PROICTUS: proyecto socioasistencial y estudio de la continuidad asistencial y seguridad en pacientes con enfermedades cerebrovasculares

Abstract

L'ictus representa una de les principals causes de discapacitat i mortalitat a nivell mundial, amb un impacte social i econòmic de gran magnitud. En particular, l'ictus minor (IM), definit per una puntuació a l’escala NIHSS ≤5, s’associa a un risc elevat de recurrència precoç i a complicacions com la dependència funcional i el deteriorament cognitiu. Tot i que hi ha evidència que dona suport a seguiments personalitzats en aquest perfil de pacients, encara no s’han desenvolupat estratègies integrals que optimitzin la seva atenció i millorin els resultats en salut. L’objectiu de PROICTUS va ser demostrar la viabilitat i l’impacte d’un pla d’atenció individualitzat gestionat per una infermera líder del projecte, amb la finalitat de millorar l’experiència del pacient segons els resultats del qüestionari PROMIS 57 Profile v2.1 i la qualitat de vida mesurada amb l’EQ-5D-5L, així com reduir el risc de patir un nou ictus. Per això, es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat (1:1) amb grups paral·lels i emmascarament parcial. Es van incloure pacients de 40 a 80 anys amb ictus isquèmic (NIHSS ≤5) o AIT amb dèficit motor, visual o de la parla, puntuació en l’escala Rankin modificada (mRS) <3, inici de l’episodi entre les 72 hores i els 14 dies previs a la inclusió, estabilitat clínica i neuroimatge compatible amb isquèmia. Entre 2020 i 2022 es van reclutar 25 pacients que van formar el grup d’intervenció (GI), el qual va rebre un seguiment telefònic mensual per al desenvolupament d’un pla d’atenció individualitzat estructurat en 7 intervencions. Mentrestant, el grup control (GC), format per 26 pacients, va rebre un seguiment convencional per part de l’atenció primària i neurologia. Ambdós grups estaven equilibrats pel que fa a antecedents, factors de risc vascular, etiologia i puntuació NIHSS. Tanmateix, les persones del GC tendien a ser més grans (67,1 [9,9] vs. 61,7 [10,2] anys) i presentaven una puntuació mRS més alta en el moment del reclutament (1,0 [1,0-2,0] vs. 1,0 [0,0-1,0]). L’estudi va ser viable amb una taxa de retenció del 92,4%. A més, es va observar una millora significativa en l’evolució de l’ansietat en el GI segons el qüestionari PROMIS 57 Profile v2.1 entre la visita de cribratge i la visita als 365 dies (1,6 [1,3-2,3] vs. 1,1 [1,0-1,8]). Va ser destacable l’efecte sobre l’adherència a la dieta mediterrània, que va augmentar al GI del 56% inicial fins al 80% als 365 dies, enfront d’un 46,2% inicial al GC que va disminuir fins al 25% als 365 dies. Tot i no observar-se diferències estadísticament significatives, en termes generals, el GI va mostrar una evolució favorable pel que fa al control de la pressió arterial, nivells de LDL i índex de massa corporal. L’anàlisi qualitativa va aportar una visió integral de l’experiència després de l’ictus tant en pacients com en familiars i cuidadores. La metodologia mixta va permetre una millor comprensió de les conseqüències de l’IM mitjançant la integració de dades quantitatives i qualitatives. Es va mostrar una major confirmació entre aquestes dues aproximacions per al GI (58,3% vs. 37,5%), una menor expansió del coneixement entre elles (16,7% vs. 37,5%) i la mateixa proporció de discordança (25%) per a ambdós grups. En conclusió, els resultats donen suport a la implementació de models de seguiment personalitzats amb efectes positius en la millora dels hàbits de prevenció secundària. Així mateix, posen de manifest el valor d’utilitzar enfocaments més amplis amb metodologia qualitativa enfront de models convencionals més tancats i limitats.

