Correlates and prospective predictors of adolescent self-harm in community and sexually assaulted samples

Author

Valencia Agudo, Fátima

Director

Ezpeleta, L.

Date of defense

2019-11-08

ISBN

9788449093876

Pages

115 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut

Abstract

Les autolesions en l’adolescència són un motiu de preocupació degut a l’augment de la seva prevalença i a la seva associació amb futurs intents de suïcidi. Els objectius d’aquest treball són: 1) revisar sistemàticament la literatura existent en referència als predictors, mediadors i moderadors prospectius d’Autolesions No Suïcides (NSSI) en adolescents de la població general, 2) examinar els correlats i els predictors d’autolesions després d’experimentar una agressió sexual en l’adolescència; 3) explorar el paper protector de les fortaleses percebudes front a l’ocurrència d’autolesions després d’una agressió sexual. Es van dur a terme tres estudis. L’estudi 1 va consistir en una revisió sistemàtica dels predictors longitudinals de NSSI en adolescents de la població general. Dos membres de l’equip van dur a terme una cerca independent en quatre bases de dades: Medline, PsycInfo, Embase i Web of Science. L’estudi 2 va consistir en un estudi prospectiu dut a terme a partir d’una mostra consecutiva d’adolescents que havien patit una agressió sexual i que van sol·licitar ajuda en els Havens (centres d’atenció a víctimes d’agressió sexual a Londres) durant 2 anys. Cent quaranta-un adolescents van ser reclutats i les dones que van completar la informació sobre les autolesions van ser incloses a l’estudi (n = 98). Es va recollir informació a T0 (4 setmanes de mitja després de l’agressió sexual) i a T1 (22 setmanes de mitja després de l’agressió). La informació es va recollir mitjançant una entrevista semiestructurada i qüestionaris validats. Es van dur a terme anàlisis bivariats i regressions logístiques. L’estudi 3 es va realitzar en la mateixa mostra que l’estudi 2, amb aquelles dones adolescents que van completar la informació d’autolesions i el Youth Strengths Inventory a T1, per tal d’avaluar les fortaleses percebudes (n = 63). Es va dur a terme un model de regressió logística, controlant variables rellevants. En l’estudi 1 es van trobar 39 estudis que complien amb els criteris d’inclusió. Les següents variables van mostrar capacitat de predir prospectivament NSSI: gènere femení, variables relacionades amb la família, victimització per iguals, depressió, historia de NSSI i autoconcepte. L’estudi 2 va mostrar una alta taxa d’autolesions tant abans (38,1%) com després (37, 8%) de l’agressió sexual. La història de disfunció familiar, símptomes depressius a T0 o a T1 i símptomes d’estrès posttraumàtic a T1 van estar associats amb autolesions a T1. Aquests efectes es van veure atenuats al controlar per altres variables, excepte en el cas de símptomes depressius a T0. A l’estudi 3, les fortaleses percebudes a T1 van estar associades amb una menor probabilitat d’autolesió després de l’agressió sexual, inclús després de controlar per símptomes depressius i posttraumàtics i per història d’autolesions. Els resultats apunten a factors de risc específics que haurien de ser valorats per a detectar aquells adolescents que presenten major risc tant en mostres comunitàries com en aquells que ha patit una agressió sexual. L’estudi 3 indica el potencial rol protector de les fortaleses percebudes. Els correlats d’autolesions (és a dir, psicopatologia, disfunció familiar, autoestima) haurien de ser abordats en programes d’intervenció per a prevenir la cronicitat.


