Efectos secundarios de los antimaláricos en el lupus eritematoso sistémico

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN:

El lupus eritematoso sistémico (LES) es una enfermedad autoinmune sistémica compleja por la heterogeneidad de la presentación clínica y presenta un curso clínico impredecible. El daño tisular generalizado se debe a mecanismos inmunomediados, en los que pueden parti cipar procesos protrombóticos y vasculíticos. El tratamiento del LES incluye los antimaláricos, como la hidroxicloroquina, la cloroquina y la mepacrina. Pero es la hidroxicloroquina la preferida debido a su seguridad y a los beneficios en la supervivencia. La hidroxicloroquina se recomienda a todos los pacientes con LES, inde pendientemente de la gravedad de la enfermedad y de la evolución, incluyendo el embarazo. Solo debe evitarse en pacientes con hipersensibilidad o intolerancia al fármaco y en aquellos con toxicidad retiniana u otros efectos adversos. El mantenimiento a largo plazo de la hidroxicloroquina, especialmente en pacientes con en fermedad leve o moderada, podría conllevar una adherencia terapéutica inferior a la espe rada para otros fármacos. La tasa de abandono de antimaláricos en pacientes con LES se ha descrito hasta en un 21,5%. Sin embargo, los motivos de abandono de esta medicación no han sido bien determinados.

HIPÓTESIS La hidroxicloroquina, a las dosis utilizadas para el tratamiento del lupus eritematoso sisté mico, puede presentar efectos secundarios potencialmente significativos, a pesar de su buena tolerancia general.

OBJETIVOS A. GENERALES: 1. Conocer los motivos de abandono del tratamiento antimalárico en los pacientes con lupus eritematoso sistémico. 2. Evaluar la frecuencia de los efectos secundarios asociados con la administración de antimaláricos en pacientes con lupus eritematoso sistémico. 3. Caracterizar las manifestaciones clínicas de los efectos secundarios observados. 4. Identificar los factores de riesgo que puedan estar vinculados a una mayor suscepti bilidad a experimentar efectos secundarios con hidroxicloroquina en el lupus erite matoso sistémico. 5. Analizar la tolerancia general del tratamiento antimalárico en los pacientes con lupus eritematoso sistémico. B. ESPECÍFICOS: 1. Analizar y cuantificar la incidencia de toxicidad retiniana asociada con el uso de hi droxicloroquina en pacientes con lupus eritematoso sistémico. 2. Investigar y comparar el impacto de diversas técnicas diagnósticas oftalmológicas en la identificación preclínica de la toxicidad retiniana inducida por hidroxicloroquina.

[cat] INTRODUCCIÓ:

El lupus eritematós sistèmic (LES) és una malaltia autoimmune sistèmica complexa a causa de l'heterogeneïtat de la presentació clínica i presenta un curs clínic imprevisible. El dany tissular generalitzat es deu a mecanismes immunomediats, en els quals poden participar processos protrombòtics i vasculítics. El tractament del LES inclou antimalàrics, com la hidroxicloroquina, la cloroquina i la mepacrina. Però es prefereix la hidroxicloroquina pels seus beneficis de seguretat i supervivència. La hidroxicloroquina es recomana per a tots els pacients amb LES, independentment de la gravetat de la malaltia i el resultat, inclòs l'embaràs. Només s'ha d'evitar en pacients amb hipersensibilitat o intolerància al fàrmac i en aquells amb toxicitat retiniana o altres efectes adversos. El manteniment a llarg termini de la hidroxicloroquina, especialment en pacients amb fermesa lleu o moderada, pot donar lloc a una adherència més baixa del que s'esperava per a altres fàrmacs. La taxa d'interrupció dels antimalàrics en pacients amb LES s'ha descrit fins al 21,5%. No obstant això, els motius per abandonar aquest medicament no han estat ben determinats.

HIPÒTESI: La hidroxicloroquina, a les dosis utilitzades per al tractament del lupus eritematós sistèmic, pot presentar efectes secundaris potencialment significatius, malgrat la seva bona tolerància general.

OBJECTIUS GENERALS: 1. Conèixer els motius de l'abandonament del tractament antimalàric en pacients amb lupus eritematós sistèmic. 2. Avaluar la freqüència d'efectes secundaris associats a l'administració d'antimalàrics en pacients amb lupus eritematós sistèmic. 3. Caracteritzar les manifestacions clíniques dels efectes secundaris observats. 4. Identificar els factors de risc que poden estar relacionats amb una major susceptibilitat a experimentar efectes secundaris amb hidroxicloroquina en el lupus eritematis sistèmic matosum. 5. Analitzar la tolerància general al tractament antimalàric en pacients amb lupus eritematós sistèmic. B. ESPECÍFIC: 1. Analitzar i quantificar la incidència de toxicitat retiniana associada a l'ús d'hidroxicloroquina en pacients amb lupus eritematós sistèmic. 2. Investigar i comparar l'impacte de diverses tècniques de diagnòstic oftalmològic en la identificació preclínica de la toxicitat retiniana induïda per hidroxicloroquina.

[eng] INTRODUCTION:

Systemic lupus erythematosus (SLE) is a complex systemic autoimmune disease due to the heterogeneity of the clinical presentation and presents an unpredictable clinical course. Generalized tissue damage is due to immune-mediated mechanisms, in which prothrombotic and vasculitic processes may participate. Treatment of SLE includes antimalarials, such as hydroxychloroquine, chloroquine, and mepacrin. But hydroxychloroquine is preferred because of its safety and survival benefits. Hydroxychloroquine is recommended for all patients with SLE, regardless of the severity of the disease and the outcome, including pregnancy. It should only be avoided in patients with hypersensitivity or intolerance to the drug and in those with retinal toxicity or other adverse effects. Long-term maintenance of hydroxychloroquine, especially in patients with mild or moderate firmness, may result in lower adherence than expected for other drugs. The antimalarial discontinuation rate in patients with SLE has been described as high as 21.5%. However, the reasons for abandoning this medication have not been well determined.

HYPOTHESIS Hydroxychloroquine, at the doses used for the treatment of systemic lupus erythematosus, may present potentially significant side effects, despite its general good tolerance.

A . GENERAL OBJECTIVES: 1. To know the reasons for abandonment of antimalarial treatment in patients with systemic lupus erythematosus. 2. To assess the frequency of side effects associated with the administration of antimalarials in patients with systemic lupus erythematosus. 3. To characterize the clinical manifestations of the side effects observed. 4. To identify risk factors that may be linked to increased susceptibility to experiencing side effects with hydroxychloroquine in systemic lupus erythemitis matosum. 5. To analyze the general tolerance of antimalarial treatment in patients with systemic lupus erythematosus. B. SPECIFIC: 1. To analyze and quantify the incidence of retinal toxicity associated with the use of hydroxychloroquine in patients with systemic lupus erythematosus. 2. To investigate and compare the impact of various ophthalmological diagnostic techniques on the preclinical identification of hydroxychloroquine-induced retinal toxicity.