Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur : estudis sobre la variació terminològica, la història, els recursos, el model lingüístic i l'ús del LJC

Abstract

El llenguatge jurídic català (LJC) viu una etapa d’estancament a causa del poc ús que se’n fa, el retrocés en el marc jurídic i la perduració dels obstacles que n’impedeixen el desenvolupament. La finalitat que persegueix aquest treball és millorar la situació actual del LJC, i per això duem a terme una recerca aplicada que aborda el LJC des de perspectives diferents. En primer lloc, formulem una nomenclatura per designar el LJC i fem una descripció de la història d’aquest tecnolecte des del segle XI fins a l’actualitat. En segon lloc, examinem l’statu quo dels recursos del LJC, la codificació del seu model lingüístic i la implantació del LJC en l’àmbit privat. I en tercer lloc, a partir dels resultats científics obtinguts, elaborem una bateria de propostes que busquen millorar la situació del LJC. Així doncs, aquesta tesi té un triple interès: un interès lingüístic, per totes les aportacions que fa als estudis del LJC i a la jurilingüística en general, però també a la lexicografia, la terminologia i la sociolingüística; un interès polític, perquè permet avaluar les polítiques lingüístiques fetes en relació amb el LJC, i un interès social, perquè aporta una sèrie d’actuacions que es poden implementar en la societat i que busquen incidir favorablement en la normalització del LJC.

Catalan legal language (also known by its acronym in Catalan, LJC) is undergoing a period of stagnation due to its infrequent use, setbacks in the legal framework and the persistence of obstacles that impede its development. This dissertation aims to improve the current situation of LJC and conducts applied research approaching it from different perspectives. Firstly, we propose a nomenclature to designate LJC and we describe its history from the 11th century to the present. Secondly, we examine the status quo of LJC in relation to its resources, the codification of its linguistic model and its implementation in the private sector. Thirdly, we draw up a set of proposals to improve the situation of LJC based on our academic findings. As a result, this thesis has a threefold interest: linguistic, because of its contributions not only to the study of LJC and to jurilinguistics in general, but also to the lexicography, terminology and sociolinguistics; political, because it assesses existing linguistic policies in connection with LJC; and social, because it offers a set of approaches that seek to encourage the normalisation of LJC and that can be implemented in society.