Obesitat mòrbida: psicopatologia, cognició i comorbiditats mèdiques en cirurgia bariàtrica

Author

Benítez Comas, Tura

Director

Caixàs i Pedragós, Assumpta

Deus Yela, Juan

Date of defense

2020-11-20

ISBN

9788449094491

Pages

224 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

Introducció. Segons la OMS, més de la meitat de la població adulta mundial té sobrepès o és obesa. A moltes regions del món, la prevalença de l’obesitat segueix augmentant i, si les tendències actuals continuen, assolirà el 18% en els homes i superarà el 21% en les dones al 2025. L’obesitat constitueix un gran repte actual de salut pública. L’obesitat redueix l’esperança de vida fins a un 40% i és un factor de risc per a la DM2, cardiopatia, malaltia hepàtica i càncer. Diversos estudis suggereixen que els subjectes amb trastorns psiquiàtrics són més propensos a la obesitat en comparació amb la població general. És conegut el risc de psicopatologia en persones amb obesitat, concretament trastorns de l’estat d’ànim, trastorns d’ansietat, baixa autoestima, insatisfacció corporal i trastorns de la conducta alimentària. En la majoria de casos, el tractament de l’obesitat mòrbida amb mesures higienico-dietètiques i fàrmacs no aconsegueix una pèrdua de pes suficient per controlar adequadament les comorbiditats associades. Fins ara, la CB és l’únic tractament que aconsegueix assolir aquestes expectatives a llarg termini. La cirurgia de l’obesitat és una cirurgia complexa, no exempta de complicacions, amb l’objectiu no d’arribar a un pes ideal ni curar l’obesitat, sinó de reduir significativament les comorbiditats associades i millorar el benestar integral. Objectius. Descriure les característiques psicopatològiques, de personalitat i els aspectes neuropsicològics de la població amb obesitat mòrbida candidata a CB i identificar la seva evolució a l’any de la intervenció. Mètode. Estudi descriptiu i longitudinal que avalua una mostra de pacients amb obesitat mòrbida abans i després de ser intervinguts de CB. S’administra una bateria de proves específiques per recollir les característiques neuropsicològiques, psicopatològiques i de personalitat; en dos moments del temps: avaluació precirurgia (t0) entre 1 i 3 mesos abans de la intervenció, i avaluació postcirurgia (t1), entre 12 i 18 després de la intervenció. Resultats. Els pacients candidats a cirurgia bariàtrica tendeixen a presentar un perfil de personalitat estable en el temps amb estils d’afrontament relacionats amb la personalitat histriònica, narcisista i compulsiva, segons el MCMI-III, i s’identifica un perfil sensitiu en el TCI-R. En relació al perfil clínic, segons el PAI i els instruments específics, destaquen els trastorns d’ansietat i depressiu, que milloren després de la intervenció. Pel que fa a la conducta alimentària, presenten comportaments restrictius i símptomes cognitius de preocupació pel pes i la forma corporal, amb més freqüència que la mitjana poblacional; que milloren de forma important després de la intervenció. Els participants mostren una atenció i velocitat visual equivalent a la població general i una lleugera major memòria de treball. A l’any de la CB milloren de forma significativa la capacitat de memòria immediata, diferida i reconeixement auditiu diferit. Conclusions. La població amb obesitat mòrbida presenta amb més freqüència un trastorn de salut mental de l’Eix I, compatible amb un trastorn adaptatiu mixt que millora amb la cirurgia bariàtrica. En relació als trastorns de l’Eix II, els pacients de l’estudi no presenten trastorns de la personalitat, tanmateix s’identifiquen estils d’afrontament relacionats amb trets de personalitat histriònica, narcisista i compulsiva, trets de temperament com la major evitació del risc i dependència a la recompensa, però menor persistència; i en el caràcter s’evidencia baixa autodirecció i cooperació. Pel que respecte als aspectes neuropsicològics, els pacients mostren dèficits memorístics i alteracions en la funció executiva, en comparació a la població general. A l’any de la cirurgia no s’observa millora en la funció executiva però sí en la memòria i la atenció.


