Caracterización de la regresión diurna en ortoqueratología

Abstract

The first papers on the fitting of ortho-k lenses in ametropic individuals, treatment that allows them to enjoy good vision without the need to wear glasses or contact lenses, were published almost 60 years ago. Both the reversibility of the treatment when the lenses are discontinued, as well as the slight loss of the effect suffered by users throughout the day have been studied, but there is no paper to date that justifies or foresees diurnal regression based on corneal biomechanical properties provided by the Corvis ST® tonometer. OBJECTIVES: To assess how the corneal and visual parameters vary throughout the day, in the short and medium term, after having slept with orthokeratology lenses, and relate them to the baseline data of visual acuity, refraction, topographic and biomechanical properties, in this way, to help clinicians make a better prognosis in front of a potential orthokeratology treatment. We also wanted to verify whether the parameters related to corneal biomechanics vary after orthokeratology treatment. METHODS: 75 adults with myopia between -0.50 and -5.00 D with a corneal and refractive astigmatism lower than -1.25 D, were recruited to be fitted at the Center Universitari de la Visió (FOOT-UPC) with Seefree® orthokeratology lenses (Conóptica - Hecht Contactlinsen), spherical or toric, as required by each individual. Baseline measurements of LogMAR visual acuity, refraction, corneal tomography (Pentacam®), corneal biomechanics (Corvis ST®) and intraocular pressure (CT-80®) were performed. After starting to sleep with the orthokeratology lenses, the same measurements were repeated after the first night of use, after one week and after three months, twice a day, one in the morning and one in the afternoon, 8 hours apart between both visits. RESULTS: 69 patients reached the weekly control and 49 the quarterly. None of the dropouts responded to severe complications. A mean diurnal regression of 0.25 D was found throughout the day at all moments evaluated. Only a slight statistically significant relationship was found between the baseline refraction and the diurnal refractive regression in the quarterly control (R2=0.099 p=0.015). After ortho-k, the cornea shows greater rigidity in the morning that decreases during the day, while the changes in curvature in both the anterior and posterior cornea throughout the day were similar to those suffered by non-users of orthokeratology. Baseline values of anterior corneal asphericity, corneal biomechanics, pachymetry and intraocular pressure were not predictive of orthokeratology success or diurnal regression. Regarding topography, it was only observed that the smaller the anterior corneal steep radius, the greater the orthokeratology effect (¿=-0.431 p=0.002). The biomechanically adjusted intraocular pressure did not show variations throughout the study. The changes found after orthokeratology in corneal biomechanics seem to be more related to the pachymetry change than due to a modification of corneal stiffness. CONCLUSIONS: The biomechanical parameters provided by Corvis ST® do not predict the corneal response to ortho-k. Smaller anterior steep corneal radii seem to favour the orthokeratology effect. Corneal biomechanics does not seem to be affected by orthokeratology, although some Corvis ST® parameters do change, because they are influenced by pachymetry variations and this is a well-known effect after orthokeratology. Intraocular pressure is not affected by orthokeratology treatment when it is biomechanically compensated. These results provide security to the eye care practitioners in their clinical practice regarding concerns about a possible negative impact of the orthokeratology effect on corneal biomechanics in the short and medium term.

Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®. OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic. MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites. RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (¿=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal. CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.

Hace ya casi 60 años de las primeras publicaciones sobre la adaptación de lentes de orto-k en individuos amétropes, tratamiento que les permite gozar de una buena visión sin la necesidad de usar gafas o lentes de contacto. Hay estudios tanto sobre la reversibilidad refractiva al dejar de usar las lentes, como de la leve pérdida de efecto que sufren los usuarios a lo largo del día, pero ninguno a día de hoy que justifique o prevea la regresión diurna en función de las propiedades biomecánicas corneales aportadas por el tonómetro Corvis ST®. Evaluar cómo varían los parámetros corneales y visuales a lo largo del día, a corto y medio plazo, después de haber dormido con lentes de ortoqueratología, y relacionarlos con los datos de partida de agudeza visual, refractivos, topográficos y biomecánicos, para de esta forma, ayudar a los clínicos a realizar un mejor pronóstico frente un potencial tratamiento ortoqueratológico. También se quiso comprobar si los parámetros relativos a la biomecánica corneal varían tras el tratamiento ortoqueratológico. 75 adultos con miopías entre -0,50 y -5,00 D y con un astigmatismo refractivo y corneal inferior a -1,25 D, fueron reclutados para ser adaptados en el Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) con lentes de ortoqueratología Seefree® (Conóptica - Hecht Contactlinsen), esféricas o teóricas, según requiriese cada individuo. Se realizaron medidas basales de agudeza visual LogMAR, refracción, tomografía corneal (Pentacam®), biomecánica corneal (Corvis ST®) y presión intraocular (CT-80®). Tras empezar a dormir con las lentes de ortoqueratología se les repitieron las mismas mediciones tras la primera noche de uso, a la semana y a los tres meses, dos veces cada día, una por la mañana y otra por la tarde, con 8 horas de diferencia entre ambas visitas. 69 pacientes llegaron al control semanal y 49 al trimestral. Ninguno de los abandonos respondió a complicaciones severas. Se encontró una regresión diurna media de 0,25 D a lo largo del día en todos los momentos evaluados. Únicamente se encontró una leve relación estadísticamente significativa entre el valor de la refracción basal y la regresión refractiva diurna en el control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Tras la orto-k, por la mañana, las córneas presentan una mayor Caracterización de la Regresión Diurna con Ortoqueratología

rigidez que va disminuyendo durante el día, mientras que los cambios de curvatura tanto en cara anterior como posterior corneal a lo largo del día, son similares a los que sufren no usuarios de ortoqueratología. Los valores basales de asfericidad corneal anterior, biomecánica corneal, paquimetría, y presión intraocular no fueron predictivos del éxito ortoqueratológico ni de la regresión diurna. En cuanto a la topografía, únicamente se observó que cuanto menor fue el radio cerrado corneal anterior, mayor fue el efecto ortoqueratológico (ρ=-0,431 p=0,002). La presión intraocular ajustada biomecánicamente no mostró variaciones a lo largo del estudio. Los cambios hallados tras ortoqueratología en la biomecánica corneal estarían más relacionados con el cambio paquimétrico que con una afectación a la rigidez corneal. Los parámetros biomecánicos generados por Corvis ST® no predicen la respuesta corneal a la orto-k. Radios corneales anteriores más cerrados parecen favorecer el efecto ortoqueratológico. La biomecánica corneal no parece estar afectada por la ortoqueratología, aunque algunos parámetros de Corvis ST® sí lo están debido a que, están influenciados por los cambios paquimétricos, y este es un efecto conocido de la ortoqueratología. La presión intraocular no está afectada por el tratamiento ortoqueratológico cuando se compensa biomecánicamente. Estos resultados aportan seguridad a los adaptadores en su práctica clínica frente a inquietudes sobre una posible afectación negativa del efecto ortoqueratológico en la biomecánica corneal a corto y medio plazo.