Characteristics of MEK's narrative on twitter in reflection to Iran protests in November 2019: A hermeneutical analysis of mash-up videos on twitter

Abstract

Aquest estudi té un triple propòsit. Té com a objectiu investigar la narrativa donada per l'organització MEK (Moyahedin-E-Khalq) sobre les protestes de novembre de 2019 a l'Iran. Per fer-ho, primer ofereix una anàlisi històrica de la història política contemporània de l'Iran per descobrir metanarratives que estan en tensió en aquesta societat. En el segon pas, l'estudi investiga el problema teòric de fer connexions entre els estudis d'hermenèutica i Twitter aplicant el model mimètic proposat per Paul Ricoeur. Finalment i en el tercer nivell, l'estudi se centra en un corpus de dades seleccionats de Twitter de MEK. Aquestes dades inclouen 59 tweets de tres comptes de Twitter de MEK. L'estudi s'interessa en conèixer la naturalesa de l'activitat d'aquests comptes per trobar les característiques de la narrativa construïda per l'organització MEK durant els dies de protestes (nou dies) al novembre de 2019 a l'Iran.

L'estudi, però, se centra en els tweets que contenen vídeos. D'aquesta forma no només analitza els tweets a la recerca de l'significat que donen i la narrativa que construeixen, sinó que a el mateix temps busca aspectes metodològics d'anàlisi dels vídeos mash-up com un nou gènere mediàtic que ha sorgit en els últims anys a causa de l' progrés tecnològic i els dispositius en línia.

L'enfocament hermenèutic de l'estudi es completa amb l'aplicació a una varietat de teories, des Framing i Pragmatics fins anàlisi narrativa estructural, metàfora conceptual i anàlisi meta-narratiu. L'estudi suggereix una metodologia narrativa per entendre Twitter (sobre els moviments polítics i les seves reflexions a les xarxes socials), així com una metodologia per entendre els vídeos mash-up en general. En el següent nivell, mostra que la narrativa MEK té una estructura de conte de fades i està emmarcada pel context ideològic que porta. A més, l'estudi mostra com s'utilitzen les Meta-narratives com a context essencial per construir tal narrativa.

Este estudio tiene un triple propósito. Tiene como objetivo investigar la narrativa dada por la organización MEK (Moyahedin-E-Khalq) sobre las protestas de noviembre de 2019 en Irán. Para hacerlo, primero ofrece un análisis histórico de la historia política contemporánea de Irán para descubrir metanarrativas que están en tensión en esta sociedad. En el segundo paso, el estudio investiga el problema teórico de hacer conexiones entre los estudios de hermenéutica y Twitter aplicando el modelo mimético propuesto por Paul Ricoeur. Finalmente y en el tercer nivel, el estudio se centra en un corpus de datos seleccionados del Twitter de MEK. Estos datos incluyen 59 tweets de tres cuentas de Twitter de MEK. El estudio se interesa en conocer la naturaleza de la actividad de estas cuentas para encontrar las características de la narrativa construida por la organización MEK durante los días de protestas (nueve días) en noviembre de 2019 en Irán.

El estudio, sin embargo, se centra en los tweets que contienen videos. De esta forma no solo analiza los tweets en busca del significado que dan y la narrativa que construyen, sino que al mismo tiempo busca aspectos metodológicos de análisis de los videos mash-up como un nuevo género mediático que ha surgido en los últimos años debido al progreso tecnológico y los dispositivos en línea.

El enfoque hermenéutico del estudio se completa con la aplicación a una variedad de teorías, desde Framing y Pragmatics hasta análisis narrativo estructural, metáfora conceptual y análisis meta-narrativo. El estudio sugiere una metodología narrativa para entender Twitter (sobre los movimientos políticos y sus reflexiones en las redes sociales), así como una metodología para entender los videos mash-up en general. En el siguiente nivel, muestra que la narrativa MEK tiene una estructura de cuento de hadas y está enmarcada por el contexto ideológico que lleva. Además, el estudio muestra cómo se utilizan las Meta-narrativas como contexto esencial para construir tal narrativa.

This study has a threefold purpose. It investigates the narrative given by the MEK (Mojahedin-E-Khalq) organization on the protests in November 2019 in Iran. To do so, it first offers a historical analysis of the contemporary political history of Iran to discover meta-narratives that are in tension in this society. In the second step, the study investigates the theoretical problem of making connections between the Hermeneutics and Twitter studies by applying to mimetic model suggested by Paul Ricoeur. Finally and in the third step, the study focuses on a corpus of data selected from MEK’s Twitter. This data includes 59 tweets from three MEK Twitter accounts. The study interests in finding the nature of the activity of these accounts to find the characteristics of the narrative constructed by MEK organization during the days of protests (nine days) in November 2019 in Iran. The study, however, focuses on tweets that contain videos. In this way not only it analyzes the tweets in search for the meaning they make and the narrative they construct, but at the same time it looks for methodological aspects of analyzing mash-up videos as a new media genre that has emerged in the recent years due to technological progress and online devices. The hermeneutical approach of the study is completed by applying to a range of theories from Framing and Pragmatics to structural narrative analysis, conceptual metaphor and meta-narrative analysis. The study suggests a narrative methodology of understanding Twitter (on political movements and its reflections on social media) as well as a methodology of understanding mash-up videos in general. On the next level it shows that MEK narrative has a fairytale structure and is framed by the ideological context it carries. Also the study shows that how meta-narratives are used as essential context for constructing such a narrative.