Estudi biomecànic i anatomoradiològic comparatiu de dues tècniques diferents de reparació de les lesions del tendó del bíceps distal en la tuberositat bicipital del radi

Abstract

Aquest estudi intenta determinar les diferencies biomecàniques i anatomoradiològiques entre dues tècniques de reparació del tendó distal del bíceps braquial fetes amb un botó cortical situat una d’elles endomedul·larment i l’altre extracorticalment a la tuberositat del radi. S’ha desenvolupat un mètode de comparació de les dues tècniques en radis de cadàver criopreservat on prèviament a la realització dels procediment quirúrgics s’han fet les mesures anatòmiques i radiològiques amb una tomografia computeritzada i un programa informàtic per validar les mesures. Hem trobat diferències biomecàniques estadísticament significatives en els desplaçaments després de càrregues cícliques i en les càrregues de fallada entre les dues tècniques de reparació comparades en la reparació de la ruptura del tendó distal del bíceps. Quan es va utilitzar la densitat mineral òssia i el gruix cortical per ajustar els resultats biomecànics no es van trobar diferències que poguessin ser considerades biomecànicament significatives entre els dos grups. Amb els resultats obtinguts per mitjà de la tomografia computeritzada en analitzar les diferents parts de la tuberositat respecte al gruix cortical i la seva densitat mineral òssia el canvi de posició de col·locació de l'implant en la tuberositat radial, representa un avantatge per a prevenir les lesions nervioses sense canviar la resistència mecànica de la reinserció del bíceps tant en implants monocorticals, endomedul·lars i bicorticals. La tècnica de botó cortical endomedul·lar amb dispositiu Endobutton (Smith & Nephew, Andover, Massachusetts, EUA) és un procediment més senzill i menys agressiu que la tècnica bicortical extracortical per a la reparació del tendó del bíceps distal i presenta potencialment menys riscos.

The aim of this study was to measure the cortical thickness and bone density of the different parts of the bicipital tuberosity, to evaluate the importance of these variables on resistance to pulling out of distal biceps tendon reinsertion implants. Sixteen cadaveric arms were used for this study a multiple detector computed tomography was performed in each proximal radius. Bone thickness and density of anterior, posterior cortex and anterior trabecular bone were measured in proximal, medial and distal parts of the bicipital tuberosity. Statistical and concordance analyses of results were performed. Results In our specimens, the medial and distal parts of the anterior cortex and the anterior trabecular bone were thicker, mean 11.3 mm SD 2.72 and 11.17 mm SD 3.05, with a significant difference when compared to the proximal part; mean 10.3 mm SD 2.35, of radial tuberosity. The three posterior segments where all thicker compared to the anterior cortex (proximal 3.15 SD 1.31; medial 3.33 SD 1.5; distal 3.34 SD 1.43 mm), but without statistical differences between them. The measured bone density was equivalent in the three portions of the anterior cortex and trabecular bone [proximal 1924.63 SD 547.22; medial 1848.19 SD 538.59; distal 2100.47 SD 396.32 Hounsfield units (HU)]. The posterior cortex was denser compared to the anterior cortex and the anterior trabecular bone in all the segments (proximal 1962.63 SD 223.57; medial 1907.16 SD 232.08; distal 1987.06 SD 189.12 HU), but without statistical differences between the three parts. Conclusions based on the results of this anatomic study which have demonstrated that anterior cortex and anterior trabecular bone of the medial and distal regions of the bicipital tuberosity are thicker than proximal part, we postulate that these segments could give better pulling out resistance to monocortical implants. Our findings suggest that the strongest parts of the bicipital tuberosity are the proximal and medial parts of the posterior cortex. We can afford them drilling across the radius using a bicortical implant in the proximal and

medial section of the radial tuberosity. Furthermore, we suggest that an increased margin of safety could be achieved to prevent injury to the posterior interosseous nerve, drilling the cortical hole in the proximal part of the radial tuberosity without losing resistance properties.