La entrada en unión de las mujeres en México

Abstract

L'entrada en unió representa un esdeveniment vital i els seus efectes transcendeixen l'esfera familiar a l'interactuar amb la trajectòria escolar i laboral entre d'altres. A Mèxic, l'aparent estabilitat en l'edat i els nivells d'entrada en unió contrasta per estar immersa en una sèrie de canvis demogràfics, socials i econòmics, generant qüestionaments sobre els mecanismes i factors que coadjuven a el manteniment d'aquesta tendència en la primera unió. Aquesta tesi aprofundeix en els patrons d'entrada en unió de les mexicanes nascudes entre 1965 i 1994. El treball s'organitza en tres capítols que poden ser abordats de forma independent i busquen cooperar a l'debat sobre els factors explicatius (familiars i no familiars) d'entrada en unió de cohorts recents i la forma en què operen. L'estudi parteix de l'avaluació de coherència entre dues de les principals enquestes amb informació longitudinal retrospectiva sobre nupcialitat a Mèxic per valorar la consistència de les dades utilitzades en els següents apartats. Posteriorment, s'exploren els nivells de participació de la dona en el mercat laboral amb la finalitat d'analitzar la biografia laboral de les dones en solteria i la seva relació amb l'ocurrència de la primera unió. Finalment, a través de l'estudi de la coresidència intergeneracional a l'entrada en unió i cinc anys posteriors s'examina el paper de la família en l'experimentació d'aquesta transició. Els resultats apunten a una dinàmica particular que contribueix a el manteniment de la primerenca edat a la unió i propera a la universalitat tot i el procés d'expansió educativa. D'una banda, l'estancament en les taxes de participació de les dones en el mercat laboral, i la interrupció de manera important d'aquelles que hi participen, suggereixen un predomini dels rols familiars sobre els extradomèstiques i, d'altra banda, la importància dels llaços familiars en la societat mexicana que persisteix fins als nostres dies i que continuen sent un recurs important en situacions d'incertesa a l'formar part de l'estratègia d'arrencada en el procés de formació familiar a través de la coresidència.

La entrada en unión representa un evento vital y sus efectos trascienden la esfera familiar al interactuar con la trayectoria escolar y laboral entre otras. En México, la aparente estabilidad en la edad y los niveles de entrada en unión contrasta por estar inmersa en una serie de cambios demográficos, sociales y económicos, generando cuestionamientos sobre los mecanismos y factores que coadyuvan al mantenimiento de esta tendencia en la primera unión.

Esta tesis ahonda en los patrones de entrada en unión de las mexicanas nacidas entre 1965 y 1994. El trabajo se organiza en tres capítulos que pueden ser abordados de forma independiente y buscan cooperar al debate sobre los factores explicativos (familiares y no familiares) de entrada en unión de cohortes recientes y la forma en que operan.

El estudio parte de la evaluación de coherencia entre dos de las principales encuestas con información longitudinal retrospectiva sobre nupcialidad en México para valorar la consistencia de los datos utilizados en los siguientes apartados. Posteriormente, se exploran los niveles de participación de la mujer en el mercado laboral con la finalidad de analizar la biografía laboral de las mujeres en soltería y su relación con la ocurrencia de la primera unión. Finalmente, a través del estudio de la corresidencia intergeneracional en la entrada en unión y cinco años posteriores se examina el papel de la familia en la experimentación de esta transición.

Los resultados apuntan a una dinámica particular que contribuye al mantenimiento de la temprana edad a la unión y cercana a la universalidad a pesar del proceso de expansión educativa. Por un lado, el estancamiento en las tasas de participación de las mujeres en el mercado laboral, y la interrupción de manera importante de aquellas que participan, sugieren un predominio de los roles familiares sobre los extradomésticos y, por otra parte, la importancia de los lazos familiares en la sociedad mexicana que persiste hasta nuestros días y que continúan siendo un recurso importante en situaciones de incertidumbre al formar parte de la estrategia de arranque en el proceso de formación familiar a través de la corresidencia.

Transition to the first union represents a vital event and its effects transcend the familiar sphere by interacting with scholar and work trajectory, among others. In Mexico, the ostensible stability of those first union patterns contrast by the surrounded demographic, economic and social changes that arise questions concerning the mechanisms and factors that contribute to this first union trend of stability.

This thesis delves into the union formation patterns of Mexican women who were born between 1965 and 1994. The research has three independent chapters, and their objective is to contribute to the explanatory factors debate (familial and non-familial) related to union formation among young cohorts.

The research starts with a coherent evaluation based on two main surveys with longitudinal retrospective information about marriage rate in México, to evaluate consistency of the data used in the following chapters. Then, I explore women’s labor participation rates to analyze work trajectory before union formation and its relationship to the transition of their first union. Finally, the assessment of the extended family role during the first union transition through intergenerational co-residency analysis at the time of union and five years onwards.

The results suggest a unique dynamic that contributes to the steadiness of early age union and close to the universal union formation among women, despite the educational expansion process experienced. On the one hand the stagnation of women’s labor participation rates and the interruption of the ones that participate in the labor market, suggests the prevalence of familial sphere over the extra domestic roles. On the other hand, the importance of family ties within Mexican families continuous today as an important bond in situations of uncertainty by being a foundation strategy in the family formation process through intergenerational co-residency.