Anàlisi de l’obra plàsticovisual i poèticotextual de Fina Miralles: L’arbre com a reflex de la seva cosmologia

Abstract

El present estudi s’ha analitzat com el pensament de Fina Miralles va fluctuar del corrent neopositivista i analític de la seva primera etapa conceptual (1972-1975) , sense entrar a l’etapa postconceptual (1976-1978) o els treballs de quadre concepte (1979-1983), fins a arribar a una obra textual i poètica vinculada a un pensament holístic espiritual (1981-1996). Del conjunt de l’obra de Fina Miralles es denota com l’encadenament d’idees que estan presents -algunes vegades latents i d’altres més evidents- en el procés de treball plasticovisual i poèticotextual de l’artista, formen part d’un tot que es va generant, no de manera lineal, sinó com a resultat de múltiples interaccions entre ells al llarg de tota la seva trajectòria vital artística, literària i filosòfica. Aquest estudi aporta una nova visió sobre la naturalesa de l’obra de Fina Miralles i revela que la seva forma del treballar s’ha fonamentat en la capacitat de l’artista de relacionar, interaccionar i traslladar l’essència dels materials, idees, vivències, així com els seus pensaments poètics expressats -tant en imatges com en paraules- a àmbits completament inesperats, fins i tot imaginaris, per atorgar-los una nova realitat ontològica, que queda recollida en la figura cosmològica de l’arbre.

The present article examines how Fina Miralles’ thought fluctuated from the analytical, neo-positivist current of her first conceptual stage (1972-1975) to her later poetic, textual work linked to spiritual holism (1981-1996), without taking into account her post-conceptual stage (1976-1978) or her concept pictures (1979-1983). Fina Miralles’ works show how the chain of ideas (at times latent and other times more manifest) present in her visual and poetic-textual work process is part of a whole body of work, generated not in a linear manner but as the result of multiple interactions between both, throughout her artistic, literary and philosophical life experience. This study contributes a new insight into the nature of Fina Miralles’ works. It shows how her artistic approach was based on her capacity to relate and interact, and to transpose the essence of her materials, ideas, experiences, and poetic thought (expressed in images and words), to completely unexpected and even imaginary spheres, in order to endow them with a new ontological reality, as captured in the cosmological figure of the tree.