El vol de l'ararauna : arquitectura de Xavier Busquets Sindreu entre São Paulo i Barcelona (1947-1963)

Abstract

This thesis explores the life and works of the Catalan architect Xavier Busquets Sindreu (1917-1990), focusing on his earlier professional stages, the exceptional training he acquired in São Paulo between 1951 and 1955, and how he adapted this knowledge to the Catalan reality of the time when he returned to Barcelona. The research has been mainly based on the study of the documentary collection kept by the Historical Archive of the Chamber of Architects of Catalonia, a valuable material containing many of the works built by Busquets. The complex reality of São Paulo during the 1950s has been approached through secondary sources. In order to contextualize other aspects of his biography, we have also researched in other institutions, such as the Barcelona School of Architecture, the Royal Catalan Academy of Fine Arts of Sant Jordi, the Monastery of Montserrat and the Ministry of the Army. As Busquets had no direct descendants and his most personal documentation was destroyed, we finally have sought the testimony of people who knew him professionally or were part of his family circle. As a first son of the well-known architect Guillem Busquets Vautravers and Maria Sindreu i Oliva, members of the Barcelona bourgeoisie at the beginning of the twentieth century, young Busquets grew up in a Germanophile family environment characterized by language proficiency and intellectual and artistic inquisitiveness. But his academic career lacked perseverance and was interrupted on several occasions by a controversial participation in the Spanish Civil War and World War II. After the war, and already a qualified architect, Busquets arrived in Brazil, where he came to work with two renowned international professionals in architecture: the Polish Lucjan Korngold and the German Adolf Franz Heep, both coming from a solid branch of the European architectural modernity as disciples of undisputed masters such as Adolf Meyer or Le Corbusier. After experiencing the throbbing momentum of São Paulo and participating in projects such as the Lausanne, Lucerne and Araraúnas buildings, Busquets had to reconsider the lessons of this training when returning to Catalonia, modulating this exceptional basis and starting a process of adaptation and consolidation in search of a professional practice of his own. This would lead to significant works, such as the Bellvitge housing estate, the residential units on Escoles Pies, Dalmases or Carulla streets in Barcelona and a series of corporate buildings such as the seat of the Chamber of Architects of Catalonia in Plaça Nova or the company headquarters for Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat and Mutua General de Seguros on Diagonal Avenue, Sandoz on Gran Via de les Corts Catalanes, the Société Générale de Banque in Plaça Catalunya, or Hispano Olivetti in Madrid. These works came along with other remarkable events, such as Busquets’ involvement in one of the first meetings of Team X, the III Hispano-American Biennial of Art and the founding of the early Museum of Contemporary Art in Barcelona, alongside his collection of pieces of art, designed to bedeck the unique spaces of his home. A man of the world and cultured architect, always attentive to international current affairs, Busquets practiced a sometimes hybrid and heterodox architecture that raises issues such as the modernization of the architectural office, the role of arts in architecture, the legacy of European rationalism, the efforts to rationalize and industrialize construction or the technological references to the American-shifted International Style, among others. Therefore, Busquets has not always been easy to fit into the local narrative of modern Catalan architecture during the second half of the twentieth century. But for these and other reasons that the thesis tries to show, we advocate that Busquets’ work, which was extensive and profound, may be of an interest greater than what it may have risen so far.

La tesi explora la figura i l’obra de l’arquitecte català Xavier Busquets Sindreu (1917-1990), tot centrant-se en les seves primeres etapes professionals, l’excepcional experiència laboral i formativa que visqué a São Paulo entre 1951 i 1955, i com adaptà aquest coneixement a la realitat catalana de l’època quan tornà a Barcelona. La recerca s’ha recolzat principalment en l’estudi del fons documental dipositat a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, un valuós material amb bona part de les obres que Busquets bastí. L’apropament a la complexa realitat paulista dels anys 1950s s’ha efectuat a partir de fonts secundàries. Per tal de contextualitzar altres aspectes de la seva biografia, s’ha investigat en altres institucions, com ara l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el Monestir de Montserrat o el Ministeri de l’Exèrcit. En no tenir Busquets descendents directes i haver-se destruït la seva documentació més personal, també s’ha buscat el testimoni de persones que el van conèixer professionalment o formaren part del seu cercle familiar. Fill del conegut arquitecte Guillem Busquets Vautravers i de Maria Sindreu i Oliva, integrants de la burgesia barcelonina de principi del s. XX, Busquets creixé en un ambient familiar germanòfil caracteritzat pel domini d’idiomes i les inquietuds intel·lectuals i artístiques. Però la seva trajectòria acadèmica fou inconstant i es veié interrompuda en diverses ocasions per una controvertida participació a la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Acabada la guerra, assolit el títol d’arquitecte i arribat al Brasil, Busquets pogué treballar amb dos reconeguts professionals de l’arquitectura internacional: el polonès Lucjan Korngold i l’alemany Adolf Franz Heep, procedents d’una sòlida branca de la modernitat arquitectònica europea com a deixebles de mestres incontestables com Adolf Meyer o Le Corbusier. Havent viscut l’impuls vibrant de São Paulo i participat en projectes com els dels edificis Lausanne, Lucerna i Araraúnas, Busquets va haver de traslladar posteriorment a Catalunya les lliçons d’aquesta experiència formativa, modulant aquest singular bagatge de partença i encetant un procés d’adaptació i consolidació a la cerca d’una praxi professional pròpia. Això propiciaria obres significatives, com ara el polígon d’habitatge de Bellvitge, les cases residencials dels carrer Escoles Pies, Dalmases o Carulla a Barcelona i també una col·lecció d’edificis corporatius, entre ells les seus del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a la Plaça Nova, de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat i de Mutua General de Seguros a la Diagonal, la farmacèutica Sandoz a la Gran Via de les Corts Catalanes, la Société Générale de Banque a la Plaça Catalunya, o d’Hispano Olivetti a Madrid. Aquestes obres anirien acompanyades d’altres fets notables, com ara la participació de Busquets en un dels primers meetings del Team X, la III Bienal Hispanoamericana de Arte i la fundació del primer Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona, o la seva col·lecció de peces d’art, pensada per a vestir els singulars espais de la seva pròpia llar. Arquitecte culte, cosmopolita i atent a l’actualitat internacional, Busquets practicà una arquitectura de vegades mestissa i heterodoxa que planteja temes com la modernització del despatx d`arquitectura, el paper de les arts a l’arquitectura, el bagatge del racionalisme europeu, els esforços de racionalització i industrialització de la construcció o la referència tecnològica a l’International Style d’arrel nord-americana, entre d’altres, i que no sempre ha estat fàcil d’encaixar en el relat local de l’arquitectura moderna catalana de la segona meitat del segle XX. Però per aquestes i altres raons que la tesi prova de mostrar, es defensa que l’obra de Busquets,