Narratives de dones afrodescendents a Catalunya: Un estudi sobre la mixticitat i les configuracions identitàries des d’una perspectiva interseccional

Abstract

Aquesta recerca doctoral recull les històries de vida de set dones afrodescendents, filles de parella mixta i residents a Catalunya. A través dels set estudis de cas recollits i analitzats mitjançant el mètode biogràfic, aquesta recerca explora els processos de mixticitat afrodescendent i la seva repercussió en el projecte identitari i socialitzador. S’han analitzat concretament les experiències d’auto-percepció i auto-identificació, de sentit de pertinença, d’estigmatització i discriminació, així com les estratègies per contrarestar-ne els efectes limitadors utilitzant una perspectiva interseccional que ha posat l’accent en els factors de gènere i etnicitat / racialització, en relació amb els espais i els vincles relacionals. Des d’una proposta metodològica de tall biogràfic-narratiu que utilitza el paradigma de la auto-etnografia i la perspectiva del feminisme dialògic, aquesta recerca col·loca al centre les narratives experienciades tot assignant-los valor epistemològic. D’aquesta manera es posa de manifest la viabilitat de generar recerques de tall altament qualitatiu que posen en valor l’experiència subjectiva i l’habiliten com a font de coneixement. A través d’una anàlisi exhaustiva de les narratives construïdes per les set participants, s’han identificat alguns patrons comuns així com itineraris singulars que guien els resultats d’aquesta recerca. Els principals resultats de la investigació assenyalen que la mixticitat travessada per processos de racialització constituïts per marcadors de visibilitat associats a l’estigma de la negritud no dilueix la percepció de diferència. Ans al contrari, ja que s’ha fet palesa la correlació entre la percepció inferioritzant d’aquests marcadors i la dificultat per a configurar identitats i identificacions positives entorn a la mixticitat afrodescendent. Per a contrarestar els efectes limitadors de les experiències d’estigmatització i discriminació s’han identificat estratègies que les participants adopten des de posicionaments passius i/o actius envers l’antiracisme i que permeten posar de relleu les dinàmiques d’agència, essent un dels resultats la resignificació que converteix l’estigma en emblema identitari. Aquesta resignificació de la pròpia condició de mixticitat afrodescendent permet no només desenvolupar identitats i identificacions positives entorn a la racialització, sinó també contrarestar simbòlicament i materialment els efectes limitadors de l’estigma i l’exclusió. D’altra banda, s’ha trobat que els vincles que les participants mantenen amb el seu entorn condicionen molt l’experiència entorn a la identitat i la discriminació. Concretament, s’ha identificat una correlació directament proporcional entre la proximitat, intimitat i confiança (confort) dels espais i vincles relacionals i una disminució de l’alterització o percepció d’hostilitat i de rebuig envers els marcadors de visibilitats associats a l’estigma.

Esta investigación doctoral recoge las historias de vida de siete mujeres afrodescendientes, hijas de pareja mixta y residentes en Cataluña. A través de los siete estudios de caso recogidos y analizados mediante el método biográfico, esta investigación explora los procesos de mixticidad afrodescendiente y su repercusión en el proyecto identitario y socializador. Se han analizado concretamente las experiencias de autopercepción y autoidentificación, de sentido de pertenencia, de estigmatización y discriminación, así como las estrategias para contrarrestar los efectos limitadores utilizando una perspectiva interseccional que ha puesto el acento en los factores de género y eticidad/racialización en relación con los espacios y los vínculos relacionales. Desde una propuesta metodológica de corte biográfico-narrativo que utiliza el paradigma de la autoetnografía y la perspectiva del feminismo dialógico, esta investigación coloca en el centro las narrativas experienciadas asignándoles valor epistemológico. De esta forma se pone de manifiesta la viabilidad de generar investigaciones de corte altamente cualitativo que pongan en valor la experiencia subjetiva i la habiliten como fuente de conocimiento. A través de un análisis exhaustiva de las narrativas construidas por las siete participantes, se han identificado algunos patrones comunes, así como itinerarios singulares que guían los resultados de esta investigación. Los principales hallazgos de la investigación apuntan a qué la mixticidad cuando está cruzada por procesos de racialización constituidos por marcadores de visibilidad asociados al estigma de la negritud, no diluye la percepción de diferencia. Sino al contrario, ya que se ha hecho patente la correlación entre la percepción inferiorizante de estos marcadores y la dificultad para configurar identidades e identificaciones positivas entorno a la mixticidad afrodescendiente. Para contrarrestar los efectos limitadores de las experiencias de estigmatización y discriminación se han identificado estrategias que las participantes adoptan desde posicionamientos pasivos y/o activos entorno al antirracismo y que permiten poner de relieve las dinámicas de agencia, siendo uno de los resultados la resignificación que convierte el estigma en emblema identitario. Esta resignificación de la propia condición de mixticidad afrodescendiente permite no solo desarrollar identidades e identificaciones positivas entorno a la racialización, sino también contrarrestar simbólicamente y materialmente los efectos limitadores del estigma y la exclusión. Además, se ha hallado que los vínculos que las participantes mantienen con su entorno condicionan mucho la experiencia entorno a la identidad y la discriminación. Concretamente se ha identificado una correlación directamente proporcional entre la proximidad, intimidad y confianza (confort) de los espacios y vínculos relacionales y una disminución de la alterización o percepción de hostilidad y de rechazo entorno a los marcadores de visibilidad asociados al estigma.

This doctoral research gathers the life stories of seven women of African descent, daughters of mixed-race couples and residents of Catalonia. Through the seven case studies collected and analysed using the biographical method, this research explores the processes of Multiracial Women of African Descent and their repercussions on the identity and socialisation. Specifically, the experiences of self-perception and self-identification, sense of belonging, stigmatisation, and discrimination, as well as the strategies to counteract the limiting effects using an intersectional perspective that has emphasised the factors of gender and ethnicity/racialisation in relation to spaces and relational links. From a biographical-narrative methodological approach that uses the autoethnography paradigm and the perspective of dialogical feminism, this research places the experienced narratives at the centre, assigning them epistemological value. In this way, it demonstrates the viability of generating highly qualitative research that values subjective experience and enables it as a source of knowledge. Through an exhaustive analysis of the narratives constructed by the seven participants, some common patterns have been identified, as well as singular itineraries that guide the results of this research. The main findings of the research point to the fact that mixedness, when crossed by processes of racialisation constituted by visibility markers associated with the stigma of blackness, does not dilute the perception of difference. On the contrary, the correlation between the inferiorising perception of these markers and the difficulty of configuring positive identities and identifications around Afro-descendant mixedness has become clear. In order to counteract the limiting effects of the experiences of stigmatisation and discrimination, one of the results being the resignification that turns stigma into an identity emblem. This re-signification of one’s own condition of Afro-descendant mixedness allows not only to develop positive identities and identifications around racialisation, but also to counteract the limiting effects of stigma and exclusion in a material and symbolic sense. In addition, it has been found that the links that participants maintain with their environment strongly condition their experience of identity and discrimination. Specifically, a directly proportional correlation was identified between the proximity, intimacy, and trust (comfort) of the spaces and relational ties and a decrease in the alterization or perception of hostility and rejection around the visibility markers associated with stigma.