dc.contributor
Universitat de les Illes Balears. Departament de Física
dc.contributor.author
Ramos Buades, Antoni
dc.date.accessioned
2021-04-22T11:45:44Z
dc.date.available
2021-04-22T11:45:44Z
dc.date.issued
2020-07-21
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/671467
dc.description.abstract
[cat] Aquesta tesi és un recull del treball realitzat en els darrers quatre anys d’investigació
enfocats a la producció de simulacions de relativitat numèrica de forats negres binaris
en configuracions genèriques, així com a l’anàlisi de les ones gravitacionals extretes de
dites simulacions, les seves conseqüències pel models de formes d’ones gravitacionals
existents i les seves implicacions per a la cerca i l’estimació dels paràmetres d’aquests
sistemes en la natura.
Per començar, he estudiat la prescripció de paràmetres inicials en les simulacions de
relativitat numèrica. Un problema ben conegut a relativitat numèrica és la dificultat
d’obtenir simulacions de forats negres en òrbites quasi-circulars, degut a imprecisions
en la generació de les dades inicials que provoquen òrbites quasi-el líptiques amb una
excentricitat residual. El primer projecte d’aquesta tesi ha estat el desenvolupament
d’un procediment iteratiu, senzill i computacionalment eficaç per a la reducció de
l’excentricitat a simulacions de relativitat numèrica de forats negres binaris, veure
Cap. 4. Amb aquest mètode s’han generat formes d’ona gravitacionals quasi-circulars
amb una excentricitat negligible, e O
���
10���4
, que han estat utilitzades pel nostre
grup per generar models quasi-circulars de formes d’ona gravitacionals.
La flexibilitat del mètode anterior permet no tan sols reduir l’excentricitat de les
simulacions numèriques, sinó també augmentar-la. Aquest fet ha permès la generació
d’un banc de més de 60 simulacions de relativitat numèrica amb excentricitat moderada
e 0:5. Aquest ha estat el segon projecte d’investigació de la tesi, veure Cap. 5.
Amb aquest grup de simulacions s’han generat formes d’ona híbrides pel mode dominant
(2; 2) entre les ones obtingudes per la teoria post-Newtoniana i les de relativitat
numèrica. A més, s’ha estimat les limitacions dels models quasi-circulars actuals per
estimar paràmetres d’aquestes fonts. Els resultats obtinguts demostren que els models
quasi-circulars de formes d’ona que inclouen modes subdominants redueixen el biaix
en alguns paràmetres com la distància i el ràtio de massa, respecte a models sense
modes subdominants.
Per altra banda, durant el doctorat també s’han estudiat les limitacions de dues
aproximacions utilitzades habitualment per models d’ona quasi-circulars amb espins
precessants, veure Cap. 6. Aquestes dues aproximacions s’han analitzat emprant
únicament simulacions de relativitat numèrica incloent modes subdominants. Els resultats
obtinguts confirmen el bon funcionament de les aproximacions pels modes
dominants (2; 2), mentre que pel modes subdominants s’observa una degradació important
degut a diferent causes depenent del mode estudiat, per exemple, els modes
(2; 1) són molt sensibles a les asimetries entre modes que les aproximacions negligeixen,
mentre que els modes (4; 3) i (3; 2) pateixen mescla de modes en la part
del decaïment de l’ona que les aproximacions no tenen en compte.
Finalment, s’ha analitzat la sensibilitat de dos algorismes de cerca emprats per les
col laboracions LIGO i Virgo durant el segon període d’observació O2 per detectar
senyals completes d’ones gravitacionals procedents de binàries de forats negres eccèntriques,
veure Cap. 7. En aquest treball preliminar s’ha quantificat l’impacte
de l’excentricitat sobre dos algorismes de cerca: un codi de filtrat adaptat basat en
el coneixement de la morfologia de la senyal, i un codi de cerca sense modelat. En
aquest estudi s’estima per primera vegada la sensibilitat d’ambdós algorismes injectant
senyals excèntriques calculades a partir de simulacions de relativitat numèrica incloent
espins alineats amb el moment angular orbital del sistema. Els resultats obtinguts
mostren una major degradació de la sensibilitat de l’algorisme de filtrat adaptat a
mesura que l’excentricitat augmenta, mentre que la sensibilitat de l’algorisme sense
modelat no es veu quasi afectada per l’increment de l’excentricitat, i per tant, es pot
identificar aquest darrer com una eina robusta per a la detecció de senyals excèntriques.
