Quan els jutges (no) confien en els intèrprets: anàlisi d'un corpus de procediments penals

Abstract

S’analitza un corpus de transcripcions de judicis celebrats a la ciutat de Barcelona amb interpretació en anglès, francès i romanès com a manifestacions d’un ordre social en què es produeixen interaccions entre subjectes que coordinen les seves accions mitjançant el mecanisme de la confiança. Es posa el focus en observar les dinàmiques d’aquestes interaccions a partir de les mostres de desconfiança manifestades per part del jutge. Aquestes mostres de desconfiança es busquen en els casos en què 1) l’intèrpret es fa visible discursivament (descriu l’esdeveniment, comprova la comprensió, dona indicacions de comportament, afegeix preguntes o afegeix respostes o manté un diàleg amb l’acusat o el testimoni en la llengua estrangera del procediment que no es tradueix per a la resta de participants de la vista) o 2) el jutge demostra entendre o parlar la llengua estrangera del procediment. S’identifiquen cinc vistes on hi ha mostres que indiquen cert grau de desconfiança. D’aquestes cinc vistes, només es detecta un cas de pèrdua de confiança total (jutgessa decideix substituir la intèrpret) i un cas en què hi ha una pèrdua de confiança parcial (el jutge defineix un nou rol per a l’intèrpret). No obstant això, en més de la meitat de les vistes s’hi observen pràctiques que contradiuen els codis deontològics estàndards de la interpretació, cosa que suggereix que el sistema basat en la confiança funciona sense normes ètiques estàndards.

Se analiza un corpus de transcripciones de procedimientos abreviados celebrados en la ciudad de Barcelona con interpretación en inglés, francés y rumano como manifestaciones de un orden social en el que los sujetos coordinan sus acciones mediante el mecanismo de la confianza. Se presta especial atención a las muestras de desconfianza expresados por el juez. Estas muestras de desconfianza se buscan en los casos en los que 1) el intérprete se hace visible discursivamente (describe el evento, comprueba la comprensión, da indicaciones de comportamiento, añade preguntas o respuestas o mantiene un diálogo con el acusado en la lengua extranjera del procedimiento que no se traduce para el resto de participantes de la vista) o 2) el juez demuestra entender o hablar la lengua extranjera del procedimiento. Se identifican cinco vistas en las que hay indicios de cierto grado de desconfianza. De estas cinco vistas, solo hay un caso en el que la confianza se pierde totalmente (la jueza decide sustituir a la intérprete) y otro en el que la confianza se pierde parcialmente (el juez define un nuevo rol para el intérprete). Sin embargo, en más de la mitad de las vistas se observan prácticas que contradicen los códigos deontológicos de la interpretación, lo que sugiere que el sistema basado en la confianza funciona sin las normas éticas estándar.

A corpus of authentic interpreted court proceedings from Barcelona is analyzed as a series of manifestations of a social system in which subjects coordinate their actions through the mechanism of trust. Particular attention is paid to the signs of distrust expressed by the judge. These signs of distrust are sought in cases where 1) the interpreters make themselves discursively visible (the interpreter describes what is happening, checks that the accused or witness understands what is being said, gives indications of behavior, adds questions or answers or maintains side-conversations with the defendant in the foreign language – conversations that are not translated for the other participants in the hearing) or 2) the judges demonstrate that they understand or speak the foreign language. Five hearings are identified in which there are signs of some degree of distrust. Of these five, there is only one case where trust is totally lost (the judge decides to replace the interpreter) and one case where trust is partially lost (the judge defines a new role for the interpreter) However, in more than half of the trials, the standard codes of ethics for interpreters are contravened, which suggests that the trust-based system functions without the standard ethical norms.