dc.contributor.author
Tonini, Pietro
dc.date.accessioned
2024-07-08T17:28:07Z
dc.date.available
2024-07-08T17:28:07Z
dc.date.issued
2024-03-11
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/691688
dc.description.abstract
Les verdures, amb els seus múltiples beneficis per a la salut, ocupen un lloc fonamental en la nostra alimentació diària. Es recomana consumir entre 200 i 300 grams de verdures al dia per reduir el risc de malalties cardiovasculars i mitigar l'impacte ambiental associat amb la producció i consum d'aliments. Per garantir aquest consum adequat, és essencial augmentar la producció de verdures i reduir la pèrdua i el malbaratament alimentari, especialment en països desenvolupats, on aquests problemes tenen un major impacte a causa de la millora tecnològica i la limitació de recursos. Malgrat les variacions en la definició i avaluació de la pèrdua i malbaratament d'aliments, la recerca coincideix en que les verdures són un dels aliments més afectats a causa de la seva alta peribilitat i baix valor econòmic. La producció primària i el consum són els principals responsables d'aquest malbaratament, influenciats per factors directes i indirectes del sistema alimentari.
En aquest context, la tesi explora diverses estratègies per reduir el malbaratament alimentari en el sector hortícola, abordant preguntes clau sobre la recuperació d'aliments en la producció primària, les diferències entre cadenes de valor globals i agricultura urbana, estratègies per mitigar el malbaratament domèstic en llars amb nens i l'impacte del consum d'aliments ultraprocessats en la salut mental i el consum de verdures en adolescents.
L'anàlisi revela que fins al 60% de la pèrdua en la producció primària podria evitar-se, destacant la importància de considerar aquestes dades en la planificació i gestió. Les verdures de fulla són especialment vulnerables a causa de la planificació de la collita i el seu baix cost, el que subratlla la necessitat de millorar les pràctiques en aquesta àrea. A més, s'identifiquen oportunitats per reduir el malbaratament en zones especialitzades en horticultura, encara que es reconeix que això pot dificultar la seva absorció local a causa de l'increment sobtat en l'oferta. L'agricultura urbana emergeix com una alternativa prometedora, amb possibles reduccions del 50% en el malbaratament alimentari en comparació amb les cadenes globals, gràcies a l'eliminació d'intermediaris i una millor planificació basada en la demanda estacional. L'anàlisi del malbaratament domèstic revela que una gestió inadequada i la compra excessiva de productes peribles són les principals causes, amb implicacions significatives en la planificació de polítiques per fomentar bones pràctiques i conscienciar els nens sobre el malbaratament alimentari des de ben petits. Finalment, es destaca la relació negativa entre el consum d'aliments ultraprocessats i la ingesta de fruites i verdures en els adolescents, així com el seu impacte en la salut mental. És fonamental intervenir a les escoles per promoure una alimentació saludable, encara que això pugui augmentar el malbaratament alimentari en alguns llars.
En conclusió, abordar el malbaratament alimentari en el sector hortícola requereix un enfocament multifacètic que inclogui mesures en totes les etapes de la cadena de valor, des de la producció fins al consum, així com polítiques públiques efectives i programes educatius per promoure una cultura alimentària sostenible.
dc.description.abstract
Las verduras, con sus múltiples beneficios para la salud, ocupan un lugar fundamental en nuestra alimentación diaria. Se recomienda consumir entre 200 y 300 gramos de verduras al día para reducir el riesgo de enfermedades cardiovasculares y mitigar el impacto ambiental asociado con la producción y consumo de alimentos. Para garantizar este consumo adecuado, es esencial aumentar la producción de verduras y reducir la pérdida y desperdicio alimentario, especialmente en países desarrollados, donde estos problemas tienen un mayor impacto debido a la mejora tecnológica y la limitación de recursos.
A pesar de las variaciones en la definición y evaluación de la pérdida y desperdicio de alimentos, la investigación coincide en que las verduras son uno de los alimentos más afectados debido a su alta perecibilidad y bajo valor económico. La producción primaria y el consumo son los principales responsables de este desperdicio, influenciados por factores directos e indirectos del sistema alimentario.
En este contexto, la tesis explora diversas estrategias para reducir el desperdicio alimentario en el sector hortícola, abordando preguntas clave sobre la recuperación de alimentos en la producción primaria, las diferencias entre cadenas de valor globales y agricultura urbana, estrategias para mitigar el desperdicio doméstico en hogares con niños y el impacto del consumo de alimentos ultraprocesados en la salud mental y el consumo de verduras en adolescentes.