en_US
dc.description.abstract
[spa] Esta tesis recoge el trabajo realizado en los últimos cuatro años de investigación enfocados
en la producción de simulaciones de relatividad numérica de agujeros negros
binarios en configuraciones genéricas, así como en el análisis de las ondas gravitacionales
extraídas de dichas simulaciones, sus consecuencias para los modelos de formas
de ondas existentes y sus implicaciones para la búsqueda y la estimación de los
parámetros de dichos sistemas en la naturaleza.
Para empezar, he estudiado la prescripción de parámetros iniciales en las simulaciones
de relatividad numérica. Un problema bien conocido en relatividad numérica
es la dificultad de obtener simulaciones de agujeros negros en órbitas casi-circulares,
debido a imprecisiones en la generación de los datos iniciales que provocan órbitas
casi-elípticas con una excentricidad residual. El primer proyecto de esta tesis ha
sido el desarrollo de un procedimiento iterativo, sencillo y computacionalmente eficaz
para la reducción de la excentricidad en simulaciones de relatividad numérica de agujeros
negros binarios, ver Cap. 4. Con este método se han generado formas de onda
gravitacionales casi-circulares con una excentricidad negligible, e O
��
10��4
, que han
sido usadas por nuestro grupo para generar modelos de formas de onda casi-circulares.
La flexibilidad del método anterior permite no solo reducir la excentricidad de las
simulaciones numéricas, sino también aumentarla. Este hecho ha permitido la generación
de un banco de más de 60 simulaciones de relatividad numérica con excentricidad
moderada e 0:5. Este ha sido el segundo proyecto de investigación de la tesis,
ver Cap. 5. Con este grupo de simulaciones he generado formas de onda híbridas
para el modo dominante (2; 2) entre las ondas obtenidas a partir de la teoría post-
Newtoniana y las de relatividad numérica. Además, con colaboradores he estimado
las limitaciones de los modelos casi-circulares actuales para estimar los parámetros
de estas fuentes. Los resultados obtenidos demuestran que los modelos casi-circulares
de formas de onda que incluyen modos subdominantes reducen el sesgo en algunos
parámetros como la distancia y el ratio de masa, respecto a los modelos sin modos
subdominantes.
Por otro lado, durante el doctorado también se han estudiado las limitaciones de
dos aproximaciones utilizadas comúnmente para modelos de onda casi-circulares con
espines precesantes, ver Cap. 6. Estas dos aproximaciones se han analizado usando
únicamente simulaciones de relatividad numérica incluyendo modos subdominantes.
Los resultados obtenidos confirman el buen funcionamiento de las aproximaciones para
los modos dominantes (2; 2), mientras que para los modos subdominantes se observa
una degradación importante debido a diferentes causas dependiendo del modo estudiado,
por ejemplo, los modos (2; 1) son muy sensibles a las asimetrías entre modos
que las aproximaciones negligen, mientras que los modos (4; 3) y (3; 2) padecen
mezcla de modos en la parte del decaimiento de la onda que las aproximaciones no
tienen en cuenta.
