Plantations, pesticides, and the State: The making and unmaking of the Térraba-Sierpe delta

Abstract

Aquesta tesi examina la producció i transformació del delta Tèrraba-Sierpe al Pacífic sud de Costa Rica per explicar per què i com s'han produït i se segueixen produint a Costa Rica paisatges aquàtics contaminats per plaguicides. La investigació combina enfocaments i mètodes de l'ecologia política i l'ecotoxicologia tropical per estudiar la intersecció dels plaguicides i les plantacions als paisatges aquàtics, i es divideix en quatre capítols: (1) Regulació per impàs: Registre de plaguicides, capital i Estat , (2) Plaguicides i règims ecològics: Una visió des de Costa Rica, (3) La creació del paisatge aquàtic de Térraba-Sierpe: pensar dins i fora de la plantació i, (4) Seguiment dels plaguicides des de les aigües fluvials aigües amunt fins a la fauna dels aiguamolls de l'Aiguamoll Nacional Térraba-Sierpe: Un estudi ecotoxicològic d'Anadara tuberculosa.

El capítol dos estudia un esforç de dues dècades per reformar el sistema de registre de plaguicides del país. Demostra que la paralització del registre, lluny d'assenyalar un fracàs normatiu, és un mecanisme per mantenir registres irresolutament vàlids d'antics ingredients actius. El capítol tres reconstrueix la quimicalització de l'agricultura costa-riquenya des del punt de vista del llegat dels plaguicides i el seu ús contemporani a la regió del Pacífic Sud. Sosté que, més que insums, els plaguicides serveixen com a agents estabilitzadors d'un règim ecològic que depèn dels excedents que acumulen: com a subproductes de les indústries extractives, com a compostos que externalitzen danys i com a biocides que exploten la susceptibilitat dels organismes. El capítol exposa com la susceptibilitat dels monocultius als patògens i l'erosió de la susceptibilitat d'aquests organismes objectiu als pesticides crea un mosaic de solucions biotècniques i químiques. El capítol quatre rastreja les extensions de les plantacions al llarg del temps, als llegats de l'enclavament bananer de Palmar Sud, i de l'espai, a través dels efectes de les plantacions riu amunt en les relacions socioecològiques del delta. Analitza com la United Fruit Company (UFCo), al llarg de les dècades d'ocupació, va transformar el delta mitjançant infraestructures hidrològiques de drenatge i regadiu. Aquestes infraestructures hídriques arruïnades i en gran part abandonades han condicionat la dinàmica espacial dels successius usos de la terra, en plantacions de palmell setrill i ocupacions de terres per petits propietaris, i han augmentat la magnitud de les inundacions degudes a fenòmens climàtics. El capítol mostra com la interacció entre els llegats de les plantacions i els efectes de les plantacions contemporànies repercuteix als mitjans de subsistència de les poblacions locals que viuen al llarg del riu Tèrraba i el seu delta. El capítol sis, inclòs a l'Apèndix 1, analitza la presència i distribució de residus de plaguicides a l'aigua i els sediments de l'aiguamoll Térraba Sierpe i les possibles respostes bioquímiques degudes a l'exposició ambiental al mol·lusc bivalve Anadara tuberculosa. Els resultats posen de manifest la presència de plaguicides a les aigües del riu Tèrraba ia la zona nord de l'aiguamoll influenciada pel Tèrraba, amb diuró, carbendazima, diazinó i etoprof

En general, la tesi sosté que el paisatge aquàtic contaminat per plaguicides del delta Tèrraba-Sierpe es produeix com una confluència de la quimicalització de l'agricultura desenvolupada a Costa Rica durant el llarg segle XX, els llegats de la plantació i les fronteres expandides, un règim regulador de plaguicides esfilagarsat i modelat per històries sedimentades, i.e. una regulació per impàs, i la seva interacció amb xarxes globals de producció i distribució de plaguicides, i per la dispersió de plaguicides des de les terres agrícoles

Esta tesis examina la producción y transformación del delta Térraba-Sierpe en el Pacífico sur de Costa Rica para explicar por qué y cómo se han producido y se siguen produciendo en Costa Rica paisajes acuáticos contaminados por plaguicidas. La investigación combina enfoques y métodos de la ecología política y la ecotoxicología tropical para estudiar la intersección de los plaguicidas y las plantaciones en los paisajes acuáticos, y se divide en cuatro capítulos: (1) Regulación por impasse: Registro de plaguicidas, capital y Estado, (2) Plaguicidas y regímenes ecológicos: Una visión desde Costa Rica, (3) La creación del paisaje acuático de Térraba-Sierpe: pensar dentro y fuera de la plantación y, (4) Seguimiento de los plaguicidas desde las aguas fluviales aguas arriba hasta la fauna de los humedales del Humedal Nacional Térraba-Sierpe: Un estudio ecotoxicológico de Anadara tuberculosa.

El capítulo dos estudia un esfuerzo de dos décadas para reformar el sistema de registro de plaguicidas del país. Demuestra que la paralización del registro, lejos de señalar un fracaso normativo, es un mecanismo para mantener registros irresolutamente válidos de antiguos ingredientes activos. El capítulo tres reconstruye la quimicalización de la agricultura costarricense desde el punto de vista del legado de los plaguicidas y su uso contemporáneo en la región del Pacífico Sur. Sostiene que, más que insumos, los plaguicidas sirven como agentes estabilizadores de un régimen ecológico que depende de los excedentes que acumulan: como subproductos de las industrias extractivas, como compuestos que externalizan daños y como biocidas que explotan la susceptibilidad de los organismos. El capítulo expone cómo la susceptibilidad de los monocultivos a los patógenos, y la erosión de la susceptibilidad de estos organismos objetivo a los pesticidas, crea un mosaico de soluciones biotécnicas y químicas. El capítulo cuatro rastrea las extensiones de las plantaciones a lo largo del tiempo, en los legados del enclave bananero de Palmar Sur, y del espacio, a través de los efectos de las plantaciones río arriba en las relaciones socioecológicas del delta. Analiza cómo la United Fruit Company (UFCo), a lo largo de sus décadas de ocupación, transformó el delta mediante infraestructuras hidrológicas de drenaje y regadío. Estas infraestructuras hídricas arruinadas y en gran parte abandonadas han condicionado la dinámica espacial de los sucesivos usos de la tierra, en plantaciones de palma aceitera y ocupaciones de tierras por pequeños propietarios, y han aumentado la magnitud de las inundaciones debidas a fenómenos climáticos. El capítulo muestra cómo la interacción entre los legados de las plantaciones y los efectos de las plantaciones contemporáneas repercute en los medios de subsistencia de las poblaciones locales que viven a lo largo del río Térraba y su delta. El capítulo seis, incluido en el Apéndice 1, analiza la presencia y distribución de residuos de plaguicidas en el agua y los sedimentos del humedal Térraba Sierpe y las posibles respuestas bioquímicas debidas a la exposición ambiental en el molusco bivalvo Anadara tuberculosa. Los resultados ponen de manifiesto la presencia de plaguicidas en las aguas del río Térraba y en la zona norte del humedal influenciada por el Térraba, con diurón, carbendazima, diazinón y etoprofo

En general, la tesis sostiene que el paisaje acuático contaminado por plaguicidas del delta Térraba-Sierpe se produce como una confluencia de la quimicalización de la agricultura desarrollada en Costa Rica durante el largo siglo XX, los legados de la plantación y sus fronteras expandidas, un régimen regulador de plaguicidas deshilachado y moldeado por historias sedimentadas, i.e. una regulación por impasse, y su interacción con redes globales de producción y distribución de plaguicidas, y por la dispersión de plaguicidas desde las tierras agrícolas

This dissertation examines the making and unmaking of the delta Térraba-Sierpe in the southern Pacific of Costa Rica to explain why and how pesticide-contaminated waterscapes have been and continue to be produced in Costa Rica. The research combines approaches and methods from political ecology and tropical ecotoxicology to study the intersection of pesticides and plantations in waterscapes, and is divided into four chapters: (1) Regulation by impasse: Pesticide registration, capital, and the State (2) Pesticides and ecological regimes: A view from Costa Rica, (3) The making of the Térraba-Sierpe waterscape: thinking within and beyond the plantation and, (4) Tracking pesticides from upstream river waters to wetland fauna in the Terraba-Sierpe National Wetland: An ecotoxicology study of Anadara tuberculosa.

Chapter two studies a two-decade long effort to reform the country’s pesticide registry system. It demonstrates that the registry’s gridlock, far from signalling regulatory failure, is a mechanism to maintain irresolutely valid registrations of old active ingredients. Chapter three reconstructs the chemicalization of Costa Rican agriculture from the vantage point of pesticide legacies and contemporary use in the South Pacific region. It argues that more than inputs, pesticides serve as stabilizing agents for an ecological regime that depends upon the surpluses that they marshal: as byproducts of extractive industries, as compounds that externalize harms, and as biocides that tap organisms’ susceptibility. The chapter exposes how the susceptibility of monocrops to pathogens, and the erosion of these target organisms’ susceptibility to pesticides, creates a patchwork of biotechnical and chemical fixes. Chapter four traces plantation extensions over time, in the legacies of the banana enclave in Palmar Sur, and space, through the effects of upstream plantations on the delta’s socio-ecological relations. It analyses how the United Fruit Company (UFCo), over the course of its decades-long occupation, converted the delta through hydrological infrastructure for drainage and irrigation. This ruined and largely abandoned water infrastructure has conditioned the spatial dynamics of successive land uses, in oil palm plantations and smallholder land occupations, and has increased the magnitude of floods due to climate events. The chapter shows how the interaction between plantation legacies and the effects of contemporary plantations impacts the livelihoods of local populations living along the Térraba river and its delta. Chapter six, included in Appendix 1, analysis the presence and distribution of pesticide residues in water and sediment in the Térraba Sierpe Wetland and the potential biochemical responses due to environmental exposure in the bivalve mollusk Anadara tuberculosa. Results make evident the presence of pesticides in the Térraba river waters and the northern Térraba-influenced wetland area, with diuron, carbendazim, diazinon and ethoprophos appearing at the highest concentrations. Considering the geographical distribution of these substances and their use in pineapple cultivation, the findings suggest a plausible association between this agricultural activity and the observed impact on the wetland aquatic environment.

Overall, the thesis argues that the pesticide-contaminated waterscape of the Térraba-Sierpe delta is produced as a confluence of the chemicalization of agriculture developed in Costa Rica over the long twentieth century, the legacies of the plantation and its expanded boundaries, a frayed pesticide regulatory regime shaped by sedimented histories, i.e. regulation by impasse, and its interaction with global networks of pesticide production and distribution, and by the dispersion of pesticides from agricultural lands to aquatic ecosystems.