La implementació de la simulació clínica d’alta fidelitat en el grau d’infermeria: un estudi mixt sobre les experiències dels estudiants

Abstract

Les experiències en simulació clínica d’alta fidelitat són cada vegada més presents en la formació infermera, permetent als estudiants practicar habilitats clíniques avançades prèviament a entrar en contacte amb pacients reals. En el context espanyol s’han conduit poques recerques per avaluar aquestes experiències amb l’entrenament en simulació. En el marc d’aquesta tesi, durant el curs 2015-2016 es va procedir al disseny i posterior implementació d’un programa de simulació d’alta fidelitat dirigit a estudiants de segon grau d’infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i seguidament, es va aprofundir en l’experiència d’aquests alumnes davant la inclusió d’aquesta nova metodologia docent. Objectius de recerca. Comprendre l'experiència dels estudiants de segon d'infermeria durant la seva participació en la primera edició del programa de Simulació clínica d'alta fidelitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Metodología. Metodologia seqüencial mixta, de model i mètode mixtos. En la primera fase de l’estudi es van recollir dades quantitatives i qualitatives mitjançant un qüestionari autoadministrat als estudiants de segon curs d’infermeria (n=84) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va realitzar després de la seva participació en la primera edició del programa de simulació d’alta fidelitat de la Universitat. Seguidament es va procedir a la segona fase de l’estudi; setze entrevistes individuals semiestructurades en profunditat van ser conduïdes presencialment amb estudiants d’infermeria que havien participant en el programa de simulació. Es va dur a terme un anàlisi descriptiu de les dades quantitatives del qüestionari i un anàlisi de contingut de les dades qualitatives resultants del mateix seguint el model de Taylor i Bodgan (1984). Les dades qualitatives obtingudes amb les entrevistes en profunditat van ser analitzades utilitzant el mètode fenomenològic de Colaizzi’s (1978). Totes les dades van ser integrades mitjançant una integració interpretativa dels resultats. Resultats. Els resultats mostren que la simulació va contribuir positivament a la percepció dels estudiants sobre l’adquisició de resultats i competències d’aprenentatge. Es van observar diferencies significatives en la percepció d’adquisició d’alguns resultats d’aprenentatge en funció de l’experiència prèvia en l’àmbit de la salut i d’haver completat prèviament les pràctiques assistencials a l’hospital. Els següents quatre temes van ser identificats: ‘aprenent a traves de la simulació: reconceptualitzant l’error’; ‘actuant com una infermera, deixant de ser estudiant’; ‘facilitadors i barreres de l’aprenentatge’; ‘transició de la simulació a la realitat’. Conclusions. Tenint en compte la complexitat de les cures d’infermeria, un programa integrador de simulació clínica d’alta fidelitat pot contribuir a augmentar la confiança i autonomia dels estudiants d’infermeria oferint-los un lloc per practicar on els errors es consideren una oportunitat d’aprenentatge, alhora que es garanteix la seguretat del pacient. Els estudiants d’infermeria consideren que la simulació els prepara per l’entorn clínic real i contribueix a fer visibles elements inadvertits del rol infermer. Els presents resultats poden servir de base perquè altres universitats espanyoles continuïn desenvolupant aquesta metodologia en els currículums d'infermeria i podrien incentivar la cooperació entre les universitats d'infermeria en aquest sentit.

Simulation experiences are becoming more popular within nursing education, allowing students to practice clinical skills before facing actual patients. In our context, little research has been done to evaluate students’ experiences with simulation training. During the 2015-2016 course, the design and subsequent implementation of the first High-Fidelity Simulation Program geared towards the fourth-semester nursing degree students from Universitat Autònoma de Barcelona was carried out within the framework of this dissertation; consecutively, an in-depth analysis of students’ experiences with the new teaching methodology was conducted Aim. To understand the experience of nursing students through their participation in the High-Fidelity Simulation Program First edition at the Universitat Autònoma de Barcelona. Methods. Sequential mixed-methods and mixed-model approach. In the first study phase, both quantitative and qualitative data were collected using a self-administered questionnaire with second year nursing students (n=84) at Universitat Autònoma de Barcelona, after they participated in the first High-Fidelity Simulation Program Edition carried at the University. Consecutively, the second phase of the study was carried out; sixteen in-depth, semi-structured, qualitative one-on-one interviews were conducted in 2016 among second-year undergraduate nursing students who had completed the scheduled HFS training program. A descriptive analysis was performed for the quantitative questionnaire items and open-ended questions were analysed following Taylor & Bodgan’s (1984) model. The interview transcripts were analyzed using Colaizzi's phenomenological method. All data were merged through an interpretive integration of the results. Results. Simulation positively contributed to the students’ perception of acquisition of competencies. Significant differences were observed in the perceived acquisition of some learning outcomes based on prior experience in healthcare and on having previously finished the clinical practicum. The following four themes were identified: ‘Learning through simulation while reconceptualising the error’; ‘acting like a nurse instead of being a student’; ‘Facilitators and barriers of learning’; ‘Transition from simulation to reality’. Conclusions. Considering the complexity of nursing work, an integrative HFS program may help increase nursing students’ confidence and autonomy by offering them a platform to practice where errors are viewed as learning opportunities, while simultaneously ensuring patient safety. Nursing students consider that HFS prepares them for the real clinical setting. HFS can help reveal unseen elements of the nursing role, thus offering the students an accurate view of the profession. This study provides support for including high-fidelity simulation programs in the nursing curricula to enhance student preparedness for clinical placements. Results may serve as a basis for other nursing schools to continue developing this methodology in nursing curricula, and could encourage cooperation among nursing universities in this respect.