Política en l'era digital: l'impacte de les noves pautes comunicatives en la política catalana durant la crisi institucional de 2017

dc.contributor
Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
dc.contributor.author
Pascal Capdevila, Marta
dc.date.accessioned
2022-02-07T13:53:08Z
dc.date.available
2022-02-07T13:53:08Z
dc.date.issued
2021-11-17
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/673430
dc.description.abstract
El procés de digitalització constitueix un dels elements de disrupció més importants en la història de la humanitat. El canvi en les pautes comunicatives i l’emergència de nous instruments digitals que faciliten la nostra interacció social han suposat, en els darrers anys, una verdadera revolució en els paràmetres tradicionals de la política i dels lideratges polítics. Catalunya i el seu sistema polític no ha viscut de forma aliena a aquest procés global de transformació digital. Aquest estudi pretén analitzar, de forma detallada, l’impacte del procés de digitalització sobre la crisi institucional viscuda a Catalunya durant l’any 2017. Aquest treball d’investigador de naturalesa interdisciplinar combina una anàlisi comunicativa i política a través d’una successió històrica de fets que es prolonga des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2010) fins a la sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019 sobre el Procés. Concretament, s’estudia de forma exhaustiva la crisi institucional viscuda durant el 2017, específicament la remodelació del Govern de juliol de 2017, l’1-O de 2017 i el 27 d’octubre de 2017, i l’impacte que les noves pautes de comunicació van tenir sobre els lideratges polítics i la presa de decisions en aquests tres casos. La metodologia és qualitativa i es combinen les tècniques d’investigació de l’observació participant, l’estudi de cas, l’entrevista en profunditat i l’anàlisi de contingut. És d’especial interès d’aquest estudi conèixer la interacció entre quatre grans actors: les xarxes socials i els nous continguts digitals i mediàtics, els polítics, la societat civil organitzada i la ciutadania.
en_US
dc.description.abstract
El proceso de digitalización constituye uno de los elementos de disrupción más importantes en la historia de la humanidad. El cambio en las pautas comunicativas y la emergencia de nuevos instrumentos digitales que facilitan nuestra interacción social han supuesto, en los últimos años, una verdadera revolución en los parámetros tradicionales de la política y de los liderazgos políticos. Cataluña y su sistema político no han vivido de forma ajena a este proceso global de transformación digital. Este estudio pretende analizar, de forma detallada, el impacto del proceso de digitalización sobre la crisis institucional vivida en Cataluña durante el año 2017. Este trabajo de investigación de naturaleza interdisciplinar combina un análisis comunicativo y político a través de una sucesión histórica de hechos que se prolonga desde la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatuto de Autonomía de Cataluña (2010) hasta la sentencia del Tribunal Supremo de 14 de octubre de 2019 sobre el Procés. Concretamente, se estudia de forma exhaustiva la crisis institucional vivida durante el 2017, específicamente la remodelación del Gobierno de julio de 2017, el 1-O de 2017 y el 27 de octubre de 2017, y el impacto que las nuevas pautas de comunicación tuvieron sobre los liderazgos políticos y la toma de decisiones en estos tres casos. La metodología es cualitativa y se combinan las técnicas de investigación de la observación participante, el estudio de caso, la entrevista en profundidad y el análisis de contenido. Es de especial interés de este estudio conocer la interacción entre cuatro grandes actores: las redes sociales y los nuevos contenidos digitales y mediáticos, los políticos, la sociedad civil organizada y la ciudadanía.
en_US
dc.description.abstract
The process of digitization is one of the most important elements of disruption in our history. The change in communication patterns and the emergence of new digital instruments that facilitate our social interaction have led, in recent years, to a real revolution in the traditional parameters of politics and political leadership. Catalonia and its political system have not lived alien to this global process of digital transformation. This study aims to analyse, in detail, the impact of the digitization process on the institutional crisis experienced in Catalonia during 2017. This work of an interdisciplinary researcher combines a communicative and political analysis through a historical succession of facts, extended from the ruling of the Constitutional Court against the Statute of Autonomy of Catalonia (2010) to the ruling of the Supreme Court of October 14, 2019 on the “Procés”. In particular, the institutional crisis experienced during 2017 is studied in detail, and more specifically the cabinet reshuffle in July 2017, the 1-O of 2017 and October 27, 2017, and the impact that the new communication guidelines had on political leadership and decision-making in these three cases. The methodology is qualitative and combines the research techniques of participant observation, case study, in-depth interview and content analysis. One of the main challenges of this study is to analyse and understand the interaction between four major players, that is to say, social media and new digital and media content, politicians, organized civil society and the citizens.
en_US
dc.format.extent
366 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Ramon Llull
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Xarxes socials
en_US
dc.subject
Lideratge polític
en_US
dc.subject
Continguts digitals
en_US
dc.subject
Political parties
en_US
dc.subject
Activisme
en_US
dc.subject
Moviments socials
en_US
dc.subject
Leadership
en_US
dc.subject
Polítics
en_US
dc.subject
New media
en_US
dc.subject
Social network
en_US
dc.subject.other
Ciències socials, periodisme i documentació
en_US
dc.title
Política en l'era digital: l'impacte de les noves pautes comunicatives en la política catalana durant la crisi institucional de 2017
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
070
en_US
dc.subject.udc
3
en_US
dc.subject.udc
316
en_US
dc.subject.udc
32
en_US
dc.subject.udc
94
en_US
dc.contributor.director
Sáez Mateu, Ferran
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

Tesi_Marta_Pascal.pdf

4.791Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)