Estudi de les preferències en l'elecció de l'odontòleg per part del pacient odontopediàtric

Abstract

L’odontopediatria és a l'Odontologia el que la Pediatria és a la Medicina. Ambdues arts mèdiques tenen un essencial vincle en comú: l'infant i l'adolescent. La present tesi vol apropar el món del nen i el de l’Odontologia, tot estudiant si la personalitat i comportament de l'infant, àrea que és competència de la Psicologia Infantil, condiciona les preferències en l’elecció de l’odontòleg en funció de l'edat i el sexe (gènere) d'aquest. Per aquest fet, l'abordatge del nostre estudi es fa des de dues disciplines, aparentment ben diferents, dins de les Ciències de la Salut: l'Odontologia i la Psicologia. És per això, com a conseqüència d'aquest doble vessant, que hem demanat la direcció als professors Joan Ramon Boj Quesada, catedràtic d'Odontopediatria de la Facultat d'Odontologia de la Universitat de Barcelona i Santiago Estaún, catedràtic de Psicologia Bàsica de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autonoma de Barcelona. La línia d'investigació sobre tendències diferencials en Odontopediatria va ser iniciada l'any 1995, amb motiu de la realització del nostre treball de final de llicenciatura. Les conclusions a que es va arribar van deixar obertes altres expectatives d'anàlisi i se’ns van plantejar noves qüestions que mereixien un estudi en profunditat. Trobar trets característics de personalitat propis de l’infant i l’adolescent que puguin condicionar el comportament en l’activitat odontòlogica i la preferència o empatia per a un determinat model d'odontòleg, ens pot ser d'una gran utilitat en Odontopediatria ja que com en d’altres disciplines que suposin l’atenció i el treball amb nens, ens pot ajudar en les tècniques de control de conducta i a aconseguir "connectar" (ésser empàtics) amb el pacient odontopediàtric, fet decisiu per tal d'obtenir la seva indispensable col.laboració.

Així doncs, la present tesi és, alhora, la continuació d'un estil de treball i el fruit de la necessitat d’aprofundir en l’aspecte psicològic lligat indefectiblement a la professió mèdica, on s’estableix el vincle pacient-professional. Dins de l'Odontopediatria, per millorar aquesta relació es necessita comprendre els trets de conducta de l’infant I l’adolescent i, per a aconseguir-ho, cal analitzar quins mecanismes intervenen en el desenvolupament psicofísic del nen. Un Odontopediatra format en conceptes bàsics de Psicologia Evolutiva o del Desenvolupament estudiarà molts altres factors (entorn familiar, rendiment escolar, conflicte generacional...) a part de la patologia dental corresponent, per intentar entendre i reconduir una conducta disruptiva en el gabinet odontològic.