La unitat estandarditzada de cànnabis: un instrument per a la valoració del consum de cànnabis i dels seus riscs

Abstract

Introducció:

El cànnabis és la droga il·legal més prevalent en el nostre context i el seu consum ha estat associat a importants comorbiditats psiquiàtriques, orgàniques i problemes socials. El delta-9-Tetrahidrocannabinol (9-THC) és el principal component psicoactiu amb implicacions clíniques del cànnabis. A dia d'avui no s'ha establert un sistema de registre simple i fiable que permeti explorar els riscs de diferents patrons de consum de cànnabis.

Objectiu:

Definir una unitat estandarditzada de cànnabis (la Unitat de Porro Estàndard (UPE)) basada en un nombre fix de mil·ligrams de 9-THC i crear un factor de conversió per traduir informació habitualment aportada pels usuaris (porros, grams de cànnabis, euros gastats) a mil·ligrams de 9-THC.

Metodologia:

Estudi transversal (setembre 2014- juny 2016) amb recollida de mostres (una cigarreta amb cànnabis, col·loquialment anomenat porro) i administració d'una enquesta anònima a consumidors de diferents àmbits de la província de Barcelona (estudiants universitaris, usuaris d'espais d’oci, pacients de consultes externes de salut mental i associacions cànnabis). Les mostres van ser posteriorment analitzades per quantificar el seu 9-THC i Cannabidiol (CBD). La UPE es va establir per consens tenint en compte la mediana de 9-THC. El factor de conversió es va construir en base a les respostes dels usuaris.

Resultats:

Els participants (N=492) van donar 315 mostres vàlides i eren majoritàriament adults joves (edat mitja 29 anys), homes (77%), solters (75%), amb estudis secundaris o superiors (73%) i en el moment de l’estudi treballaven (63%). Els porros de marihuana (N=232) van contenir una mediana de 6.56 mg de 9-THC (Rang interquartílic IQR=10,22) i 0.02 mg de CBD (IQR=0.02). Els porros de haixix (N=83) van presentar una mediana de 7.94mg de 9-THC (IQR=10,61) i 3.25 mg de CBD (IQR= 3.21). La diferència entre el 9-THC en mostres de marihuana i haixix no va ser estadísticament significativa. De mitja els participants van declarar preparar 4 porros amb 1 gram de cànnabis i pagar 5€ per cada gram de cànnabis.

Per consens es decideix establir la UPE en 7mg de 9-THC, per ser el número enter compartit entre ambdós tipus de mostres (porros de marihuana i de haixix). Independentment del tipus de cànnabis s’estableix que 1 UPE= 1 porro = 0.25 g de cànnabis = 1€ = 7 mg de 9-THC. El CBD només caldria ser considerat en el cas de mostres de haixix, malgrat que no s’inclou en la unitat estàndard per insuficient evidència sobre les seves implicacions clíniques.

Aplicabilitat i impacte:

La unitat estàndard de cànnabis facilita un llenguatge comú i pot esdevenir clau per el progrés cap a la caracterització del consum de risc de cànnabis. Similarment a la Unitat de Beguda Estàndard per l’alcohol, la UPE pot ser d’utilitat en la pràctica clínica i en el camp de l’epidemiologia i recerca.

INTRODUCTION:

Cannabis is the most prevalent illegal drug used worldwide and its consumption has been associated to psychiatric, organic and social consequences. The delta-9-Tetrahydrocannabinol (9-THC) is cannabis main psychoactive constituent with clinical implications. Currently consensus on criteria to screen for risky cannabis use is still lacking. Criteria focus mainly on frequency of consumption, while cannabis quantities are rarely explored. One major limitation to explore the risks related to different consumption patterns is not being able to quantify cannabis use. Therefore the aim of this project and doctoral thesis is to establish a standardized cannabis unit (the Standard Joint Unit), based on a fixed quantity of 9-THC.

METHODOLOGY:

From September 2014 to June 2016 adult cannabis users were recruited in different settings of the province of Barcelona (university, leisure, out-patient mental health service and cannabis associations) in order to: 1) ask them for samples (a cigarette rolled with cannabis); and 2) administrate them an anonymous survey. The samples were analyzed to quantify its 9-THC and Cannabidiol (CBD) content. In order to increase its applicability the SJU was related to a conversion factor to translate information usually used by the users (number of joints, grams of cannabis, euros spent) to 9-THC quantities.

RESULTS:

The participants (N=492) donated 315 valid joints and were mostly young adults (on average 29 years), men (77%), single (75%), with secondary or upper studies (73%) and in active employment (63%). Based on the analytical results of joints, and by consensus, the SJU was established at 7mg of 9-THC. Based on the questionnaires, independently of the type of cannabis, the following conversion factor could be determined: 1 SJU= 1 joint = 0.25 g of cannabis = 1€ = 7 mg of 9-THC.

CONCLUSION:

The SJU facilitates a common language and can become the key unit to characterize risky consumption patterns. Similarly to the Standard Drink Unit for the alcohol, the SJU approximates cannabis quantities consumed and is therefore of great utility in clinical practice and for epidemiological research.