Ideologia i variació lingüística: anàlisi dels models de la llengua oral en una sèria documental de la televisió valenciana.

Abstract

L'objectiu general d'aquesta tesi ha estat d'esbrinar la càrrega ideològica que subjau en<br/>l'ús d'un o d'un altre model de llengua formal per part dels membres de la comunitat de<br/>parla valenciana. Amb aquesta finalitat s'han analitzat les intervencions de 106 participants<br/>en la sèrie documental Entre els nostres, que va emetre el segon canal de RTVV, Punt 2,<br/>en la temporada 2001-2002. En la selecció del corpus es va tenir ben present el criteri de la<br/>representativitat, fonamental en una recerca de tipus qualitatiu com aquesta: els<br/>participants configuren un ventall de les més diverses procedències geogràfiques i socials,<br/>incloent-hi l'edat o el nivell de formació.<br/>L'anàlisi s'ha dut a terme a partir d'una metodologia clarament interdisciplinària,<br/>que tot partint de la base de la sociolingüística, pren elements de la pragmàtica, de l'anàlisi<br/>crítica del discurs i de la mateixa sociologia, com en la revisió del concepte fugisser i<br/>cabdal d'ideologia. En definitiva, s'assumeix un enfocament del treball sociolingüístic que<br/>mira de centralitzar en el mateix parlant, com a membre d'un grup social, l'anàlisi del<br/>comportament lingüístic en tant que comportament social.<br/>Es tracta, al capdavall, de superar l'esquema de regust conductista que situa la<br/>situació comunicativa en el lloc de l'estímul i la parla en el de la resposta. Això es pot dur<br/>a terme prenent en consideració la representació que es fa el parlant d'aquella situació,<br/>com a factor determinant de la seua manera d'actuar, més determinant que la situació<br/>mateixa. Aquesta representació només pot tenir una base ideològica, des del moment que<br/>és possible observar diverses opcions segons el grup social.<br/>La perspectiva adduïda també implica la voluntat de passar pel sedàs analític la<br/>tasca mateixa de la investigació sociolingüística. En aquest treball, s'han revisat conceptes<br/>tan cabdals com el de comunitat lingüística o el d'estàndard lingüístic de la llengua<br/>catalana, imprescindibles per a una anàlisi de les implicacions ideològiques de l'ús<br/>lingüístic com la que plantegem ací.<br/>Entre els resultats de l'anàlisi, s'actualitza la descripció dels grups ideològics que<br/>s'associen generalment a aquests models, grups que se solen descriure a partir de la seua<br/>situació en l'esquema identitari i de dreta-esquerra. En aquest sentit, també cal destacar<br/>que s'observa que la lleialtat formal dels valencians no sempre es correlaciona amb la<br/>instrumental, cosa que posa en entredit l'aplicació abusiva del terme diglòssia i en<br/>suggereix un altre: el valor d'autenticitat aplicat a la praxi lingüística. Caldria entendre<br/>aquest valor com l'adhesió a les variants lingüístiques de la tradició oral enfront de les<br/>propostes formals, institucionals o ideològiques, sense que això implique necessàriament<br/>una devaluació de la percepció de la llengua pròpia enfront d'altres llengües.

The key issue of this doctoral thesis is to examine the ideological charge which<br/>underlies the use of the different formal language models existing in the Valencianspeaking<br/>community within the Catalan linguistic community. To this aim, the<br/>interventions of several participants in a documentary series broadcasted by RTVV in the<br/>season 2001-2002 are studied. Representativeness, a crucial issue in a qualitative research<br/>has been taken into account in the selection of the corpus: the participants belong to the<br/>most diverse geographical and social origins.<br/>The methodology used is necessarily interdisciplinary: it starts from the<br/>sociolinguistics, and then some pragmatic elements as well as sociology and Critical<br/>Discourse Analysis have been considered. As a result, the analysis of the linguistic<br/>behaviour considered as a social behaviour is focalised on the speaker himself/herself.<br/>All in all, the aim is to overcome the behaviourist scheme which locates the<br/>communicative situation in the place of the stimulus and the speech in the place of the<br/>response. This can be completed by taking into account the representation made by the<br/>speaker of this situation, as a decisive factor of his or her way of acting, and even more<br/>important, than the situation itself. This representation can only have an ideological basis,<br/>from the moment in which it is possible to observe different options depending on the<br/>social group.<br/>The perspective used also implies the determination to analyse the sociolinguistic<br/>research task from an ideological point of view. For instance, in this study have been<br/>reviewed such crucial concepts as linguistic community or language standard, applied to<br/>the Catalan language.<br/>Among the results of the analysis the following can be pointed out: formal loyalty<br/>is not always correlated to use. This questions the excessive employment of the term<br/>diglossia and suggests another: the value of authenticity as applied to linguistic praxis.<br/>This term aims to describe the occurrence in which the speaker shows a preference by the<br/>oral linguistic variants instead of the formal, institutional or ideological proposals, not<br/>necessarily implying despise of the vernacular.