La falange a Mallorca entre la República i el primer franquisme: espectre sociopolític

Abstract

Aquesta tesi estudia la Falange a Mallorca des de que es va implantar a l'illa, el 1934, fins que va deixar de tenir el protagonisme que havia assolit durant la Guerra Civil, en funció de l'evolució bèl·lica i política europea. L'objecte d'estudi no és pròpiament el partit com a institució sinó com a conjunt d'afiliats. Per aquest motiu s'ha recollit tota la documentació que aporta informació sobre les dades personals dels falangistes (incloses les afiliades a la Secció Femenina) que es conserva als arxius públics de Mallorca, amb especial atenció als dels 52 municipis de l'illa existents durant els anys tractats. S'ha localitzat més documentació de l'esperada: fitxes d'afiliats, expedients personals, sol·licituds d'afiliació, llibres registre d'afiliats, etc.<br/> A través de les dades que aporten s'ha pogut analitzar el conjunt d'afiliats resultant, que té el valor d'una mostra significativa, des de molts punts de vista. En tots els casos les variables bàsiques són les professions, edats i quotes mensuals assignades (però també les dates d'afiliació, les línies i antecedents polítics).<br/> Aquests diversos punts de vista constitueixen la raó de ser de cada capítol que, després de repassar els precedents polítics de caire corporativista durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, són: Evolució de les incorporacions i nivell socioeconòmic dels afiliats, Antecedents polítics, Membres de la F.E.T. y de las J.O.N.S. procedents de la Comunió Tradicionalista, Falangistes que exerciren càrrecs dins del partit i altres responsabilitats, Persones que presentaven als falangistes al partit, La Falange com a cos armat, Falangistes procedents de les milícies ciutadanes i integrats a les milícies nacionals, Falangistes a l'exèrcit, Falangistes valencians i catalans refugiats a l'illa, Ocupacions de les falangistes dins del partit, El cos d'infermeres de la Falange i Evolució de les baixes.

This thesis studies the Falange in Mallorca from the time it was first established in the Island in 1934 until it lost the leading role it had acquired during the Civil War, in terms of European political and military evolution. The objective of the study is not exactly that of the party as an institution but as a group of affiliates. For this reason, all the documentation was collected that contributed information to personal data on the Falangists (also on those who were members of the Female Section) which is preserved in the public archives throughout Mallorca, paying special attention to the 52 Island Municipalities during the years in question. More documentation than expected was located: files on members, personal dossiers, requests for memberships, registration books of members, etc.<br/> Through the data they supplied, it was possible to analyse the resulting group of members which has the value of a significant sample from many points of view. In every case, the basic variables are professions, ages and specified membership fees (in addition to dates of affiliation, political affiliations and antecedents).<br/> These diverse points of view constitute tre raison d'être of each chapter which, after reviewing the political precedents of a collectivist type during the dictatorship of Primo de Rivera and the Second Republic, are: Evolution of membership and socio-economic levels of the members, Political antecedents, Members of the Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. proceeding from the Comunión Tradicionalista, Falangists who exercised office within the party and other responsabilities, People who introduced Falangists to the party, the Falange as an armed body, Falangists from citizens militia and integrated in national militias, Falangists in the army, Falangists from Valencia and Catalonia who had taken refuge in the Island, Occupations of Falangists (members of the Female Section) whitin the party, the Falange Nursing Corps and the evolution of the fall in membership.