Evaluation of current feeding and management practices in Irish pig production and future strategies for improvement

Abstract

Aquesta tesi te com objectius caracteritzar les pràctiques de bioseguretat, alimentació, i maneig de malalties respiratòries en el sector porcí irlandès per quantificar el seu impacte sobre la productivitat. Això, permetrà identificar i prioritzar els aspectes claus per millorar la eficiència i sostenibilitat. A més, la tesi persegueix els següents resultats: 1) la present tesi i les publicacions indexades derivades com a principal resultat acadèmic, 2) proveir als grangers porcins d’Irlanda amb informació que els permeti millorar la seva eficiència productiva, i 3) desenvolupar col·laboracions amb altres institucions nacionals i internacionals que permetin al Teagasc importar i disseminar el coneixement necessari a la industria porcina Irlandesa. El primer estudi descriu el nivell de bioseguretat, quins aspectes són més importants en el context irlandès i el seu impacte sobre la productivitat. El nivell de bioseguretat a les granges irlandeses estudiat amb el sistema Biocheck.UGentTM és similar al de la resta de països on s’ha implementat. La bioseguretat externa és una mica millor a Irlanda degut a determinades característiques de les granges. La bioseguretat interna en canvi es una debilitat a Irlanda. Els resultats suggereixen que les pràctiques de bioseguretat relacionades amb la regió, el maneig de pinso, aigua i equipament, i el maneig intern dels animals ha de millorar en les granges amb pitjor productivitat. El segon estudi descriu les pràctiques d’alimentació a llavores, truges (gestants i lactants) i a porcs d’engreix i els seus efectes a la productivitat i als costos d’alimentació. Les granges Irlandeses presenten una gran heterogeneïtat a les seves pràctiques d’alimentació amb un 42.9% fabricant el seu propi pinso, un 51.8% utilitzant alimentació liquida i un 21.4% fent alimentació en fases. L’alimentació explica un 29 i un 27% de la variabilitat del creixement i de la mortalitat a engreix, i un 39% dels costos d’alimentació. Tanmateix, l’alimentació només explica un 19% i 22% de la variabilitat al sacrifici i mortalitat de les truges i no te cap efecte important a l’índex de conversió. El tercer estudi descriu l’impacte de les patologies respiratòries a les granges porcines irlandeses mitjançant 1) la seroprevalença del virus de la grip porcina, el virus de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina, Mycoplasma hyopneumoniae i Actinobacillus pleuropneumoniae, 2) la prevalença de pleuritis, pneumònia, pericarditis i taques de llet, i 3) l’efecte de la vacunació, serologia i inspeccions a escorxador a la productivitat. La prevalença dels patògens estudiats és similar i en alguns casos menor que la trobada en altres països europeus. La prevalença de lesions pulmonars és una de les més baixes a les publicacions indexades. D’altra banda la prevalença de taques de llet és més alta del que es podria esperar. Els models per estudiar l’efecte de la patologia respiratòria sobre la productivitat expliquen 26 and 20% de la variabilitat a la mortalitat de deslletament i engreix respectivament, i 47, 40 i 41% de la ingesta, el guany mig diari i la edat de sacrifici. La productivitat de les granges estudiades està més afectada per les malalties respiratòries que per la bioseguretat o les pràctiques d’alimentació. Aquest resultat està afectat per molts factors però probablement la bioseguretat i les estratègies d’alimentació són àrees on el granger te una capacitat de intervenció molt més gran que al control de malalties respiratòries. La industria porcina irlandesa ha de millorar la seva bioseguretat interna millorant el maneig a les granges i la recollida de dades pel que fa a la salut i productivitat dels animals. En general es necessari un enfocament d’equip (ramader, veterinari, nutricionista, etc) per cada granja. És necessita també més dades pel que fa a les pràctiques d’alimentació.

This dissertation aims to characterize biosecurity and feeding practices and respiratory disease in Irish pig farms and to quantify their impact on productive performance. Thus, it identifies and prioritizes the aspects that need improvements to increase production efficiency and sustainability. Additionally, the work developed during this PhD pursued three distinct outputs: 1) to produce peer-reviewed publications and this thesis as the main research outputs, 2) to provide Irish pig farmers with feedback for the improvement of their production efficiency, and 3) to develop collaborations with other national and international institutions, allowing Teagasc to import and disseminate the knowledge that is needed in the Irish pig industry. The first study describes the biosecurity status of Irish pig farms, investigated which biosecurity aspects were critical in Irish farms, and studied the impact of such aspects on farm performance. These practices were assessed using the Biocheck.UGentTM scoring system. The Irish biosecurity scores are similar to other countries. External biosecurity is slightly better in Ireland than in other EU countries due to the particularities of Irish farms. Internal biosecurity is one of the liabilities of the Irish pig industry. The results suggest that practices related to the environment and region, feed, water and equipment supply, and the management of the different stages, need to be addressed in poorly performing farms to improve performance. The second study describes the feeding strategies used in gilts, sows (gestating and lactating) and pigs (weaning to slaughter) in Irish pig farms, and studies the effects of such feeding practices on productive performance and feed cost. As expected, feeding practices differ greatly among Irish pig farms. Within the cohort of Irish farrow-to-finish farms studied, 42.9% are home-milling, 51.8% feed wet diets to slaughter pigs and only 21.4% use phase-feeding in finishers. The feeding practices for sows and gilts explain 19% and 22% of sow culling and mortality, respectively. The feeding practices from weaning to slaughter explain 29 and 27% of the variability in ADG and finisher mortality, and 39% of feed cost variability. Contrary to what the author expected, FCR is not greatly affected by feeding practices in each farm. The last study describes the impact of respiratory disease in Irish pig production by 1) describing seroprevalence of swine Influenza Virus, Porcine Reproductive and Respiratory Syndrome virus, Mycoplasma hyopneumoniae and Actinobacillus pleuropneumoniae, 2) describing the prevalence of pleurisy, pneumonia, pericarditis and milk spots, and 3) estimating the impact of vaccination, serology and slaughterhouse checks on productive performance. The prevalence of studied pathogens is similar and, in some cases lower, than that reported by other European countries. The prevalence of lung lesions at slaughter is variable and the national average prevalence for pleurisy and pneumonia figure is one of the lowest compared to those reported in peer-reviewed publications. Conversely, the prevalence of milk spots in the liver is unexpectedly high. The models to estimate the effect of respiratory disease on performance explain the variability of weaner and finisher mortality by 26 and 20%, respectively, and ADFI, ADG and age at slaughter by 47, 40 and 41%, respectively. Productive performance is more affected by respiratory disease than by biosecurity and feeding practices. Many factors contribute to this result. Biosecurity and feeding strategies are directly manageable by farmers, while respiratory disease is not. The main aspects to improve in the Irish pig industry include internal biosecurity and management protocols, keeping accurate records to monitor on-farm health, welfare and productive performance, and a closer collaboration between the team (farmer, veterinarian, nutritionist, etc) responsible for the management of each farm. Further studies are needed to understand the role of feeding practices on costs and FCR.