Integració de les especialitats de la xarxa d'atenció primària a l'hospital de referència. Experiència pilot a l'hospital de Viladecans. Anàlisi en l'àmbit de les especialitats mèdiques.

Abstract

INTRODUCCIÓ: L'any 1987 es va engegar en l'Hospital de Viladecans una experiència pilot que consistia en la integració dels especialistes de la xarxa d'assistència primària a l'hospital de referència. Es tractava de valorar l'impacte que aquesta integració tenia en l'atenció sanitària d'una població concreta. Aquest fet ens va donar l'oportunitat d'implementar un model basat en l'atenció a l'àrea d'hospitalització i d'urgències per especialistes en MI, actuant les altres especialitats mèdiques com a metges consultors en aquestes dues àrees.<br/><br/>OBJECTIU: Es planteja l'estudi de la eficàcia i eficiència d'aquest model organitzatiu en termes de resultats assistencials.<br/><br/>MÈTODE: Es dissenya un organigrama que afavoreixi la comunicació interdisciplinària i intercol·legial. Es dissenya una eina informàtica que permeti l'anàlisi continuat de l'activitat assistencial ambulatòria i d'hospitalització (programa Wincon). S'analitzen els resultats obtinguts des de l'any 1993 al 2004.<br/><br/>RESULTATS: L'experiència basada en la integració dels especialistes a l'hospital comarcal, ha aconseguit una elevada efectivitat i eficiència amb un manteniment de la qualitat assistencial en l'àmbit de les especialitats mèdiques.<br/>L'organigrama intern ha afavorit una estreta relació entre les especialitats mèdiques i entre les diferents àrees de l'hospital (hospitalització, consultes externes i urgències) el que ha permès una màxima ambulatorització (baixa taxa d'altes per mil habitants) i una bona capacitat de resolució (derivacions inferiors al 5% en un hospital sense unitats de crítics, hematologia, oncologia ni nefrologia).<br/>Aquestes fites s'han aconseguit sense una davallada de la qualitat (baix índex de reclamacions tant hospitalàries com de consultes, baix nombre de morts evitables, elevada proporció de malalts amb tractament de confort en el moment de l'èxitus, baixa taxa d'infeccions nosocomials, elevada concordança diagnostica dels ingressos urgents i baixa proporció d'ingressos inadequats).<br/>Hem aconseguit una disminució de l'estada mitjana gràcies al control de la infecció nosocomial, l'elevada concordança diagnostica i la incorporació de la UFISS (unitat funcional interdisciplinària sociosanitaria) de Geriatria, malgrat l'envelliment de la població ingressada amb el conseqüent increment de la comorbilitat i complexitat.<br/>Hem mantingut una elevada efectivitat amb un increment del 67% del número d'altes alhora que hem mantingut un escàs número d'ingressos inadequats. Aquest increment s'ha produït sobretot en el grup de malalts majors de 80 anys.<br/>A nivell de l'activitat ambulatòria s'ha mantingut contacte estret amb l'AP (Atenció Primària), retornant informació sobre els pacients consultats, i s'ha implementat un circuit de diagnòstic ràpid (UDD) i un hospital de dia per pacients crònics (UAD). Tot i l'elevada freqüentació i baixes TRV (Taxa de reiteració de visites) s'ha anat consolidant el control de les patologies cròniques, el seguiment de les altes hospitalàries i el tractament precoç de les descompensacions lleus, així com el diagnòstic ambulatori, el que ens ha ajudat a evitar ingressos i reingressos tenint com a resultat una baixa taxa d'hospitalització per la nostra població.<br/>Totes aquestes fites s'han aconseguit malgrat la presència de problemàtiques greus: escassos recursos públics sociosanitàris i de malalts crítics en la nostra àrea, una mancança de recursos humans dintre del servei (rendiments del personal facultatiu per sobre del 85% de forma mantinguda) i una elevada freqüentació a l'atenció especialitzada.<br/><br/>CONCLUSIONS: Per tot això podem concloure que l'organigrama basat en la integració dels especialistes dintre del servei de Medicina Interna de l'hospital ha sigut efectiu i eficient sense disminuir la qualitat, i que la posada en marxa d'una eina de gestió clínica com el programa "Wincon" per a codificació diagnostica, tant a consultes externes com a hospitalització, ens ha permès analitzar la casuística i ha contribuït a la detecció de problemes. Com resultat d'aquest anàlisi, hem pogut implementar les intervencions adequades (UAD, UDD, UFISS, protocols de derivació i col·laboració amb la primària, agendes de visita ràpida, consultes d'infermeria...).