El ictus representa una de las principales causas de discapacidad y mortalidad a nivel mundial, con un impacto social y económico de gran magnitud. En particular, el ictus minor (IM), definido por una puntuación en la escala NIHSS ≤5, se asocia a un elevado riesgo de recurrencia precoz y a complicaciones como la dependencia funcional y el deterioro cognitivo. Aunque existe evidencia que respalda seguimientos personalizados en este perfil de pacientes, aún no se han desarrollado estrategias integrales que optimicen su atención y mejoren sus resultados en salud. El objetivo de PROICTUS fue demostrar la viabilidad y el impacto de un plan de atención individualizado gestionado por una enfermera líder del proyecto, con el fin de mejorar la experiencia del paciente determinada por los resultados en el cuestionario PROMIS 57 Profile v2.1 y la calidad de vida medida a través del EQ-5D-5L, así como reducir el riesgo de sufrir un nuevo ictus. Para ello, se realizó un ensayo clínico aleatorizado (1:1) de grupos paralelos y enmascaramiento parcial. Se incluyeron pacientes de 40 a 80 años con ictus isquémico (NIHSS ≤5) o AIT con déficit motor, visual o del habla, puntuación en la escala Rankin modificada (mRS) <3, inicio del episodio entre las 72 h y 14 días previos a la inclusión, estabilidad clínica y neuroimagen compatible con isquemia. Entre 2020 y 2022 se reclutaron 25 pacientes que conformaron el grupo intervención (GI), el cual recibió seguimiento telefónico mensual para el desarrollo de un plan de atención individualizado y estructurado en 7 intervenciones. Mientras que el grupo control (GC) por su parte, contó con 26 pacientes que recibieron un seguimiento convencional por parte de AP y neurología. Ambos grupos estuvieron balanceados en cuanto a antecedentes, factores de riesgo vascular, etiología y NIHSS. Sin embargo, las personas del GC tendieron a ser mayores (67,1 [9,9] vs. 61,7 [10,2] años) y presentaron una puntuación en la mRS en el momento del reclutamiento superior (1,0 [1,0-2,0] vs. 1,0 [0,0-1,0]). El estudio fue viable con una tasa de retención del 92,4%. Además, se observó una mejora significativa en la evolución de la ansiedad en el GI según el cuestionario PROMIS 57 Profile v2.1 entre la visita screening y la visita a los 365 días (1,6 [1,3-2,3] vs. 1,1 [1,0-1,8]). Fue destacable el efecto en la adherencia a la dieta mediterránea, que aumentó en el GI desde el 56% inicial hasta el 80% a los 365 días frente a un 46,2% inicial en el GC que descendió al 25% a los 365 días. Pese a no observarse diferencias estadísticamente significativas, en términos generales, el GI registró una evolución favorable respecto al control de la presión arterial, niveles de LDL e índice de masa corporal. El análisis cualitativo aportó una visión integral de la experiencia después del ictus tanto en pacientes como en familiares y cuidadoras. La metodología mixta permitió una mejor comprensión de las consecuencias del IM al integrar datos cuantitativos y cualitativos. Se mostró una mayor confirmación entre estas dos aproximaciones para el GI (58,3% vs. 37,5%), una menor expansión de conocimiento entre ellas (16,7% vs. 37,5%) y la misma proporción de discordancia (25%) para ambos grupos. En conclusión, los resultados respaldan la implementación de modelos de seguimiento personalizados con efectos positivos en la mejora de hábitos de prevención secundaria. Asimismo, pone de relieve el uso de enfoques más amplios utilizando metodología cualitativa, frente a modelos convencionales, más cerrados y limitados.

Stroke is one of the leading causes of disability and mortality worldwide, with a significant social and economic impact. In particular, minor stroke (MS), defined by a score on the NIHSS ≤5, is associated with a high risk of early recurrence and complications such as functional dependence and cognitive impairment. Although there is evidence supporting personalized follow-up in this patient profile, comprehensive strategies to optimize their care and improve health outcomes have not yet been developed. The objective of PROICTUS was to demonstrate the feasibility and impact of an individualized care plan managed and lead by a nurse, aiming to improve patient experience measured by the PROMIS 57 Profile v2.1 questionnaire and quality of life as assessed by the EQ-5D-5L, as well as reduce the risk of a recurrent stroke. To this end, a randomized controlled trial (1:1) with parallel groups and partial blinding was conducted. Patients aged 40 to 80 with ischemic stroke (NIHSS ≤5) or TIA with motor, visual, or speech deficits, a modified Rankin Scale (mRS) score <3, episode onset between 72 hours and 14 days prior to inclusion, clinical stability, and neuroimaging consistent with ischemia were included. Between 2020 and 2022, 25 patients were recruited into the intervention group (IG), which received monthly phone follow-up to undergo an individualized care plan structured in 7 interventions. Meanwhile, the control group (CG), composed of 26 patients, received conventional follow-up by primary care and neurology. Both groups were balanced in terms of medical history, vascular risk factors, aetiology, and NIHSS score. However, CG participants tended to be older (67.1 [9.9] vs. 61.7 [10.2] years) and had a higher mRS score at recruitment (1.0 [1.0–2.0] vs. 1.0 [0.0–1.0]). The study was feasible with a retention rate of 92.4%. Additionally, a significant improvement in anxiety evolution was observed in the IG according to the PROMIS 57 Profile v2.1 questionnaire between the screening visit and the 365-day visit (1.6 [1.3–2.3] vs. 1.1 [1.0–1.8]). Notable was the effect on adherence to the Mediterranean diet, which increased in the IG from 56% at baseline to 80% at 365 days, compared to a drop from 46.2% to 25% in the CG. Although no statistically significant differences were observed, overall, the IG showed favourable trends in blood pressure control, LDL levels, and body mass index. The qualitative analysis provided a comprehensive view of the post-stroke experience for patients, family members, and caregivers. The mixed methodology allowed a better understanding of the consequences of MS by integrating quantitative and qualitative data. There was greater confirmation between these two approaches in the IG (58.3% vs. 37.5%), less knowledge expansion between them (16.7% vs. 37.5%), and the same proportion of discordance (25%) in both groups. In conclusion, the results support the implementation of personalized follow-up models with positive effects on improving secondary prevention habits. Furthermore, it highlights the value of broader approaches using qualitative methodology compared to conventional, more restricted models.