Estudio antropológico e isotópico de las comunidades urbanas y rurales de la Frontera Superior de al-Andalus y el Reino de Valencia

Abstract

El període d’al-Andalus va introduir una nova religió, poblacions i ordre polític a la Península Ibèrica, així com una sèrie de novetats en els costums, els coneixements mèdics i els aliments disponibles per la dieta, que van arribar a tots els sectors de la societat. La conquesta feudal posterior dels territoris d’al-Andalus també va comportar canvis d’ordre polític, econòmic i social i, en el cas del Regne de València, la coexistència entre la població andalusina, convertida en minoria, i els colons procedents dels regnes cristians. Les comunitats que formaven part d’al-Andalus i les aljames del Regne de València van deixar com a testimoni directe de les seves vides i els processos que van viure els cementiris en els que s’enterraven i les seves restes esquelètiques. Els cementiris no només reflecteixen el ritus funerari i les creences d’una comunitat sinó que també poden ser indicatius de la seva organització social i/o familiar, mitjançant el tipus de tombes que es registren i la seva possible agrupació, i de la permanència d’una població en un territori. D’altra banda, els esquelets són un reflex, esbiaixat, de la població que un dia va viure i com a tal poden ser informatius de la seva distribució paleodemogràfica, la seva ascendència i mobilitat, el seu mode de vida i activitat física, les malalties que patien i la seva dieta. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és caracteritzar dues comunitats que van habitar la Frontera Superior d’al-Andalus, Santa Coloma d’Àger i Balaguer, i una comunitat que va viure com a part d’una aljama mudèjar del Regne de València, Vall d’Uixó, mitjançant les seves restes esquelètiques i el registre funerari dels cementiris on aquestes s’allotjaven. Per realitzar aquesta caracterització, les tres poblacions s’estudien a nivell funerari, antropològic i isotòpic. A més a més, els resultats obtinguts es comparen amb els publicats sobre altres poblacions medievals peninsulars, islàmiques i cristianes, per poder entendre millor les dades que s’han obtingut de cada població. Mitjançant aquest estudi també es vol determinar fins a quin punt les diferències en la religió, els costums i l’accés a recursos, així com el context socioeconòmic, polític i ecològic que hi van influir, van condicionar la salut, el mode de vida i la dieta de les tres poblacions estudiades.

El periodo de al-Andalus introdujo una nueva religión, poblaciones y orden político en la Península Ibérica, así como una serie de novedades en las costumbres, los conocimientos médicos y los alimentos disponibles para la dieta, que llegaron a todos los sectores de la sociedad. La posterior conquista feudal de los territorios de al-Andalus también conllevó cambios de orden político, económico y social y, en el caso del Reino de Valencia, la coexistencia entre la población andalusí, convertida en minoría, y los colonos procedentes de los reinos cristianos. Las comunidades que formaban parte de al-Andalus y las aljamas del Reino de Valencia dejaron como testimonio directo de sus vidas y los procesos que vivieron los cementerios en los que se enterraban y sus propios restos esqueléticos. Los cementerios no solo reflejan el rito funerario y las creencias de una comunidad sino que también pueden ser indicativos de su organización social y/o familiar, mediante el tipo de tumbas que se registran y su posible agrupación, y de la misma perduración de una población en un territorio. Por otro lado, los esqueletos son un reflejo, aunque sesgado, de la población que un día vivió y como tales pueden ser informativos de su distribución paleodemográfica, su ascendencia y movilidad, su modo de vida y actividad física, las enfermedades que padecían y su dieta. El objetivo de esta tesis doctoral es caracterizar dos comunidades que habitaron la Frontera Superior de al-Andalus, Santa Coloma d'Àger y Balaguer, y una comunidad que vivió como parte de una aljama mudéjar del Reino de Valencia, Vall d'Uixó, mediante sus restos esqueléticos y el registro funerario de los cementerios en los que estos se alojaban. Para realizar esta caracterización, las tres poblaciones se estudian a nivel funerario, antropológico e isotópico, y además, los resultados obtenidos se comparan con los publicados sobre otras poblaciones medievales peninsulares, islámicas y cristianas, para poder comprender mejor los datos que se han obtenido de cada población. Mediante este estudio también se pretende determinar hasta qué punto las diferencias en la religión, las costumbres y el acceso a recursos, así como el contexto socioeconómico, político y ecológico que influyeron en estos, condicionaron la salud, el modo de vida y la dieta de las tres poblaciones estudiadas.

The Al-Andalus period introduced a new religion, peoples, and political order in the Iberian Peninsula, as well as a series of innovations in habits, medical knowledge, and the kinds of food that were consumed. To a lager or lesser extent, these novelties reached all sectors of society. The posterior feudal conquest of the territories of Al-Andalus also led to political, economic and social changes and, in the case of the Kingdom of Valencia, the coexistence between the Andalusian population, which became a minority, and the settlers from the Christian kingdoms. As a direct evidence of the lives of the communities that were part of Al-Andalus and the aljamas of the Kingdom of Valencia we now have, amongst others, the cemeteries in which they were buried and their own skeletal remains. Cemeteries do not only reflect the funerary rite and beliefs of a community but can also be indicative of its social organisation and/or kinship relations, through the types of graves that are recorded and their possible groupings. They can also attest to the persistence of a population in a territory. On the other hand, the skeletal human remains found in said cemeteries are a reflection, albeit biased, of the population that once lived and as such they can be informative about their paleodemographic distribution, their ancestry and mobility, their way of life and physical activity, the diseases they suffered, and their diet. The aim of this doctoral dissertation is to characterise two communities that inhabited the Upper Frontier of Al-Andalus, Santa Coloma d’Àger and Balaguer, and a community that lived as part of a Mudejar community of the Kingdom of Valencia, Vall d’Uixó, through their skeletal remains and the funerary registry of the cemeteries in which they were recovered. To carry out this characterisation, the three populations are studied at a funerary, anthropological and isotopic level. In addition, the obtained results are compared with those published for other mediaeval Iberian populations, both Islamic and Christian, in order to better understand each studied population. This research also aims to determine to what extent the differences in religion, habits, and access to resources, as well as the socio-economic, political, and ecological contexts that influenced these, conditioned the health, lifestyle and diet of the three studied populations.