Las autolesiones en la adolescencia son motivo de preocupación debido a su elevada prevalencia y a su asociación con futuros intentos de suicidio. Los objetivos de este trabajo son: 1) revisar sistemáticamente la literatura existente acerca de predictores, mediadores y moderadores prospectivos de Autolesiones no Suicidas (NSSI) en adolescentes de la población general, 2) examinar correlatos y predictores de autolesiones tras experimentar una agresión sexual en la adolescencia, 3) explorar el papel protector de las fortalezas percibidas frente a la ocurrencia de autolesiones tras una agresión sexual en la adolescencia. Se realizaron tres estudios. El estudio 1 consistió en una revisión sistemática de predictores longitudinales de NSSI en población general. Dos miembros del equipo llevaron a cabo búsquedas independientes en 4 bases de datos: Medline, PsycInfo, Embase y Web of Science. El estudio 2 consistió en un estudio prospectivo realizado en una muestra consecutiva de adolescentes que habían sufrido una agresión sexual y que solicitaron asistencia en los Havens (centros de atención a víctimas de agresión sexual en Londres) durante un periodo de 2 años. Ciento cuarenta y uno adolescentes fueron reclutados inicialmente y las mujeres que completaron la información acerca de autolesiones fueron incluidas en el estudio (n = 98). Se recogió información en T0 (4 semanas de media tras la agresión sexual) y en T1 (22 semanas de media tras la agresión sexual). La información se recogió mediante una entrevista semi-estructurada y cuestionarios validados. Se llevaron a cabo análisis bivariados y regresiones logísticas. El estudio 3 se realizó en la misma muestra que el estudio 2, con aquellas mujeres adolescentes que completaron información de autolesiones y el Youth Strengths Inventory en T1 para evaluar fortalezas percibidas (n = 63). Se llevó a cabo un modelo de regresión logística, controlando variables relevantes. En el estudio 1, se encontraron 39 estudios que cumplían con los criterios de inclusión. Las siguientes variables mostraron capacidad de predecir prospectivamente NSSI: género femenino, variables relacionadas con la familia, victimización por pares, depresión, historia de NSSI y autoconcepto. Los estudios analizando mediadores, moderadores y factores protectores fueron escasos. El estudio 2 mostró una alta tasa de autolesiones tanto antes (38.1%) como después (37.8%) de la agresión sexual. La historia de disfunción familiar, síntomas depresivos en T0 o en T1 y los síntomas de estrés postraumático en T1 estuvieron asociados con autolesiones en T1. Estos efectos se vieron atenuados al controlar por otras variables, excepto en el caso de síntomas depresivos en T0. En el estudio 3, las fortalezas percibidas en T1 estuvieron asociadas con una menor probabilidad de autolesión tras la agresión sexual, incluso después de controlar por síntomas depresivos y postraumáticos concurrentes y por la historia de autolesiones. Los resultados apuntan a factores de riesgo específicos que deberían ser valorados para detectar aquellos adolescentes que presentan mayor riesgo tanto en muestras comunitarias como en aquellos que han sufrido una agresión sexual. El estudio 3 indica el potencial rol protector de las fortalezas percibidas. Los correlatos de autolesiones (es decir, psicopatología, disfunción familiar, autoestima) deberían ser abordados en programas de intervención para prevenir la cronicidad de este comportamiento.


Self-harm in adolescence is a focus of concern given its increasing frequency and its association with future attempted and complete suicide. The main objective of this thesis is to review correlates and predictors of this behaviour in different samples of adolescents. The aims of this work are: 1) to systematically review the existing literature about prospective predictors, mediators and moderators of Nonsuicidal Self-injury (NSSI) in community adolescents, 2) to examine correlates and predictors of self-harm after experiencing sexual assault in adolescence, 3) to explore the protective role of self-perceived strengths on self-harm occurrence after sexual assault in adolescence. Three studies were carried out. Study 1 was a systematic review of longitudinal predictors of NSSI in community adolescents. Two members of the team carried out an independent search in four databases: Medline, PsycInfo, Embase and Web of Science. Quality of the studies was assessed by means of the New Castle Ottawa Quality Assessment Scale. Study 2 was a prospective study conducted in a consecutive sample of sexually assaulted adolescents who sought help at the Havens (Multiagency Sexual Assault Centres in London) over a period of two years. One hundred and forty-one young people were recruited at baseline and females who completed self-harm information were included in the study (n = 98). There was data collection at T0 (4 weeks on average post-assault) and T1 (22 weeks on average post-assault). Information was gathered by means of a semi-structured interview and validated questionnaires. Bivariate analyses and binary logistic regressions were conducted to ascertain correlates and predictors of self-harm. Study 3 was conducted in the same sample as Study 2, with those females who completed self-harm information at T0 and T1 the Youth Strengths Inventory at T1 to assess perceived strengths (n = 63). A logistic regression model was tested, controlling for other relevant variables. In Study 1, 39 studies were found matching inclusion criteria. The following variables were shown to prospectively predict NSSI: female gender, family-related variables, peer victimisation, depression, history of NSSI and self-concept. Studies analysing mediators and moderators, as well as protective factors, were scarce. Study 2 showed a high rate of self-harm both before (38.1%) and after (37.8%) sexual assault. History of family dysfunction, depressive symptoms at T0 or T1 and posttraumatic stress symptoms at T1 were associated with self-harm at T1. These effects were attenuated when adjusting for confounders, except for depressive symptoms at T0. In Study 3, perceived strengths at T1 were associated with less likelihood of engaging in self-harm after the assault, after controlling for concurrent depressive and PTSD symptoms and history of self-harm. Results point out to specific risk factors that should be assessed to detect the most at risk individuals both in community and assaulted samples of adolescents. Study 3 indicates the potential protective role of perceived strengths. Correlates of self-harm (e.g. psychopathology, family dysfunction, self-esteem) should be tackled in intervention programs to prevent chronic engagement in the behaviour.

Keywords

Autolesions; Autolesiones; Self-harm; Adolescents; Adolescentes; Agressió sexual; Agresión sexual; Sexual assault

Subjects

159.9 - Psychology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

fva1de1.pdf

1.682Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

This item appears in the following Collection(s)