims at (a) evaluating the association between natural outdoor environments (NOE) and health in adults and potential effect modifiers of this association, and (b) investigating the possible mechanism of this association. Data was derived from two cross-sectional studies (including a nested one) and one experimental study. Exposure assessment included residential NOE exposure, and contact with NOE (objectively measured with smartphones and event-based exposures). Health outcomes included mainly subjectively mental health. The potential effect modifier of gender, age, socioeconomic status, urbanisation degree/city and exposure time was evaluated. The possible mechanisms investigated were: (NOE) physical activity, stress/restoration, social contacts, noise, and air pollution. Results of the present work suggest that NOE exposure (both residential and contact with NOE) was positively associated with adults’ chronic health, mainly for green space and greenery, and specially for surrounding greenness. Event-based exposure to NOE was also positively associated to adults’ acute health effects. No strong conclusions could be drawn about groups of population that could benefit more from NOE exposure. Physical activity might not be a mediator of the NOE-health associations. Stress reduction/restoration and air pollution might be partial mediators of these associations. The relationship between NOE exposure -NOE physical activity could be modified by various factors. We highlight the limitations of existing studies in the field and provide recommendations for future research. In the meanwhile, urban planners and policy makers should consider all the mechanisms, targeting the entire population, and use “just green enough” strategies supported by anti-gentrification policies.

Els objectius d’aquesta tesi eren (a) avaluar l’associació entre entorns naturals exteriors (ENE) i la salut dels adults i el potencial efecte modificador d’aquesta associació i (b) investigar els possibles mecanismes d’aquesta associació. En la present tesi s’han utilitzat dades de dos estudis transversals (incloent un estudi niat) i un estudi experimental. L’estimació de l’exposició incloïa l’exposició residencial a ENE i el contacte amb ENE (mesurat objectivament amb smartphones i l’exposició basada-en-event). Els resultats en salut avaluats incloïen principalment la salut mental subjectiva. Els potencials modificadors d’efecte que es van explorar eren el gènere, l’edat, l’estat socioeconòmic, el nivell d’urbanització/la ciutat i el temps d’exposició. Els possibles mecanismes investigats eren: l’activitat física (en ENE), l’estrès/restauració, els contactes socials, el soroll i la contaminació atmosfèrica. Els resultats d’aquesta tesi suggereixen que l’exposició a ENE (tant residencial com el contacte amb l’ENE) estava associada positivament amb l’estat de salut dels adults a llarg termini. Les associacions es trobaven sobretot per espais verds i verdor, especialment el verdor circumdant. L’exposició basada-en-event als ENE estava associada positivament als efectes en salut en adults a curt termini. No es va poder concloure res sobre els grups de població que es podien beneficiar més de l’exposició als ENE. L’activitat física podria no ser un mediador de l’associació ENE-salut. La reducció de l’estrès, la restauració i la contaminació atmosfèrica podrien ser mediadors parcials de l’associació. La relació entre exposició a ENE i l’activitat física (en ENE) podria ser modificada per varis factors. Aquesta tesi recalca les limitacions dels estudis existents en el camp i proporciona recomanacions sobre recerca futura. Mentrestant, els planificadors urbans i els legisladors haurien de considerar tots els possibles mecanismes, dirigir-se a tota la població i utilitzar estratègies “només suficientment verdes” acompanyades per polítiques d’anti-gentrificació.