Solidaridad y reciprocidad en las migraciones del Sur Global: Análisis de la movilidad humana de personas venezolanas en Ecuador frente a la precariedad de las políticas públicas y al contexto socioeconómico de crisis permanente

Abstract

Des del 2015 un important flux de persones veneçolanes ha migrat cap a l'Equador enmig d'una doble crisi: la del país d'origen els indicadors socioeconòmics dels quals reflecteixen una forta recessió; i, l'existent al país de destinació, el qual presenta fortes deficiències en matèria social, sanitària o educativa. En aquest escenari, aquesta recerca cerca contribuir a la literatura sobre moviments migratoris dins del Sud Global estudiant com els migrants veneçolans transiten les condicions de crisi i les polítiques restrictives de l'Estat a través de processos de solidaritat i reciprocitat social, cultural i econòmica a nivell de la família, la comunitat i les organitzacions no governamentals. Amb aquesta finalitat es va emprar una metodologia qualitativa. Mitjançant una estratègia de mostreig de snow ball es van dur a terme 30 entrevistes. Paral·lelament es va desenvolupar un exercici d'anàlisi de continguts dins de la plataforma WhatsApp i una revisió de dades secundàries als mitjans de comunicació. El contingut de la tesi s'estructura en vuit capítols, dels quals els dos primers corresponen al marc teòric i la contextualització de la investigació. El capítol III estudia les polítiques implementades per lEstat equatorià en matèria de mobilitat humana. El capítol IV analitza com es poden desenvolupar les pràctiques de solidaritat transnacional a través de mitjans digitals. Al capítol V descriu processos de solidaritat a l'interior de famílies transnacionals. El capítol VI mostra l'heterogeneïtat identitària que hi ha dins de la població migrant i la seva influència en processos de solidaritat. El capítol VII estudia la inserció dels migrants al mercat laboral, il·lustrant fenòmens de discriminació i sexisme que incideixen negativament sobre pràctiques de col·laboració i solidaritat. Finalment, el capítol VIII analitza el rol de les organitzacions no governamentals dins les dinàmiques migratòries i la construcció de relacions de solidaritat.

Desde 2015 un importante flujo de personas venezolanas ha migrado hacia Ecuador en medio de una doble crisis: la del país de origen cuyos indicadores socioeconómicos reflejan una fuerte recesión; y, la existente en el país de destino, el cual presenta fuertes deficiencias en materia social, sanitaria o educativa. En este escenario, la presente investigación busca contribuir a la literatura sobre movimientos migratorios dentro del Sur Global estudiando cómo los migrantes venezolanos transitan las condiciones de crisis y las políticas restrictivas del Estado a través de procesos de solidaridad y reciprocidad social, cultural y económica a nivel de la familia, la comunidad y las organizaciones no gubernamentales. Para este fin se empleó una metodología cualitativa. A través de una estrategia de muestreo de snow ball se llevaron a cabo 30 entrevistas. Paralelamente se desarrolló un ejercicio de análisis de contenidos dentro de la plataforma WhatsApp y una revisión de datos secundarios en medios de comunicación. El contenido de la tesis se estructura en ocho capítulos, de los cuales, los dos primeros corresponden al marco teórico y la contextualización de la investigación. El capítulo III estudia las políticas implementadas por el Estado ecuatoriano en materia de movilidad humana. El capítulo IV analiza cómo las prácticas de solidaridad transnacional pueden desarrollarse a través de medios digitales. En el capítulo V describe procesos de solidaridad al interior de familias transnacionales. El capítulo VI muestra la heterogeneidad identitaria existente dentro de la población migrante y su influencia en procesos de solidaridad. El capítulo VII estudia la inserción de los migrantes en el mercado laboral, ilustrando fenómenos de discriminación y sexismo que inciden negativamente sobre prácticas de colaboración y solidaridad. Finalmente, el capítulo VIII analiza el rol de las organizaciones no gubernamentales dentro de las dinámicas migratorias y la construcción de relaciones de solidaridad.

Since 2015, a significant flow of Venezuelans has migrated to Ecuador in the midst of a double crisis: the one of the country of origin, whose socioeconomic indicators reflect a strong recession; and, the one existing at destination, where strong deficiencies in social, health or educational issues are prevalent. This research aims to contribute to the literature on migratory movements of the Global South by studying how Venezuelan migrants navigate the conditions of crisis and the restrictive policies of the State through solidarity and social, cultural and economic reciprocity. A qualitative methodology was used. Thirty interviews were conducted using a snow ball sampling strategy. Content analysis and a review of secondary data were also employed. The thesis consists of eight chapters. The first two correspond to the theoretical framework and the contextualization of the research. Chapter III studies the policies implemented by the Ecuadorian State in terms of human mobility. Chapter IV analyzes how practices of transnational solidarity can be developed through digital media Chapter V describes solidarity proceses within transnational families. Chapter VI delves into identity heterogeneity within the migrant population and its influence on solidarity processes. Chapter VII studies the insertion of migrants in the labor market, illustrating how phenomen such as discrimination and sexism have a negative impact on solidarity. Finally, chapter VIII analyzes the role of non-governmental organizations within migratory dynamics and the construction of solidarity.