Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017)

Abstract

L'objecte de la present tesi, que duu per títol Casa de la Congregació de la Missió. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017), és l'estudi històric dels aspectes artístics i arquitectònics que caracteritzaren la casa de la Congregació de la Missió a Barcelona, en ser concebuda a partir d’uns preceptes constructius singulars i paradigmàtics en el context artístic català del Set-cents. Així mateix, el treball mostra els resultats de la investigació relacionada amb l’evolució estructural del conjunt per tal d’explicar l’adaptació de l'edifici a les successives modificacions dels seus usos i a l’entramat urbà que l'emparava. Per consegüent, s’han analitzat les circumstàncies relatives al seu establiment el 1703 al Principat, la seva evolució al llarg de tot el segle XVIII i primer terç del XIX, les conseqüències de la secularització d’aquest espai sacre i la seva transformació en conjunt civil entre el 1809 i el 1942, per finalment estudiar el procés d’enderroc del cenobi i la rehabilitació d’un dels seus elements constitutius, el temple de la Casa de la Missió del carrer Tallers, per tal de desenvolupar el procés d’adequació a la nova trama urbana i al culte mercedari.

L’estudi de la fundació, del desenvolupament i de les vicissituds que envoltaren l’establiment de les Cases de la Congregació de la Missió a Barcelona, permet donar valor als seus elements artístics i arquitectònics, a les mostres de pintura mural que encara s’hi conserven i als béns patrimonials mobles que formaren part dels conjunts; així com reconèixer, a través d’aquests casos d’estudi, els condicionants que envoltaren la transformació dels conjunts cultuals de Barcelona en edificis per a ús militar a partir de la Guerra del Francès, així com les problemàtiques derivades d’aquestes ocupacions pel que fa a la gestió i conservació del seu patrimoni.

L’estructura del treball es planteja en tres blocs principals que es corresponen amb tres períodes temporals rellevants per a la història del nostre objecte d’estudi: en un primer bloc (1703-1808) analitzem l’establiment de les Cases de

la Missió a Barcelona, els seus aspectes arquitectònics i el seu patrimoni artístic, així com estudiem la possible concepció d’un tipus constructiu propi de la Congregació de la Missió, a partir de l’observació de les característiques que presentaven les altres cases construïdes al Principat durant el Set-cents i a l’inici del Vuit-cents. El segon bloc (1809-1942) tracta l’adaptació dels conjunts als usos civils imposats i les seves conseqüències en el patrimoni moble i immoble de la congregació; i, per acabar, es dedica un tercer bloc (1943-2017) a l’enderroc dels conjunts i la rehabilitació d’un espai subsistent en concret, l’església dels paüls, per a convertir-se en una de les esglésies parroquials que caracteritzen el paisatge urbanístic del barri del Raval.

El caràcter d’aquesta investigació és històric, amb un objecte d’estudi de naturalesa artística i d’àmbit local, però considerem que les seves conclusions són extrapolables més enllà de la ciutat de Barcelona. Considerem que el camp d’estudi és interdisciplinari, ja que es basa en una recerca interessada en aspectes geogràfics, culturals, religiosos, polítics i econòmics a Barcelona. El marc teòric general, per tant, és el de la història de l'art, i els específics són els estudis sociològics de l'art i els estudis sobre la gestió i conservació del patrimoni artístic moble i immoble. En termes metodològics, les tècniques d'investigació aplicades han estat la revisió bibliogràfica, el treball documental i el treball de camp; i l’enfocament metodològic observa una primera anàlisi dels condicionants que van caracteritzar l’establiment, construcció i transformació dels conjunts cenobials del Raval barceloní en època moderna; per tal de continuar l’escomesa del nivell específic de la recerca, en el qual s’analitza l’objecte d’estudi per conèixer la seva naturalesa, la seva relació amb el territori i elements urbans que l’envolten, l’estat i el desenvolupament històric de les seves instal·lacions i la seva gestió, entre d’altres.

The following investigation, entitled Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017), is conceived as a historical study of the artistic and architectural features characterizing the house of the Congregation of the Mission in Barcelona, because of their singularity in the artistic context of the eighteenth century in Catalonia. Similarly, this work showcase the results of the investigation related to the structural evolution of the Vincentians' residence in order to explain the adaptation of the building to the successive changes in use and of the urban framework surrounding it. Therefore, we have analysed the circumstances of its establishment in 1703 in Catalonia, its evolution during the eighteenth and first third of the nineteenth century, the effects of the secularization of the sacred space and its transformation to a civil building between 1809 and 1942, to finally study the dismantling of the convent and the rehabilitation of one of its elements, the church of the House of the Mission of Tallers street, in order to develop the project of adaptation to the new urban premises and the Mercedarian Order's cult.