Situating Gender in the Integration of Environmental Justice within Urban Greening

Abstract

Aquesta tesi aborda la urgent necessitat de connectar les polítiques urbanes i les estratègies de planificació sobre espais públics verds i blaus amb les necessitats i demandes específiques de les comunitats històricament marginalitzades, amb un enfocament particular en les dones i les minories de gènere. Mentre que les iniciatives globals promouen el verd urbà com a part de les agendes sostenibles de les ciutats, els municipis encara no han integrat objectius de Justícia Ambiental en la planificació verda. Aquesta tesi analitza de forma crítica el grau en què la recerca, política i planificació de la vegetació urbana, tradicionalment emmarcada com a estudis sobre Serveis Ecosistèmics i Infraestructura Verda Urbana, aborden conjuntament les desigualtats ambientals, socials i de gènere. Primer, realitzo una revisió sistemàtica de les avaluacions de Serveis Ecosistèmics urbans per rastrejar i desenvolupar consideracions de Justícia Ambiental en la literatura. Els resultats destaquen la creixent operacionalització de dimensions de justícia i aspectes del verd urbà en els estudis de Serveis Ecosistèmics, revelant complementarietats, conflictes, convergències i punts cecs, especialment en relació al gènere. Segon, investigo com s'incorpora la Justícia Ambiental, amb un enfocament en temes de gènere, en polítiques i estratègies de vegetació urbana. Primer a través d'una visió general internacional, i segon, a través d'un enfocament en Barcelona. Aquest estudi examina com les ciutats tradueixen les aspiracions d'equitat social i de gènere incorporades en la planificació de la Infraestructura Verda Urbana en metes i polítiques concretes, considerant també els límits i reptes d'operacionalitzar l'equitat a la pràctica, especialment quan es tracta de les necessitats i identitats de les dones. Tercer, continuant amb l'experiència recent d'iniciatives verdes a Barcelona, proporciono coneixements empírics sobre els canvis relacionats amb l'ús i la percepció dels espais verds i blaus públics per part de les dones i persones no binàries en dos barris de Barcelona que estan experimentant processos de gentrificació i turistificació durant la pandèmia de COVID-19. Adoptant un enfocament participatiu feminista, aquest capítol aporta llum sobre la intrincada interacció entre dinàmiques de desenvolupament urbà, característiques d'espais verds i blaus, i l'ús i percepcions interseccionals d'aquests espais. En resum, a través de l'examen d'estudis i experiències internacionals, polítiques municipals i perspectives de residents locals, aquesta investigació contribueix a un enfocament més inclusiu i representatiu de la vegetació urbana, amb l'esperança de crear entorns urbans més equitatius i sostenibles, especialment pel que fa a les desigualtats de gènere.

Esta tesis aborda la urgente necesidad de conectar las políticas urbanas y las estrategias de planificación sobre espacios públicos verdes y azules con las necesidades y demandas específicas de las comunidades históricamente marginalizadas, con un enfoque particular en mujeres y minorías de género. Mientras que las iniciativas globales promueven el verde urbano como parte de las agendas sostenibles de las ciudades, los municipios todavía no han integrado objetivos de Justicia Ambiental en la planificación verde. Esta tesis analiza de forma crítica el grado en que la investigación,política y planificación de la vegetación urbana, tradicionalmente enmarcada como estudios sobre Servicios Ecosistémicos e Infraestructura Verde Urbana, abordan conjuntamente las inequidadesambientales, sociales y de género. Primero, realizo una revisión sistemática de las evaluaciones de Servicios Ecosistémicos urbanos para rastrear y desarrollar consideraciones de Justicia Ambiental en la literatura. Los resultados destacan la creciente operacionalización de dimensiones de justicia y aspectos del verde urbano en los estudios de Servicios Ecosistémicos, revelando complementariedades, conflictos, convergencias y puntos ciegos, especialmente en relación al género. Segundo, investigo cómo se incorpora la Justicia Ambiental, con un enfoque en temas de género, en políticas y estrategias de vegetación urbana. Primero a través de una visión general internacional, y segundo, a través de un enfoque en Barcelona. Este estudio examina cómo las ciudades traducen las aspiraciones de equidad social y de género incorporadas en la planificación de la Infraestructura Verde Urbana en metas y políticas concretas, considerando también los límites y desafíos de operacionalizar la equidad a la práctica, especialmente cuando se trata de las necesidades e identidades de las mujeres. Tercero, continuando con la experiencia reciente de iniciativas verdes en Barcelona, proporciono conocimientos empíricos sobre los cambios relacionados con el uso y la percepción de los espacios verdes y azules públicos por parte de mujeres y personas no binarias en dos barrios de Barcelona que están experimentando procesos de gentrificación y turistificación durante la pandemia de COVID-19. Adoptando un enfoque participativo feminista, este capítulo arroja luz sobre la intrincada interacción entre dinámicas de desarrollo urbano, características de espacios verdes y azules, y el uso y percepciones interseccionales de dichos espacios. En resumen, a través del examen de estudios y experiencias internacionales, políticas municipales y perspectivas de residentes locales, esta investigación contribuye a un enfoque más inclusivo y representativo de la vegetación urbana, con la esperanza de crear entornos urbanos más equitativos y sostenibles, especialmente en lo que respecta a las desigualdades de género.

This thesis addresses the pressing need to bridge urban policy and planning strategies over public green and blue spaces with the specific needs and claims of historically marginalized communities, particularly with a focus on women and gender minorities. While global initiatives promote urban greening as part of cities' sustainable agendas, municipalities are still lagging in integrating Environmental Justice objectives into green planning. This thesis critically analyzes the extent to which urban greening research, policy, and planning -traditionally framed as scholarship on Ecosystem Services and Urban Green Infrastructure- address environmental, social, and gender inequities taken together. First, I conduct a systematic review of urban Ecosystem Services assessments to trace and build up Environmental Justice considerations in the literature. Results highlight the increasing operationalization of dimensions justice and greening aspects in ES studies, revealing complementarities, conflicts, confluences, and blind spots, especially as related to gender. Second, I investigate how Environmental Justice, with a focus on gender concerns, is incorporated into urban greening policies and strategies. First through an international overview, and second, through a focus on Barcelona. This study examines how cities translate social and gender equity aspirations embedded into UGI planning into concrete goals and policies, while also considering the limits and challenges of operationalizing equity on the ground, especially when women's needs and identities are concerned. Third, continuing with Barcelona's recent greening experience, I provide empirical insights into changes related to the use and perception of public green and blue spaces by women and non-binary residents in two Barcelona neighborhoods undergoing gentrification and touristification processes during the COVID-19 pandemic. By adopting a feminist participatory approach, this chapter sheds light on the intricate interplay between urban development dynamics, green and blue spaces characteristics, and intersectional use and perceptions of such spaces. All in all, through an examination of international studies and experiences, municipal policies, and local residents' perspectives, this research contributes to a more inclusive and representative approach to urban greening, with the hope to create more equitable and sustainable urban environments, especially concerning gender inequities.