El análisis revela que hasta el 60% de la pérdida en la producción primaria podría evitarse, lo que resalta la importancia de considerar estos datos en la planificación y gestión. Las verduras de hoja son especialmente vulnerables debido a la planificación de la cosecha y su bajo costo, lo que subraya la necesidad de mejorar las prácticas en esta área.
Además, se identifican oportunidades para reducir el desperdicio en zonas especializadas en horticultura, aunque se reconoce que esto puede dificultar su absorción local debido al aumento repentino en la oferta. La agricultura urbana surge como una alternativa prometedora, con posibles reducciones del 50% en el desperdicio alimentario en comparación con las cadenas globales, gracias a la eliminación de intermediarios y una mejor planificación basada en la demanda estacional.
El análisis del desperdicio doméstico revela que una gestión inadecuada y la sobrecompra de productos perecederos son las principales causas, con implicaciones significativas en la planificación de políticas para fomentar buenas prácticas y concienciar a los niños sobre el desperdicio alimentario desde temprana edad.
Por último, se destaca la relación negativa entre el consumo de alimentos ultraprocesados y la ingesta de frutas y verduras en los adolescentes, así como su impacto en la salud mental. Es fundamental intervenir en las escuelas para promover una alimentación saludable, aunque esto pueda aumentar el desperdicio alimentario en algunos hogares. En conclusión, abordar el desperdicio alimentario en el sector hortícola requiere un enfoque multifacético que incluya medidas en todas las etapas de la cadena de valor, desde la producción hasta el consumo, así como políticas públicas efectivas y programas educativos para promover una cultura alimentaria sostenible.
dc.description.abstract
Vegetables are one of the most important components of our diet thanks to the several benefits connected to their consumption. Numerous diet recommendations indicate at least the intake of 200-300 grams per day of vegetable to decrease the risk of cardiovascular disease and to reduce the emission and resource use connected to food consumption. To ensure the intake of vegetables, boosting the supply of vegetables is imperative through the increase of production and the reduction of food loss and waste. This latter strategy is fundamental to be implemented in high-income countries due to the high environmental burden associated with food consumption as well as to the limits of growth due to technological improvement and increase of harvested area. Even if there is no harmony in the definition and methodology to assess food loss and waste, the different research agrees on the fact that vegetable is the food category with higher levels of inefficiencies during the value chain for the high perishability and low economic value. Moreover, the disproportional responsibility of the primary production and consumption stages on the food waste volume triggered by direct causes and indirect drivers connected to the intrinsic characteristics of the food system.
In this context, the thesis explored different types of food waste reduction applicable to the horticultural sector, intervening both at the individual stage and through a systemic approach. In particular, the thesis aims to address the following questions: (I) what are the limits and opportunities of food recovery in primary production within a regional approach?(II) What variations can be identified regarding the quantity and causes of food loss when comparing global value chains and urban farming?(III)What action and policy strategies can mitigate domestic food waste in households with children?(IV) How does consuming ultra-processed foods influence adolescents' mental health and vegetable intake?
The analysis has revealed that 60% of food waste in primary production could be avoided, stemming from unharvested mature products, underscoring the importance of incorporating this data in quantification. Leafy vegetables have recorded the highest losses due to harvest planning for rapid growth and the low unit cost of the product. The concentration of waste in a few products in areas primarily specialized in horticultural production and during the summer months opens the possibility of overcoming economic barriers related to the recovery of these products. However, it may complicate the ability to absorb the product locally due to a significant increase in the consumption of a few products in a short period. The study of new local urban agriculture chains has highlighted, through a systemic approach, the potential reduction of food waste in the value chain by up to 50% compared to global chains. The reasons are associated with the absence or reduction of intermediaries and steps in the value chain, the short time from harvest to consumption (i.e., 1-2 days), and, for the most advanced high-tech companies, the ability to plan production more efficiently based on seasonal demand and consumption patterns. Additionally, key to this is the more direct relationship producers have with consumers, enabling urban agriculture to better forecast production based on demand and to align demand with supply (e.g., marketing the availability of fresh, higher quality produce).
The analysis of predictors of domestic food waste enables the identification that inadequate food management leads to small amounts of waste in families with young and middle-aged children, while over-purchasing perishable items leads to waste in other households with adult children. Household type and purchasing habits were significant predictors, while the purchaser's age and buying channel showed lower predictive capacity. Based on this evidence, policies should prioritize raising awareness among children, promoting good practices
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject.other
Ciències Socials
dc.title
Mitigating Food Loss and Waste in the Vegetable Sector: Exploring the Feasibility and Prospects of Locally Implemented Strategies
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2024-07-08T17:28:07Z
dc.contributor.director
Gabarrell Durany, Xavier
dc.contributor.director
Muñoz Odina, Pere
dc.contributor.tutor
Gabarrell Durany, Xavier
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals