La influència de l’art català sobre Picasso a través de dues generacions: Santiago Rusiñol i Isidre Nonell com a paradigmes (1897-1904)

Abstract

Aquesta tesi tracta sobre la influència que l’art català va exercir sobre Picasso durant els anys que aquest artista va residir a Catalunya. Aquesta influència no es planteja en abstracte sinó que es vehicula a través d’un parell d’artistes concrets, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell. La tria és deguda a que van ser els artistes més representatius de les dues generacions amb les que es relacionà Picasso. Santiago Rusiñol pertanyia a la vella generació modernista, de la que era el principal referent. Isidre Nonell, sense ser un líder en sentit estricte, va ser l’artista més emblemàtic de la següent generació, que suposava un trencament respecte als postulats de la generació que representava Rusiñol, de manera que Picasso va evolucionar de la primera cap a la segona. El motiu d’escollir aquests dos artistes és degut a que responen a la condició de “paradigmes”, no només perque entre tots dos abasten bona part dels registres de l’art català del seu temps, sinó per que en alguns casos fins i tot en són els capdavanters.

La recerca s’ha centrat en els diversos nivells d’influència possibles, des de l’exercit pels mateixos artistes de forma directa, fins els que, de manera el·líptica, provenen de les propostes o dicursos que tots dos representaven. Això donarà lloc a que s’eixampli el camp d’estudi, per porositat, cap a altres artistes que puntualment van intersseccionar amb Rusiñol o Nonell i que, d’una u altra manera, van influir sobre l’obra picassiana. Aquesta recerca s’ha realitzat, bàsicament, en base al mètode formal i a l’iconogràfic, en el ben entès que s’ha comparat l’obra dels tres artistes. Tot plegat ha permès descobrir noves influències i, de retruc, noves lectures de l’obra de joventut de Picasso. Però les influències sobre Picasso tenen gairebé sempre una naturalesa multidireccional i, quan es produeixen, no sempre resulten explícites atès que Picasso normalment el·ludeix la còpia directa i empra formes d’apropiació més subtils, que també consignem en aquesta tesi.

Si bé és coneguda la vinculació de Picasso amb l’art català durant els seus anys barcelonins, a dia d’avui no s’havia analitzat amb tanta profunditat la incidència de dues personalitats com Rusiñol o Nonell sobre l’obra picassiana. Malgrat que aquesta tesi estableix una comparativa entre Picasso i dos artistes concrets, l’objectiu final resideix en elaborar un discurs unitari per agragació dels dos cossos teòrics. En definitiva, demostrar com la influència de l’art català sobre Picasso no només fou una realitat sinó que va tenir lloc a través dels seus principals representants i en un grau d’intensitat inconegut fins a dia d’avui.

This thesis considers the influence of Catalan art on Picasso during the period when he lived in Catalonia. This subject is explored not in the abstract but through two particular artists, Santiago Rusiñol and Isidre Nonell, chosen because they were the most representative artists of the two generations with which Picasso mixed. Rusiñol belonged to the old Modernista generation and was its leading light. Isidre Nonell was not a leader per se, but he was the most iconic artist of the following generation, which broke with the postulates of Rusiñol’s circle, meaning that Picasso shifted from the earlier to the later generation. The reason for this choice of two particular artists is that they are ‘paradigms’, not just because they encompass many of the registers of Catalan art of their time, but because in some instances they even led them.

The research focuses on the various possible levels of influence these artists exercised, from the direct inspiration they gave to the more elliptical stimulus provided by the works and discourses they represented. As a result, the field of study widens to encompass other artists who crossed paths by chance with Rusiñol or Nonell and who, in one way or another, influenced Picasso’s work. Above all, this research has been carried out on the basis of the formal and iconographic method, inasmuch as works by the three artists have been compared. This has revealed new influences and, in consequence, new readings of Picasso’s work in his youth. Nevertheless, the influences on Picasso are in almost all instances multidirectional in nature and, when they occur, they are not always explicit, since Picasso normally avoided direct copying and inclined towards more subtle forms of appropriation, as is also confirmed in this thesis.

While Picasso’s link with Catalan art during his years in Barcelona is well known, the impact of Rusiñol or Nonell on his work has not been analysed in any great depth to date. Even though this thesis draws a comparison between Picasso and these two particular artists, the ultimate aim is to formulate a single discourse combining two bodies of theory. In short, the goal is to demonstrate that the influence of Catalan art on Picasso was not just a reality but that it was transmitted through its two luminaries and was of a hitherto unknown strength.

Esta tesis trata sobre la influencia que ejerció el arte catalán sobre Picasso durante los años en que este artista residió en Catalunya. Esta influencia no se plantea en abstracto sino que se vehicula a través de dos artistas concretos, Santiago Rusiñol e Isidro Nonell. La elección se debe a que fueron los artistas más representativos de las dos generaciones con las que se relacionó Picasso. Santiago Rusiñol pertenecía a la vieja generación modernista, de la que era su principal referente. Isidre Nonell, sin ser un líder en sentido estricto, sería el artista más emblemático de la siguiente generación, que suponía una ruptura respecto a los postulados de la generación que representaba Rusiñol, de manera que Picasso basculó de la primera hacia la segunda. El motivo de escoger dos artistas concretos es debido a que ostentan la condición de “paradigmas”, no sólo porque entre ambos abarcan buena parte de los registros del arte catalán de su tiempo, sino porque en algunos casos incluso los lideran.

La investigación se ha centrado en los diversos niveles de influencia posibles, desde el ejercido por los propios artistas de forma directa, hasta el que, de manera elípitica, procede de las propuestas o discursos que ambos representaban. Ello provocará que el campo de estudio se ensanche, por porosidad, hacia otros artistas que eventualmente interseccionaron con Rusiñol o Nonell, y que de una manera u otra influyeron sobre la obra picassiana. Esta investigación se ha realizado, sobretodo, en base al método formal y al iconográfico, en la medida que se han comparado obras de los tres artistas. Ello ha permitido descubrir nuevas influencias y, en consecuencia, nuevas lecturas de la obra de juventud de Picasso. No obstante, las influencias sobre Picasso tienen casi siempre una naturaleza multidireccional y, cuando se producen, no siempre son explícitas pues normalmente Picasso elude la copia directa y tiende hacia formas de apropiación más sutiles, que también consignamos en esta tesis.

Si bien es conocida la vinculación de Picasso con el arte catalán durante sus años en Barcelona, a dia de hoy no se había analizado con tanta profundidad la incidencia de dos personalidades como Rusiñol o Nonell sobre la obra de Picasso. A pesar de que esta tesis establece una comparativa entre Picasso y dos artistas concretos, el objectivo final consiste en elaborar un discurso unitario por agregación de dos cuerpos teóricos. En definitiva, demostrar que la influencia del arte catalán sobre Picasso no tan solo fue una realidad sino que se vehiculó a través de sus principales representantes y en un grado de intensidad hasta hoy desconocido.