Gaudí i els jardins de l’antic

Abstract

Created between 1903 and 1912 by an anonymous architect, the Modernist constructions in the gardens of the former Mental Hospital in Sant Boi de Llobregat, Barcelona, allude to, anticipate or are contemporaries of works by Antoni Gaudí. For example, the serpentine bench in Park Güell (1909-1913), Casa Milà (1906-1912), the crypt at the Güell Colony (1908-1914) and the model for the ceilings in the Sagrada Familia (1915-1921). The building of the sanatorium in Sant Boi de Llobregat –with somewhat careless and rudimentary construction because the labour was provided by the mental hospital’s patients– presents architecture of great geometric complexity and contains an elaborate symbolic discourse that also hints at the participation of a first-class architect. This thesis therefore expounds that, given its characteristics, the construction of the former Sant Boi de Llobregat Mental Hospital would articulate as a first example, alongside the Güell Colony crypt, the great stylistic and conceptual change that led Antoni Gaudí to create his final architectonic works. Furthermore, the aim of the thesis is to create a broad exploratory field in the same period – mid-nineteenth to early twentieth-century Catalonia– as the subject of the study, making inferences from its social, cultural, economic and religious context. Thus, the Modernist interventions at the former Sant Boi de Llobregat Mental Hospital could become an observatory and referential axis that allows us to ask more questions and formulate connections from a new perspective that generate new viewpoints and approaches to history. For all this to be possible, the study also examines the biographies of the different agents involved in the period contemporary to the construction of the Modernist site in Sant Boi de Llobregat, including key figures such as Jacint Verdaguer and Antoni Gaudí himself and analysing the ideological-artistic connection established between the pair. It must be noted that Catalan society in the second half of the nineteenth century, then governed by a liberal political system and a fully capitalist society, was undergoing a significant process of change and transformation towards modernity and contemporaneity. Among a significant part of the society, this process triggered a response and debate, largely related to Catholicism, which was completely against all these modifications. Gaudí and Verdaguer are the two paradigmatic figures in this debate and in the face of this ‘traumatic’ experience of modernity they established a rich, complex ideological-artistic connection that would lead them to produce such singular, exceptional elements as the text entitled ‘Exorcisms’ by Verdaguer and Antoni Gaudí’s project for the Sagrada Família Temple. Consideration must also be given to the fact that the reading and interpretation that noucentism made of Gaudí’s work situated it far from its profound and complex symbolic content and this thesis aims to explore a field directly related to the Catholic world and specifically to the text in the Book of Revelation, which could enrich and add a new dimension to the views held on and interpretation of Gaudí’s architectonic works.

Les construccions modernistes dels jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), dutes a terme entre 1903 i 1912 per un arquitecte del qual no tenim constància del seu nom, al·ludeixen, anticipen o són coetànies a obres d’Antoni Gaudí, com ara el banc ondulat del Park Güell (1909-1913), la Casa Milà (1906-1912), la cripta de la Colònia Güell (1908-1914) i la maqueta dels sostres de la Sagrada Família (1915-1921). L’edificació del sanatori de Sant Boi de Llobregat, sota una construcció descurada i rudimentària, atesa la participació dels malalts mentals en la seva elaboració, presenta una arquitectura de gran complexitat geomètrica i d’un elaborat discurs simbòlic que ens remet, també, a la participació d’un arquitecte de primer ordre. Així, la tesi exposa que, donades les característiques que presenta, la construcció de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat articularia, com a obra inèdita i junt amb la cripta de la Colònia Güell, el gran canvi estilístic i conceptual que va portar Antoni Gaudí a fer les seves últimes obres arquitectòniques. L’objectiu de la tesi és crear una àmplia àrea d’exploració en el període coetani a l’objecte d’estudi, la Catalunya de mitjan segle XIX i principis del segle XX, referint-se tant al context social, cultural, econòmic com religiós. Així, el conjunt modernista de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat pot esdevenir un observatori i eix de referència que permeti, des d’una altra perspectiva, interrogar-nos i formular connexions que generin noves mirades i aproximacions a la història. Perquè tot això sigui possible s’estudiarà, a més, la biografia referent als diferents agents que formen aquest entorn coetani a la construcció del conjunt modernista objecte d’estudi: Jacint Verdaguer i el mateix Antoni Gaudí seran els personatges clau, i s’analitzarà el vincle ideològic-artístic que s’estableix entre ambdós. Cal remarcar que la societat de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, regida per un sistema polític liberal i una economia plenament capitalista, es trobava en un procés importantíssim de canvi i transformació cap a la modernitat i la contemporaneïtat, fet que provoca, en una part important de la societat, una resposta i un discurs, en clau catòlica, totalment confrontats a totes aquestes modificacions. Gaudí i Verdaguer són els dos personatges paradigmàtics d’aquest discurs i, enfront d’aquesta experiència «traumàtica» de la modernitat, estableixen un complex i ric vincle ideològic-artístic que els portarà a materialitzar elements tan singulars i excepcionals com el text dels «Exorcismes» de Verdaguer i el projecte del temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí. Cal considerar, a més, que la lectura i interpretació que el noucentisme va fer de l’obra de Gaudí, la situa lluny de tot el contingut simbòlic profund i complex que conté; i aquesta tesi pretén explorar un àmbit que, directament relacionat amb el món catòlic i, concretament amb el text de l’Apocalipsi de Sant Joan, pot enriquir i donar una nova dimensió a la visió i interpretació de l'obra arquitectònica de Gaudí."