Propuesta de un modelo de provisión y gestión de vivienda social en clave europea

Abstract

La tendència històrica a Espanya de promoure habitatge protegit en propietat fa que el nostre país es trobi, avui en dia, amb dificultats per poder complir amb el mandat constitucional de garantir l’accés a un habitatge digne i adequat per a tota la població (art. 47 CE). Només arrel de la crisi de 2007 el legislador té la voluntat d’engrossir, per tots els mitjans, el percentatge d’habitatge social, coincidint amb el que venia recomanant la doctrina, i tot i la poca fiabilitat de les dades existents. Però aquesta tendència de “promoure per vendre” ha comportat també una manca, per falta de necessitat, d’un marc legal de gestió d’habitatge social a Espanya, el qual és imprescindible per a mantenir i promoure l’augment d’un parc d’habitatge social suficient. Així doncs, davant aquesta situació, entenem que Espanya hauria d’adoptar un model de gestió d’habitatge social funcional, comú i coherent, que permeti estructurar i millorar l'eficiència d'un sector atomitzat i desestructurat. En conseqüència, aquesta tesi doctoral dissenya i proposa un model de provisió i gestió d’habitatge social per a Espanya, a partir de models europeus que han demostrat, durant dècades, tenir la suficient capacitat de gestió d’amplis parcs d’habitatge social de lloguer. Així doncs, fem un estudi exhaustiu de les woningcorporaties neerlandeses i les housing associations angleses, de les que destaquem la seva regulació unitària i control públic, l’establiment d’unes estructures de gestió i la diversitat en la seva cartera d’activitats, tot intentant corregir els errors que han comès.

La tendencia histórica en España de promover vivienda protegida en propiedad hace que nuestro país se encuentre, hoy por hoy, con dificultades para poder cumplir con el mandato constitucional de garantizar el acceso a una vivienda digna y adecuada para toda la población (art. 47 CE). Solo a raíz de la crisis de 2007 el legislador tiene la voluntad de engrosar, por todos los medios, el porcentaje de vivienda social, coincidiendo con lo que venía recomendando la doctrina, y a pesar de la poca fiabilidad de los datos existentes. Sin embargo, esta tendencia de “promover para vender” ha conllevado, también, que España carezca, por falta de necesidad, de un marco legal de gestión de vivienda social, imprescindible para mantener y promover el aumento de un parque de vivienda social de suficiente. Así, ante esta situación, entendemos que España debería adoptar un modelo de gestión de vivienda social funcional, común y coherente, que permita estructurar y mejorar la eficiencia de un sector muy atomizado y desestructurado. En consecuencia, esta tesis doctoral diseña y propone un modelo de provisión y gestión de vivienda social para España, a partir de modelos europeos que han demostrado, durante décadas, tener la suficiente capacidad de gestión de amplios parques de vivienda social de alquiler. Así, llevamos a cabo un estudio exhaustivo de las woningcorporaties neerlandesas y las housing associations inglesas, de las que destacamos su regulación unitaria y control público, el establecimiento de unas estructuras de gestión y la diversidad en su cartera de actividades, intentando, asimismo, corregir los errores cometidos.

The Spanish historical trend to promote protected housing for sale causes current difficulties to comply with the Constitutional mandate (article 47 of the Spanish Constitution) to ensure access to decent and adequate housing for the entire population. Only in the wake of the 2007 crisis, the legislator has the will to increase, by all means, the percentage of social housing in Spain, coinciding with the existing recommendations of the doctrine, and despite the poor reliability of the existing data. Nevertheless, in Spain, this trend to “build for sale” has led to a lack of development of a legal framework for social housing management, which is essential to maintain and foster the increase of a sufficient social housing stock. Thus, given this situation, we understand that Spain should adopt a functional, common and coherent social housing management model that allows to structure and improve the efficiency of a highly atomized and unstructured sector. Consequently, this doctoral thesis designs and proposes a model of provision and management of social housing for Spain, following European models that have proven to have adequate management capacity on large social rental housing stocks for decades. Thus, we undertake an in-depth study on the Dutch woningcorporaties and the English housing associations, of which we emphasise its unitary regulation and public control, the establishment of management structures and diversity in its portfolio of activities while trying to correct the mistakes made.