La senyalització purinèrgica en l'endometriosi. Paper en el teixit eutòpic i ectòpic

Abstract

L’endometriosi és una malaltia ginecològica, associada a un component inflamatòri crònic, caracteritzada per la presència de teixit endometrial fora de l’úter. L’etiologia de la malaltia encara és manté incerta i el seu diagnòstic sovint presenta alts retrassos, degut essencialment a la manca de tests de diagnòstic no invasius. L’adenosina trifosfat (ATP), una molècula proinflamatoria, promou i afavoreix el manteniment de l’estat inflamatori de l’endometriosi. A més, l’ATP influeix directament en les principals manifestacions clíniques de la malaltia: el dolor i la infertilitat. La senyalització purinèrgica, el grup de respostes biològiques a nucleòtids extracel·lulars com l’ATP o nucleòsids com l’adenosina, es troba alterada en moltes malalties amb un important component inflamatori,com és l’endometriosi. Previament, el nostre grup ha demostrat l’expressió de les ectonucleotidases, els enzims que regulen els nivells extracel·lulars d’ATP i adenosina, en l’endometri no patològic, amb canvis dependents d’hormones al llarg del cicle menstrual. Per una altra banda, vam determinar un increment de l’activitat nucleotidasa en el fluid contingut en endometriomes ovàrics, una presentació freqüent d’endometriosi. La nostra hipòtesi és que la senyalització purinèrgica juga un paper en l’endometriosi i que l’expressió diferencial de les ectonucleotidases pot utilitzar-se com un nou biomarcador de la malaltia. L’objectiu principal d’aquesta tesi és conèixer el paper de la senyalització purinèrgica, en particular de les ectonucleotidases, en l’endometriosi, per tal d’augmentar el coneixement sobre la fisiopatologia d’aquesta malaltia i determinar-ne possibles biomarcadors d’us diagnòstic i/o terapèutic. En la present tesi, ens hem centrat en l’estudi de l’expressió de diferents ectoenzims en el fluid contingut en endometriomes mitjançant immunoassajos, i en el teixit endometrial eutòpic i ectòpic de dones amb endometriosi mitjançant immunohistoquímica i assajos d’activitat ectonucleotidasa in situ. A més, metodològicament, s’ha optimitzat un protocol per a la detecció simultània de l’expressió proteica i l’activitat nucleotidasa. Altrament, s’ha establert un mètode d’obtenció de cultius primaris d’estroma endometrial de dones amb i sense la patologia i s’ha validat com una eina útil d’estudi de l’endometriosi. Els resultats obtinguts en l’estudi del contingut dels endometriomes han determinat els ectoenzims nucleòtid pirofosfatasa/fosfodiesterasa 1 (NPP1) i l’adenosina desaminasa (ADA) com a candidats a biomarcadors per l’endometriosi. D’altra banda, l’assoliment d’una millora metodològica en l’estudi de les ectonucleotidases ens ha permès caracteritzar l’expressió de la nucleòsid trifosfat difosfohidrolasa 2 (NTPDasa2) en el teixit endometrial humà. Hem determinat l’NTPDasa2 com a un nou marcador de cèl·lules mare mesenquimals endometrials (eMSCs) SUSD2+ i com a marcador de l’estroma basal, troballes importants per la medicina regenerativa. En el teixit endometrial ectòpic de dones amb endometriosi profunda, el subtipus més greu, hem demostrat la pèrdua d’expressió de les ectonucleotidases CD39 i CD73, principal eix d’hidròlisi de l’ATP. Així mateix, s’ha identificat l’NPP3 com a un nou marcador histopatològic de la malaltia, ja que únicament s’expressa en l’estroma endometrial eutòpic i ectòpic de les pacients amb endometriosi. Així doncs, l’expressió diferencial de les ectonucleotidases pot emprar-se com a biomarcador de la malaltia i presenta la senyalització purinèrgica com una via d’interès pel disseny de noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques per l’endometriosi.