Urban Trajectories. A comparative study between Rio de Janeiro’s Favelas and Johannesburg’s Townships

Abstract

My general objective with this thesis is to contribute to the search for connections between postcolonial and critical understandings in urban studies. Building on my analysis of the urban trajectories of Rio de Janeiro’s favelas and Johannesburg’s townships, I argue for bringing the grammars of critical thought and postcolonial thought in urban studies closer together. The historical-geographies of Rio de Janeiro’s favelas and Johannesburg’s townships show that critical theorization of urbanization must be somewhat pluralized and decentered. I also argue that such an agenda of research should be developed in the form of a critique of capitalist (urban) development. Therefore, in this study, I aim at contributing to the critical understanding of (urban) development by emphasizing how processes of (de)commodification and socio-spatial segregation have been taking place in these two contexts of urban marginalization. Concerning the temporal scope of the study, I put the emphasis on recent dynamics of social change in Brazil and South Africa that might have had consequences for the historically marginalized urban spaces of Rio de Janeiro’s favelas and Johannesburg’s townships. Consequently, despite my attentiveness to the history of Rio de Janeiro’s favelas and Johannesburg’s townships, I place the weight of the analysis on the period that starts somewhere between the 1990s and 2000s and goes on into the 2010s. As a comparative, historically attentive, multi-sited study, my research demanded a resourceful organization and combination of several methodological elements. In order to organize a comparative study of the urban trajectories of favelas and townships, I rely on a methodology that combines both secondary and primary sources. I draw upon the pertinent literatures about each of the two cities in order to delve into the histories of Rio de Janeiro’s favelas and Johannesburg’s townships. On the other hand, this study depends largely on qualitative research methods, particularly on qualitative data I gathered during my fieldwork in Rio de Janeiro’s favelas and Johannesburg’s townships. The data coming from my fieldwork in Rio de Janeiro in 2014 and in Johannesburg in 2013 and in 2015 comprises in-depth interviews, field notes, and photos from the areas I lived in and visited. While approaching Rio de Janeiro’s favelas and Johannesburg’s townships through qualitative methodologies, and without neglecting a historical-comparative orientation, I show that we have a more complex picture that hardly fits into the general representation of them as static, indistinguishable, dreadful worlds. I also maintain that critique – which in our case might be also understood as a critique of (urban) development – must not be sidestepped. I argue that a strong engagement with the critical literature in urban studies is required while understanding the complex and evolving historical-geographies of Rio de Janeiro’s favelas and Johannesburg’s townships. We must take the unevenness of capitalist development and other debates around key issues like the production of space, accumulation by dispossession, and (de)commodification into account if we are to understand our urbanizing present.

El meu objectiu general amb aquesta tesi és contribuir a la recerca de connexions entre enteniments postcolonials i crítics en estudis urbans. A partir de la meva anàlisi de les trajectòries urbanes de les faveles de Rio de Janeiro i de les townships de Johannesburg, argumento que cal apropar les gramàtiques del pensament crític i el pensament postcolonial en els estudis urbans. Les geografies històriques de les faveles de Rio de Janeiro i de les townships de Johannesburg mostren que la teorització crítica de la urbanització ha de ser pluralitzada i descentralitzada. També argumento que aquesta agenda d’investigació hauria de desenvolupar-se en forma de crítica del desenvolupament capitalista (urbà). Per tant, en aquest estudi, pretenc contribuir a la comprensió crítica del desenvolupament (urbà), emfatitzant com s'han produït en aquests dos contextos de marginació urbana els processos de mercantilització i segregació socioespacial. Pel que fa a l’abast temporal de l’estudi, he posat l’èmfasi en les dinàmiques recents del canvi social a Brasil i Sud-àfrica que podrien tenir conseqüències per als espais urbans històricament marginats de les faveles i les townships. En conseqüència, malgrat la meva atenció a la història de les faveles i de les townships, poso el pes de l'anàlisi sobre el període que comença entre els anys 1990 i 2000 i continua fins als anys 2010. Com a estudi comparatiu, històricament atent i amb múltiples llocs, la meva investigació exigeix una organització enginyosa i una combinació de diversos elements metodològics. Per tal d’organitzar un estudi comparatiu de les trajectòries urbanes de faveles i townships, confio en una metodologia que combina fonts secundàries i primàries. A partir de les literatures pertinents sobre cadascuna de les dues ciutats, aprofito per aprofundir en les històries de les faveles i les townships. D'altra banda, aquest estudi depèn en gran mesura de mètodes qualitatius d'investigació, especialment de dades qualitatives que vaig reunir durant el meu treball de camp a les faveles i les townships. La data provinent del meu treball de camp a Rio de Janeiro el 2014 i de Johannesburg el 2013 i el 2015 inclou entrevistes en profunditat, notes de camp i fotos de les àrees en què vaig viure i vaig visitar. Mentre m’endinso a les faveles de Rio de Janeiro i als townships de Johannesburg a través de metodologies qualitatives, i sense descuidar una orientació històric-comparativa, demostro que tenim un quadre més complex que no encaixa en la representació general d’aquests mons com a estàtics, indistingibles i esgarrifosos. També mantinc la crítica, que també podria entendre's com a crítica del desenvolupament (urbà), no s'ha de deixar mai de banda. Argumento que es requereix un compromís fort amb la literatura crítica en estudis urbans mentre es comprèn les complexes i evolucionades geografies històriques de les faveles de les townships. Hem de tenir en compte la producció de l’espai, l’acumulació per despossessió, la mercantilització i les desigualtats del desenvolupament capitalista si volem entendre la nostra urbanització present.