Finalmente, con colaboradores he analizado la sensibilidad de dos algoritmos de
búsqueda, utilizados por las colaboraciones LIGO y Virgo durante el segundo período
de observación O2, para detectar señales completas de ondas gravitacionales procedentes
de binarias de agujeros negros excéntricos, ver Cap. 7. En este trabajo preliminar
se ha cuantificado el impacto de la excentricidad sobre dos algoritmos de
búsqueda: un código de filtrado adaptado y un código de búsqueda sin modelado. En
este estudio se estima por primera vez la sensibilidad de ambos algoritmos inyectando
señales excéntricas calculadas a partir de simulaciones de relatividad numérica. Los
resultados muestran una mayor degradación de la sensibilidad del algoritmo de filtrado
adaptado a medida que aumenta la excentricidad, mientras que el algoritmo sin
modelado no se ve casi afectado por el aumento de la excentricidad, y por tanto, se
puede identificar este último como una herramienta robusta para la detección robusta
de señales excéntricas.
en_US
dc.description.abstract
[eng] This thesis gathers all the work done in my last four years of research focused on
the production of numerical relativity simulations of generic binary black holes, as
well as the analysis of the gravitational waveforms from these simulations and their
implications for searches and parameter estimation on those systems.
I have started studying the prescription of initial parameters in numerical relativity
simulations. A well known problem in numerical relativity is the difficulty to obtain
simulations of black holes orbiting in quasi-circular orbits due to inaccuracies of the
initial data, which cause elliptical orbits with residual eccentricity. The first project
of the thesis has been the development of a simple, iterative and computationally
efficient procedure to reduce the eccentricity in binary black hole numerical relativity
simulations, see Chap. 4. With this method we have produced quasi-circular waveforms
with negligible eccentricity, e O
�
10�4
, which have been used in our group
to generate quasi-circular waveform models.
The flexibility of the previous method permits not only the reduction of the eccentricity,
but also increasing it. Using this fact I have produced a data set of more
than 60 numerical relativity simulations with moderate eccentricity e 0:5. This has
been the second project of the thesis, see Chap. 5. Taking this set of simulations,
with collaborators I have generated hybrid waveforms for the dominant (2; 2) mode
between post-Newtonian and numerical relativity waveforms. Moreover, we have estimated
the limitations of the current quasi-circular waveform models to estimate the
parameters from those sources. We have found that the quasi-circular models which
include higher order modes reduce the bias in some parameters like the mass ratio and
luminosity distance, with respect to those models not including higher order modes.
Furthermore, during the Ph.D. I have also studied the limitations of two approximations
commonly used by precessing quasi-circular waveform models, see Chap. 6.
These two approximations have been analysed using exclusively numerical relativity
simulations including higher order modes. The results confirm the good performance
of the approximations for the (2; 2) modes, while one observes a clear degradation for
higher order modes due to different reasons depending on the considered mode. For
instance, the (2; 1) modes are found to be very sensitive to asymmetries which the
approximations neglect, while the (4; 3) and (3; 2) modes, have mode-mixing in the
ringdown part which is not properly taken into account by the simple approximations.
Finally, with collaborators I have analysed the sensitivity of two search pipelines,
used by the LIGO and Virgo collaborations during the O2 Science Run, to the full
gravitational wave signal of eccentric binary black holes, see Chap. 7. In this preliminary
work we have quantified the impact of eccentricity on two search pipelines:
a matched-filter and an unmodeled search algorithm. We have for the first time estimated
the sensitivity of both algorithms injecting eccentric signals computed from
numerical relativity simulations. The results show a larger degradation of the sensitivity
of the matched-filter algorithm with increasing eccentricity, while the sensitivity
of the unmodeled search algorithm remains barely unaffected to the increase of eccentricity,
thus, we consider the latter one a robust tool to detect such eccentric signals.
en_US
dc.format.extent
184 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat de les Illes Balears
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Gravitational waves
en_US
dc.subject
Binary black holes
en_US
dc.subject
Eccentricity
en_US
dc.subject
Precession
en_US
dc.subject
Numerical relativity
en_US
dc.subject
Parameter estimation
en_US
dc.subject.other
Relativitat numèrica, cosmologia i astrofisica relativista computacional
en_US
dc.title
Gravitacional waves from generic binary black holes: from numerical simulations to observational results
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
antoni.ramos@uib.es
en_US
dc.contributor.director
Husa, Sascha
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess