Esquizofrenia y parentesco entre los chinantecos de San Felipe Usila, Oaxaca, México. La incidencia del padecimiento mental en la vida familiar y el cuidado de los enfermos

dc.contributor.author
Indurain Mathieu, Gustavo Adolfo
dc.date.accessioned
2024-07-02T07:39:17Z
dc.date.available
2024-07-02T07:39:17Z
dc.date.issued
2024-01-25
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/691546
dc.description.abstract
L'objectiu central de la recerca consisteix a descriure, comprendre i explicar l'articulació existent entre el patiment mental de l'esquizofrènia i altres psicosis i el sistema de parentiu en la localitat de San Felipe Usila, comunitat txinanteca situada en el nord de l'estat d'Oaxaca, Mèxic. Quan un home o una dona emmalalta mentalment d'esquizofrènia o una altra psicosi, es converteix en una persona dependent de manera temporal, si el seu trastorn psicòtic és transitori, o permanent, si la seva malaltia té un caràcter crònic. Les seves necessitats biològiques, socials i personals, així com les necessitats pròpies del seu patiment mental, no pot cobrir-les per si mateix, sinó que requereix de l'ajuda d'un o més familiars cuidadors. Llavors, igual que en altres grups socials, entre els txinantecos de San Felipe Usila, el grup domèstic s'erigeix en la unitat social que assumeix la responsabilitat i el treball de cuidar al seu familiar malalt, sigui durant un període de temps delimitat o, com en gairebé tots els casos, durant la vida del malalt fins a la seva defunció. Les dones i els homes malalts viuen en una realitat estressant i hostil a causa de les visions, les veus, els deliris, les percepcions tàctils: les persones parlen mal d'ells i els volen danyar, estan convençuts que hi ha persones o éssers que els vigilen, els assetgen, els amenacen, els volen matar, a ells i als seus fills, que el cònjuge l'està enganyant amb una altra dona, etc. El pensament, l'emocionalitat i el comportament de les persones malaltes, per tant, està dominat per les idees delirants, la desconfiança, la tristesa, la por, la gelosia desmesurada, la irritabilitat, la conflictivitat, l'agressivitat verbal i física cap a familiars i veïns, el parlar sols, l'insomni, l'agitació motora, sortint i tornant a l'habitatge sovint, deambulant pels carrers, etc. Fins i tot estant controlats aquests símptomes en major o menor mesura a través dels psicofàrmacs, els malalts presenten dèficits en les seves facultats cognitives, les seves funcions executives i la seva cognició social que els discapacita en l'acompliment de treballs domèstics i productius en graus diversos depenent dels casos. L'impacte del patiment mental en la vida de les famílies usilenyes és ampli i profund, impulsant una reorganització del sistema de parentiu, articulat entorn de la família, amb la finalitat de manejar les seves incidències en els àmbits de la relació matrimonial, el treball productiu, els programes socials implementats pel govern federal, el treball domèstic, la criança dels nens i la religiositat. Però el maneig d'aquesta incidència requereix, a més, buscant el benestar del malalt i dels familiars, desplegar diàriament un conjunt d'accions de cura dirigides a controlar els símptomes del patiment mental i a satisfer les necessitats biològiques, socials i personals de la persona malalta. La incidència del patiment mental en la vida familiar i el seu maneig i la cura dels malalts constitueixen, llavors, els eixos de l'articulació entre el patiment mental de l'esquizofrènia i altres psicosis i el sistema de parentiu usileny.
dc.description.abstract
El objetivo central de la investigación consiste en describir, comprender y explicar la articulación existente entre el padecimiento mental de la esquizofrenia y otras psicosis y el sistema de parentesco en la localidad de San Felipe Usila, comunidad chinanteca situada en el norte del estado de Oaxaca, México. Cuando un hombre o una mujer enferma mentalmente de esquizofrenia u otra psicosis, se convierte en una persona dependiente de manera temporal, si su trastorno psicótico es transitorio, o permanente, si su enfermedad tiene un carácter crónico. Sus necesidades biológicas, sociales y personales, así como las necesidades propias de su padecimiento mental, no puede cubrirlas por sí mismo, sino que requiere de la ayuda de uno o más familiares cuidadores. Entonces, al igual que en otros grupos sociales, entre los chinantecos de San Felipe Usila, el grupo doméstico se erige en la unidad social que asume la responsabilidad y el trabajo de cuidar a su familiar enfermo, sea durante un periodo de tiempo acotado o, como en casi todos los casos, durante la vida del enfermo hasta su fallecimiento. Las mujeres y los hombres enfermos viven en una realidad estresante y hostil a causa de las visiones, las voces, los delirios, las percepciones táctiles: las personas hablan mal de ellos y los quieren lastimar, están convencidos de que hay personas o seres que los vigilan, los hostigan, los amenazan, los quieren matar, a ellos y a sus hijos, de que el cónyuge la está engañando con otra mujer, etc. El pensamiento, la emocionalidad y el comportamiento de las personas enfermas, por tanto, está dominado por las ideas delirantes, la desconfianza, la tristeza, el miedo, los celos desmedidos, la irritabilidad, la conflictividad, la agresividad verbal y física hacia familiares y vecinos, el hablar solos, el insomnio, la agitación motora, saliendo y regresando a la vivienda frecuentemente, deambulando por las calles, etc. Aun estando controlados estos síntomas en mayor o menor medida a través de los psicofármacos, los enfermos presentan déficits en sus facultades cognitivas, sus funciones ejecutivas y su cognición social que los discapacita en el desempeño de trabajos domésticos y productivos en grados diversos dependiendo de los casos. El impacto del padecimiento mental en la vida de las familias usileñas es amplio y profundo, impulsando una reorganización del sistema de parentesco, articulado en torno a la familia, con el fin de manejar sus incidencias en los ámbitos de la relación matrimonial, el trabajo productivo, los programas sociales implementados por el gobierno federal, el trabajo doméstico, la crianza de los niños y la religiosidad. Pero el manejo de esta incidencia requiere, además, buscando el bienestar del enfermo y de los familiares, desplegar diariamente un conjunto de acciones de cuidado dirigidas a controlar los síntomas del padecimiento mental y a satisfacer las necesidades biológicas, sociales y personales de la persona enferma. La incidencia del padecimiento mental en la vida familiar y su manejo y el cuidado de los enfermos constituyen, entonces, los ejes de la articulación entre el padecimiento mental de la esquizofrenia y otras psicosis y el sistema de parentesco usileño.
dc.description.abstract
The central objective of the research is to describe, understand and explain the relationship between the mental illness of schizophrenia and other psychoses and the kinship system in the town of San Felipe Usila, a Chinantec community located in the north of the state of Oaxaca. Mexico. When a man or woman is mentally ill with schizophrenia or another psychosis, he becomes a dependent person temporarily, if his psychotic disorder is transitory, or permanently, if his illness is chronic in nature. His biological, social and personal needs, as well as the needs of his mental illness, cannot be met by himself, but requires the help of one or more family caregivers. Then, as in other social groups, among the Chinantecs of San Felipe Usila, the domestic group is established as the social unit that assumes the responsibility and work of caring for its sick family member, whether for a limited period of time or, As in almost all cases, during the life of the patient until his death. Sick women and men live in a stressful and hostile reality due to visions, voices, delusions, tactile perceptions: people speak badly about them and want to hurt them, they are convinced that there are people or beings who harm them. They monitor them, harass them, threaten them, want to kill them and their children, that their spouse is cheating on them with another woman, etc. The thinking, emotionality and behavior of sick people, therefore, is dominated by delusional ideas, distrust, sadness, fear, excessive jealousy, irritability, conflict, verbal and physical aggression towards family members and neighbors, talking to themselves, insomnia, motor agitation, leaving and returning home frequently, wandering the streets, etc. Even though these symptoms are controlled to a greater or lesser extent through psychotropic drugs, patients present deficits in their cognitive faculties, their executive functions and their social cognition that disable them in the performance of domestic and productive work to varying degrees depending on the case. . The impact of mental illness on the lives of Usilean families is broad and profound, promoting a reorganization of the kinship system, articulated around the family, in order to manage its incidents in the areas of the marriage relationship, productive work , social programs implemented by the federal government, domestic work, raising children and religiosity. But the management of this incidence also requires, seeking the well-being of the patient and their family members, daily deployment of a set of care actions aimed at controlling the symptoms of mental illness and satisfying the biological, social and personal needs of the sick person. The incidence of mental illness in family life and its management and care of patients constitute, then, the axes of the articulation between the mental illness of schizophrenia and other psychoses and the Usilean kinship system.
dc.format.extent
958 p.
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Esquizofrènia
dc.subject
Schizophrenia
dc.subject
Parentesco
dc.subject
Esquizofrenia
dc.subject
Parentiu
dc.subject
Kinship
dc.subject
Txinantecos
dc.subject
Chinantecs
dc.subject
Chinantecos
dc.subject.other
Ciències Socials
dc.title
Esquizofrenia y parentesco entre los chinantecos de San Felipe Usila, Oaxaca, México. La incidencia del padecimiento mental en la vida familiar y el cuidado de los enfermos
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2024-07-02T07:39:16Z
dc.subject.udc
572
dc.contributor.director
González Echevarría, Aurora
dc.contributor.tutor
González Echevarría, Aurora
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural


Documents

gaim1de1.pdf

7.228Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)