Transitions in practice – On the enabling transitions practices carried in intermediary spaces: The case of the public-cooperative community led housing niche in Catalonia

Abstract

Aquesta tesi ofereix una revisió des del disseny de les pràctiques que faciliten les transicions ecosocials. Es basa en un estudi de cas sobre pràctiques que faciliten la transició ecosocial en l'habitatge dutes a terme en espais d'articulació de les entitats del nínxol d'habitatge cooperatiu a Catalunya. L'estudi s'ha estructurat al voltant de dues qüestions principals. D'una banda, es pregunta quines són les pràctiques de transicions ecosocials als espais d'articulació del nínxol d'habitatge cooperatiu de Catalunya, i en quins contextos de transició coevolucionen aquestes pràctiques. Amb això, es planteja una segona pregunta general sobre com podríem refinar les teories de les pràctiques de transicions ecosocials en espais d'articulació. La metodologia s'estructura al voltant d'una estratègia abductiva, i el seu aparell teòric principal és l'etnografia de dos grans espais d'articulació com els panells d'anàlisi, amb mètodes mixtos tant qualitatius com quantitatius. En conjunt, la tesi presenta dos arguments generals. Una de les contribucions originals principals d'aquesta tesi és estudiar les pràctiques de transició aplicant empíricament el marc dels punts de palanquejament de Meadows (1999) per argumentar que el nínxol estudiat està ampliant i aprofundint el seu potencial transformador i entrant en la fase d'acceleració proposada als estudis de transició. L'altra contribució original principal d'aquesta tesi és argumentar que l'activitat habitualment observada en espais d'articulació són pràctiques transicionals en elles mateixes, i es proposa anomenar-les pràctiques que faciliten les transicions i diferenciar-les entre les directes i les indirectes, oferint finalment també una mapa exhaustiu de centenars d'aquestes pràctiques. Per exemple, les categories ben conegudes dels estudis de transició que parlen de pràctiques al voltant de la visió, l'aprenentatge i el treball en xarxa es considerarien pràctiques facilitadores indirectes i els instruments de política pública, les campanyes d'incidència o serveis per a l'usuari serien pràctiques facilitadores directes. La noció al voltant de la (in)directivitat es fa servir per ampliar i aprofundir l'atenció dels estudis de transició, actualment centrades principalment en metodologies o pràctiques facilitadores indirectes basades en moments de convergència, i orientar-los cap a pràctiques facilitadores directes més centrades en intervencions de formes distribuïdes. Finalment, juntament amb altres categories de pràctiques per a les transicions ecosocial existents, aquesta tesi proposa un marc de treball per a les pràctiques de les transicions.

Esta tesis ofrece una revisión desde el diseño de las prácticas que facilitan las transiciones ecosociales. Se basa en un estudio de caso sobre prácticas que facilitan la transición ecosocial en la vivienda realizadas en espacios de articulación de las entidades del nicho de vivienda cooperativa en Cataluña. El estudio se ha estructurado alrededor de dos cuestiones principales. Por un lado, se pregunta cuáles son las prácticas de transiciones ecosociales en los espacios de articulación del nicho de vivienda cooperativa de Cataluña, y en qué contextos de transición coevolucionan estas prácticas. Con esto, se plantea una segunda pregunta general sobre cómo podríamos refinar las teorías de las prácticas de transiciones ecosociales en espacios de articulación. La metodología se estructura alrededor de una estrategia abductiva, y su principal aparato teórico es la etnografía de dos grandes espacios de articulación como los paneles de análisis, con métodos mixtos tanto cualitativos como cuantitativos. En conjunto, la tesis presenta dos argumentos generales. Una de las principales contribuciones originales de esta tesis es estudiar las prácticas de transición aplicando empíricamente el marco de los puntos de apalancamiento de Meadows (1999) para argumentar que el nicho estudiado está ampliando y profundizando su potencial transformador y entrando en la fase de aceleración propuesta en los estudios de transición. La otra contribución original principal de esta tesis es argumentar que la actividad habitualmente observada en espacios de articulación son prácticas transicionales en sí mismas, y se propone denominarlas prácticas que facilitan las transiciones y diferenciarlas entre las directas e indirectas, ofreciendo finalmente también una mapa exhaustivo de centenares de estas prácticas. Por ejemplo, las categorías muy conocidas de los estudios de transición que hablan de prácticas alrededor de la visión, el aprendizaje y el trabajo en red se considerarían prácticas facilitadoras indirectas y los instrumentos de política pública, las campañas de incidencia o servicios para el usuario serían prácticas facilitadoras directas. La noción alrededor de la (in)directividad se usa para ampliar y profundizar la atención de los estudios de transición, actualmente centradas principalmente en metodologías o prácticas facilitadoras indirectas basadas en momentos de convergencia, y orientarlos hacia prácticas facilitadoras directas más centradas en intervenciones de formas distribuidas. Finalmente, junto con otras categorías de prácticas para las transiciones ecosocial existentes, esta tesis propone un marco de trabajo para las prácticas de las transiciones.

This thesis offers a design-led understanding of just sustainability transition practices. It is based on a case study on the enabling practices carried out in intermediary spaces where organisations of the cooperative housing niche in Catalonia are engaged. The study has been structured around two main questions. On the one hand, it asks what are the practices of just sustainability transitions in the intermediary spaces of the cooperative housing niche of Catalonia? And in what transition contexts those practices co-develop? Then it poses a second general question as to how might we refine the theories of transition practices in intermediary spaces? The methodology is structured around an abductive strategy, and its main theoretical apparatus is the ethnography of two main intermediary spaces as panel analysis, with mixed methods, both qualitative and quantitative. As a whole, the thesis makes two general arguments. One of the main original contributions of this thesis is to study transition practices, empirically applying Meadows' (1999) leverage points framework to argue that the studied niche is broadening and deepening its transformative potential and entering the acceleration phase. The other main original contribution of this thesis is to argue that the activities usually reported in steering transitions in intermediary spaces are practices in themselves, and it proposes to name them enabling transition practices and to differentiate between direct and indirect ones, also offering a non-exhaustive map of hundreds of these practices. For example, the well-known categories in transition studies of visioning, learning and networking would be considered indirect enabling practices, and policy instruments, campaigns or services would be direct enabling practices. The whole notion of (in)directness is argued to broaden and deepen transition studies' attention from methodologies- or convergence-based indirect enabling practices to distributed instrumental direct enabling practices. Finally, alongside other existing categories of practices, this dissertation proposes a Transition Practices Framework.