Gestión del talento docente en España: una herramienta de medición

Abstract

[spa] La Gestión del Talento Docente (GTD) es un preceso sistematico de gestión de los potenciales del personal docente y es considerada en la literatura como un factor clave para un desempeño exitoso en las organizaciones educativas. El objetivo de esta tesis es desanollar y validar una nueva he1rnmienta psicométrica sobre la GTD: el Test para la Evaluación de la GTD (TEGTD). El trabajo parte de la elaboración de una prepuesta de definición operacionalizada del constructo que, revisa, discute, integra, y sintetiza las diferentes apreximaciones teóricas y de medida existentes, e implementa un preceso de validación psicométrica acorde con los estandares internacionales para el desarrello de tests. A paiiir de un precedimiento de muestreo intencional online mediante la henamienta de aplicación de encuestas Google F01ms, se obtuvo una muestra total de 502 centres educatives, que posteriormente fue dividida de f01ma aleatoria en dos submuestras independientes (40%/60%); una para obtener evidencias de la validación del test (Fase de validación, n=200), y otra para la obtención de datos normatives de la población de referencia (Fase de baremación, n=302). Las evidencias psicométricas obtenidas en la Fase de validación muestran que las puntuaciones en GTD de los centres educatives evaluados son adecuadamente fiables y validas. La versión optimizada del TEGTD queda conf01mada por un total de 61 ítems de enunciado declai·ativo y f01mato de respuesta Like1i de 6 puntos ( desde l "Totalmente en desacuerdo" hasta 6 "Totalmente de acuerdo"). La estructura latente del cuestionario esta compuesta por seis factores: Atracción ( 6 Ítems), Selección-cultura (14 Ítems), Desairnllo-sucesión (l O Ítems), Retención-clima (15 Ítems), Evaluación (9 Ítems), y Gestión conocimiento (7 Ítems). La estructura latente ha recibido suficiente apoyo empírico utilizando modeles estadísticos de reducción de la dimensionalidad como las Psychometric Networks y el Analisis factorial confirmatorio. Las saturaciones factoriales resultan estadísticamente significativas, con un rango de magnitudes entre .36 y .92, y las interconelaciones entre los factores oscilaren entre .60 y .85, confo1me a hipótesis. En cuanto a la fiabilidad, los valores obtenidos para las dimensiones fueren adecuados, claramente por encima de .80; el coeficiente Omega de Raykov ( roR) y el coeficiente Omega de Bentler ( roB), ambos con valores entre .89 y .97, el coeficiente Omegajerarquico (roH), con valores entre .86 y .97, y finalmente, el coeficiente Alfa de Crenbach ordinal (a), con valores entre .90 y .97. Las evidencias obtenidas en la Fase de baremación, tanto sobre la descripción de las puntuaciones normativas, como sobre los analisis diferenciales implementades, pe1miten visualizar una menor incidencia de gestión en la dimensión desarrello-sucesión, una gestión media respecto a la atracción, la selección-cultura, y la evaluación del talento docente, mientras que la mayor prevalencia se observa para las dimensiones de retención-clima y gestión del conocimiento. A nivel diferencial, los centros con mayor GTD presentan titularidad conce1iada, con etapas educativas de infantil, primaria y secundaria, con mas de 5 líneas, y que desanollan proyectos de innovación pedagógica, proyectos educativos europeos, y colaboran con universidades. Dado que la GTD puede contribuir a catalizar la justicia social en favor del personal docente haciendo visualizar la emergencia de los talentos que anidan en los centros, disponer de una herramienta psicométrica como la TEGTD, capaz de obtener medidas fiables y validas del constructo, puede contribuir de forma relevante a la promoción de la mejora de la gestión del talento docente en los centros educativos, generando ademas mayor satisfacción entre el personal docente. Esta capacidad diagnóstica permite detectar areas de gestión deficitarias, cuya mejora puede conducir a un rendimiento institucional de los centros mas sostenible, y al incremento de la calidad de la acción educativa sobre el alumnado, como último objetivo.

[cat] La Gestió del Talent Docent (GTD) és un procés sistemàtic de gestió dels potencials del personal docent i és considerada en la literatura com un factor clau per a un exercici exitós a les organitzacions educatives. L'objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar i validar una nova eina psicomètrica sobre la GTD: el Test per a l'Avaluació de la GTD (TEGTD). El treball paiieix de l'elaboració d'una proposta de definició operacionalitzada del constructe, que revisa, discuteix, integra, i sintetitza les diferents aproximacions teòriques i de mesura existents, i implementa un procés de validació psicomètrica d'acord amb els estàndards internacionals per al desenvolupament de tests. A paiiir d'un procediment de mostreig intencional en línia mitjançant l'eina d'aplicació d'enquestes Google Forms, es va obtenir una mostra total de 502 centres educatius, que posteriorment va ésser dividida de manera aleatòria en dues submostres independents (40%/60%); una per obtenir evidències de la validació del test (Fase de validació, n=200), i una altra per a l'obtenció de dades normatives de la població de referència (Fase de baremació, n=302). Les evidències psicomètriques obtingudes a la Fase de validació mostren que les puntuacions en GTD dels centres educatius avaluats són adequadament fiables i vàlides. La versió optimitzada del TEGTD queda conformada per un total de 61 ítems d'enunciat declaratiu i format de resposta Likert de 6 punts (des d'l "Totalment en desacord" fins a 6 "Totalment d'acord"). La estructura latent del qüestionai·i està composta per sis factors: Atracció (6 Ítems), Selecció-cultura (14 Ítems), Desenvolupament-successió (l O Ítems), Retenció-clima (15 Ítems), Avaluació (9 Ítems), i Gestió del coneixement (7 Ítems). La estructura latent ha rebut prou sup01i empíric utilitzant models estadístics de reducció de la dimensionalitat com ara les Psychometric Networks i l'Anàlisi factorial confirmatòria. Les saturacions factorials resulten estadísticament significatives, amb un rang de magnituds entre .36 i .92, i les interco1Telacions entre els factors van oscil·lar entre .60 i .85, conforme a hipòtesis. Quant a la fiabilitat, els valors obtinguts per a les dimensions van ser clarament adequats, per sobre de .80; el coeficient Omega de Raykov (roR) i el coeficient Omega de Bentler (roB), tots dos amb valors entre .89 i .97, el coeficient Omega jeràrquic (roH), amb valors entre .86 i .97, i finalment, el coeficient Alfa de Cronbach ordinal (a), amb valors entre .90 i .97. Les evidències obtingudes a la Fase de baremació, tant sobre la descripció de les puntuacions normatives, com sobre els anàlisis diferencials implementats, permeten visualitzar una menor incidència de gestió en la dimensió desenvolupament-successió, una gestió mitjana respecte a l'atracció, la selecció-cultura, i l'avaluació del talent docent, mentre que la prevalença més gran s'observa per a les dimensions de retenció-clima i gestió del coneixement. A nivell diferencial, els centres amb més GTD presenten titularitat concertada, amb etapes educatives d'infantil, primària i secundària, amb més de 5 línies, i que desenvolupen projectes d'innovació pedagògica, projectes educatius europeus, i col· laboren amb universitats. Atès que la GTD pot contribuir a catalitzar la justícia social a favor del personal docent fent visualitzar l'emergència dels talents que nien als centres, disposar d'una eina psicomètrica com la TEGTD, capaç d'obtenir mesures fiables i vàlides del constructe, pot contribuir de manera rellevant a la promoció de la millora de la gestió del talent docent als centres educatius, generant, a més, major satisfacció entre el personal docent. Aquesta capacitat diagnòstica permet detectar àrees de gestió deficitàries, la millora de les quals pot conduir a un rendiment institucional dels centres més sostenible, 1 a l'increment de la qualitat de l'acció educativa sobre l'alumnat, com a darrer objectiu.

[eng] The Teaching Talent Management (TTM) is a systematic process for managing the teaching staff s potential and is considered in the literature as a key factor for success in educational organizations. This thesis is aimed to develop and validate a new psychometric tool in TTM field: the Test for the Evaluation of TTM (TETTM). The work is based on the elaboration of a proposal for an operationalized definition of the construct that reviews, discusses, integrates, and synthesizes the different existing theoretical and measurement approaches, and implements a psychometric validation process under international standards for the development of tests. From an intentional online sampling procedure using the Google Forms survey application tool, a total sample of 502 educational centers was obtained, which was later randomly divided into two independent subsamples (40%/60%); one to obtain evidence of the validation of the test (Validation phase, n=200), and another to obtain norn1ative data from the reference population (Normative phase, n=302). The psychometric evidence obtained in the validation phase shows that the GTD scores of the educational centers evaluated are adequately reliable and valid. The optimized version of the TETTM is made up of a total of 61 declarative statement ítems and a 6-point Like1t response fo1mat (from l "Totally disagree" to 6 "Totally agree"). The latent structure of the questionnaire is composed of six factors: Attraction (6 ítems), Selection-culture (14 i tems), Development-succession (l O ítems), Retention-climate (15 ítems), Evaluation (9 ítems), and Knowledge management (7 Items). The latent structure received enough empirical suppo1t using statistics dimensionality reduction models as Psychometric Networks and Confirmatory Factor Analysis. The factor loadings are statistically significant, ranging between .36 and .92, and the correlations between factors oscillate between .60 and .85, according to hypothesis. In terms of reliability, the values obtained for the dimensions were adequate, clearly above .80; the Omega Raykov coefficient (mR) and Omega de Bentler coefficient (mB), both with values between .89 and .97, the Hierarchical omega coefficient (mH), with values between .86 and .97, and finally, ordinal Cronbach Alfa coefficient (a), with values between . 90 and . 97. The evidence obtained in the Normative Phase, both on the description of the normative scores, and on the differential analyses implemented, allows us to visualize a lower incidence of management in the Development-Succession dimension, medium scores for Attraction, Selection-Culture, and the Evaluation of teaching talent, while the highest prevalence corresponds to the dimensions Retention-climate and Knowledge management. At a differential level, the centers with the highest GTD have conce1ted ownership, with the infant, primary, and secondary educational stages, with more than 5 lines, and that develop pedagogical innovation projects, European educational projects, and collaborate with universities. Given that the GTD can contribute to catalyzing social justice in favor of the teaching staff by visualizing the emergence of the talents that nest in the centers, having a psychometric tool such as the TEGTD, capable of obtaining reliable and valid measures of the construct, can contribute in a relevant way to the promotion of the improvement of the management of teaching talent in educational centers, also generating greater satisfaction among the teaching staff. This diagnostic capacity makes it possible to detect deficit management areas, the improvement of which can lead to a more sustainable institutional performance of the centers, and an increase in the quality of educational activities on students, as the ultimate objective.