Introducción. Según la OMS, más de la mitad de la población adulta mundial tiene sobrepeso o es obesa. En muchas regiones del mundo, la prevalencia de la obesidad sigue aumentando y, si las tendencias actuales continúan, alcanzará el 18% en los hombres y superará el 21% en las mujeres en 2025. La obesidad es una enfermedad multifactorial crónica, dónde el exceso de cantidad de tejido adiposo representa una amenaza para la salud. La obesidad es un reto de salud pública. La obesidad reduce la esperanza de vida hasta un 40% y es factor de riesgo para la DM2, cardiopatía, enfermedad hepática y cáncer. Varios estudios sugieren que los sujetos con trastornos psiquiátricos son más propensos a la obesidad. Es conocido el riesgo de psicopatología en personas con obesidad, concretamente trastornos del estado de ánimo, trastornos de ansiedad, baja autoestima, insatisfacción corporal y trastornos de la conducta alimentaria. En la mayoría de los casos, el tratamiento de la obesidad mórbida con medidas higiénico-dietéticas y fármacos no consigue una pérdida de peso suficiente para controlar adecuadamente las comorbilidades asociadas. La CB es el único tratamiento que consigue alcanzar estas expectativas a largo plazo. La cirugía de la obesidad es una cirugía compleja, no exenta de complicaciones, con el objetivo no de llegar a un peso ideal ni curar la obesidad, sino de reducir significativamente las comorbilidades asociadas y mejorar el bienestar integral. Objetivos. Describir las características psicopatológicas, de personalidad y los aspectos neuropsicológicos de la población con obesidad mórbida candidata a CB e identificar su evolución al año de la intervención. Método. Estudio descriptivo y longitudinal que evalúa una muestra de pacientes con obesidad mórbida antes y después de ser intervenidos de CB. Se administra una batería de pruebas específicas para recoger las características neuropsicológicas, psicopatológicas y de personalidad; en dos momentos del tiempo: evaluación precirugía (t0) 1-3 meses antes de la intervención, y evaluación postcirugía (t1), 12-18 meses después de la intervención. Resultados. Los pacientes candidatos a cirugía bariátrica tienden a presentar un perfil de personalidad estable en el tiempo con estilos de afrontamiento relacionados con la personalidad histriónica, narcisista y compulsiva, según el MCMI-III, y se identifica un perfil sensitivo en el TCI-R. En el perfil clínico, según el PAI y los instrumentos específicos, destacan los trastornos de ansiedad y depresivo, que mejoran después de la intervención. En cuanto a la conducta alimentaria, presentan comportamientos restrictivos y síntomas cognitivos de preocupación por el peso y la forma corporal, con más frecuencia que la media poblacional; que mejoran después de la intervención. En aspectos neuropsicológicos, los participantes muestran una atención y velocidad visual equivalente a la población general y una ligera mayor memoria de trabajo. Al año de la CB mejoran de forma significativa la capacidad de memoria inmediata, diferida y reconocimiento auditivo diferido. Conclusiones. La población con obesidad mórbida presenta con más frecuencia un trastorno de salud mental del Eje I, compatible con un trastorno adaptativo mixto que mejora con la cirugía bariátrica. Con relación a los trastornos del Eje II, los pacientes del estudio no presentan trastornos de la personalidad, sin embargo, se identifican estilos de afrontamiento relacionados con rasgos de personalidad histriónica, narcisista y compulsiva, rasgos de temperamento como la mayor evitación del riesgo y dependencia a la recompensa, pero menor persistencia; y en el carácter se evidencia baja autodirección y cooperación. Los pacientes muestran déficits memorísticos y alteraciones en la función ejecutiva, en comparación a la población general. Al año de la cirugía bariátrica no se observa mejora significativa en la función ejecutiva pero sí en la memoria y la atención.


Introduction. According to the WHO, more than half of the world’s adult population is overweight or obese. In many regions of the world, the prevalence of obesity continues to rise rapidly and, if current trends continue, it will reach 18% in men and exceed 21% in women by 2025. Obesity is a chronic multifactorial disease, defined as the excess amount of adipose tissue that poses a health threat. Obesity is undoubtedly a major current public health challenge. Obesity reduces life expectancy by up to 40% and is a risk factor for DM2, heart disease, liver disease and cancer. Several studies suggest that subjects with psychiatric disorders are more prone to obesity compared to the general population. The risk of psychopathology in people with obesity is known, specifically mood disorders, anxiety disorders, low self-esteem, body dissatisfaction and eating disorders. In most cases, the treatment of morbid obesity with hygienic-dietary measures and drugs does not achieve sufficient weight loss to adequately control the associated comorbidities. So far, BS is the only treatment that manages to meet these long-term expectations. Obesity surgery is a complex surgery, not without complications, with the aim not to reach an ideal weight or cure obesity, but to significantly reduce the associated comorbidities and improve the overall well-being of patients. Aims. Describe the psychopathological, personality and neuropsychological characteristics of the population with morbid obesity candidate to BS and identify their evolution in the year of the intervention. Method. Descriptive and longitudinal study evaluating a sample of morbidly obese patients before and after BS. A battery of specific tests is administered to collect neuropsychological, psychopathological, and personality characteristics; at two points in time: pre-surgery evaluation (t0) between 1 and 3 months before the intervention, and post-surgery evaluation (t1), between 12 and 18 after the intervention. Results. Patients candidates for bariatric surgery tend to present a stable personality profile over time with coping styles related to histrionic, narcissistic, and compulsive personality, according to MCMI-III, and a sensitive profile is identified in TCI-R. In relation to the clinical profile, according to the PAI and the specific instruments, anxiety and depressive disorders stand out, which improve after the intervention. In terms of eating behavior, they exhibit restrictive behaviors and cognitive symptoms of concern for weight and body shape, more frequently than the population average; which improve significantly after the intervention. In neuropsychological aspects, participants show attention and visual speed equivalent to the general population and a slightly higher working memory. In the year of CB, the capacity for immediate, delayed memory and delayed auditory recognition is significantly improved. Conclusions. The morbidly obese population most often has Axis I mental health disorder, which is compatible with a mixed adaptive disorder that improves with bariatric surgery. In relation to Axis II disorders, the patients in the study do not present personality disorders, however coping styles related to histrionic, narcissistic and compulsive personality traits are identified. Temperament traits as the greatest avoidance of risk and dependence on reward, but less persistence and low self-direction and cooperation are evident in the character. With respect to neuropsychological aspects, patients show memory deficits and alterations in executive function, compared to the general population. In the year of BS, no significant improvement was observed in executive function even though in memory and attention significant improvement was observed.

Keywords

Obesitat mòrbida; Obesidad mórbida; Morbid obesity; Psicopatologia; Psicopatología; Psychopathology; Neuropsicologia; Neuropsicología; Neuropsychology

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

tbc1de1.pdf

7.683Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)