Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Se propone evocar una serie de inquietudes vividas y sentidas fusionando a partir de la realidad del objeto arquitectónico lo que se ve y lo que no se ve; su realidad y su capacidad vital. Para ello se usa el lenguaje del dibujo: el del después, el de la ficción, para contar una realidad algo perteneciente al antes, a la historia rescatando parte de la sensibilidad del creador. Contar unas sensaciones, las que produce una realidad y transmitirlas usando la estructura lógica del relato. Se fusionan los elementos de la realidad y de la ficción por medio del lenguaje el cual multiplica las posibilidades del contar.
72 - Architecture
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.