<i>INTRODUCTION:<br/><br/>In 1987 the Hospital of Viladecans launched a pilot project to integrate in the hospital all medical specialists working in primary health care centers. It focused on assessing the impact of this integration on health care delivery in a designated community, in order to learn how to facilitate the introduction of this model on a larger scale.<br/>The data make it possible to implement a model based on actual hospitalizations and emergencies attended by specialists in Intern Medicine, with other medical (not chirurgical) specialists acting as consultants in these two areas.<br/><br/>OBJECTIVE:<br/><br/>To investigate de efficacy and efficiency of this organizational model in terms of health care delivery.<br/><br/>METHODS:<br/><br/>We designed an organization chart that facilitates interdisciplinary communication between the various medical specialities as well as between the various layers in the hospital and we introduced an information tool that permits continuous analysis of health care delivery for ambulatory as well hospitalized patients (Wincon program) We analyzed the health care delivery statistics between 1993-2004.<br/><br/>RESULTS:<br/><br/>The integration of medical specialists in a regional hospital by organizing and structuring their activities has proved to be highly effective and efficient without loss of quality of care.<br/>The internal organizational structure stimulated a close relationship between medical specialists as well as between various hospital services (hospitalization, outpatients clinic and emergency unit) By consequence, the number of admissions could be reduced to a minimum (low discharge rate per 1000 inhabitants) as a maximum number of patients was seen in the outpatient clinic by a good resolution capacity (referral to the tertiary care hospital lower than 5%, in a hospital without intensive care units and without hematology, oncology and nephrology departments).<br/>These results have been achieved without loss of quality of medical care (low rates of complaints about hospital and outpatients care, high percentage of terminal care patients, low avoidable death rate, low rate of nosocomial infections, high diagnostic concordance in emergency admissions, and low index of inadequate admissions).<br/>At the same time, despite the increased age of the admitted population and consequently the increased complexity and co morbidity of the patients, a decrease in the median length of stay was achieved due to control of nosocomial infections, a high diagnostic concordance, and the incorporation of the geriatric interdisciplinary social-medical team (UFISS).<br/>Moreover, a high effectivity has been maintained with an increase of 67% in the number of discharges. These discharges occurred mainly among patients older than 80 years with major complex diseases, while maintaining a scarce number of inadequate admissions.<br/>The outpatient clinic activity has maintained a close relationship with the general practitioners, informing them about the referred patients, making referrals protocols, and implementing a rapid diagnostic circuit ( UDD) and a day clinic for chronic patients (UAD) . Despite the high consulting rate and working on low rate of repeated consultation (TRV), the control of chronic pathologies, the follow-up of discharged patients, and the early treatment of mild decompensations have been consolidated, as well as diagnosing patient in ambulatory care. All this has aided to avoid admissions and readmissions, leading to a low hospitalization rate of the population in our region.<br/>All this has been achieved despite some major drawbacks: scarce public health funding for elderly home care and few intensive care beds, as well as an understaffed hospital (facultative performance has been continuously above 85%) and a high rate of specialized consulting.<br/><br/>CONCLUSION:<br/><br/>Therefore it can be concluded that the organization chart, based on the specialists' integration within the department of Internal Medicine in our hospital has lead to a highly effectivity and efficiency without loss of quality. Moreover, the start of the "Wincon" program, that codifies diagnoses in the outpatient clinic as well as by admission in the hospital, has allowed to analyze the cases, and to detect some problems. This has lead to the implementation of adequate interventions (day care unit - UAD, interdisciplinary social-medical team - UFISS, protocols for referral, collaboration with general practitioners, facilities for rapid diagnosis, and nurse consulting hours .).<br/><br/>KEY-WORDS:<br/><br/>Organizational Models, Diagnosis-Related Groups, Patient Readmission, Median length of stay, Stays for over 30 days, Patient Transfer, Hospital Mortality, Nosocomial infections, Alternatives for hospitalization, "Ambulatory care facilities", Office visits, Patient Care Management. </i>

RESUMEN<br/><br/>INTRODUCCIÓN: En el año 1987 se puso en marcha en el Hospital de Viladecans una experiencia piloto que consistía en la integración de los médicos especialistas adscritos a la atención primaria en el hospital de referencia. Se trataba de valorar el impacto que esta integración tenía en la atención sanitaria de una población concreta. <br/>Este hecho nos dio la oportunidad de implementar un modelo organizativo basado en la atención del área de hospitalización y urgencias por especialistas en MI, actuando los otros especialistas médicos como consultores en estas dos áreas.<br/><br/>OBJETIVO: Se plantea el estudio de la eficacia y eficiencia de este modelo organizativo en términos de resultados asistenciales.<br/><br/>MÉTODO: Se diseña un organigrama que favorezca la comunicación interdisciplinaria y intercolegial. Se diseña un programa informático que permita el análisis continuado de la actividad asistencial ambulatoria y de hospitalización (programa Wincon). Se analizan los resultados obtenidos entre los años 1993 y el 2004.<br/><br/>RESULTADOS: La experiencia basada en la integración de los especialistas en el hospital comarcal, ha conseguido una elevada efectividad y eficiencia con un mantenimiento de la calidad asistencial en el ámbito de les especialidades medicas.<br/>El organigrama interno ha favorecido una estrecha relación entre las especialidades medicas y entre las diferentes áreas del hospital (hospitalización, consultes externes i urgencias), lo que ha permitido una máxima ambulatorización (baja tasa de altas por mil habitantes) y una buena capacidad de resolución (derivaciones inferiores al 5% en un hospital sin unidad de críticos, hematológica, oncológica ni nefrológica).<br/>Estos objetivos se han conseguido sin perjudicar la calidad (bajo índice de reclamaciones tanto hospitalarias como de consultas, bajo número de muertes evitables, elevada proporción de enfermos con tratamiento de confort en el momento de la muerte, baja tasa de infección nosocomial, elevada concordancia diagnóstica de los ingresos urgentes y baja proporción de ingresos inadecuados).<br/>Al mismo tiempo hemos conseguido disminuir la estancia media gracias al control de la infección nosocomial, a una elevada concordancia diagnostica y a la incorporación de la Unidad Funcional Interdisciplinaria Socio sanitaria (UFISS) de Geriatría. Y todo ello a pesar del envejecimiento de la población ingresada con el consecuente aumento de la comorbilidad y complejidad.<br/>Además hemos mantenido una elevada efectividad incrementando en un 67% el número de altas y manteniendo el número de ingresos inadecuados muy bajo. Este incremento ha sido a expensas de pacientes mayores de 80 años.<br/>A nivel de la actividad ambulatoria se ha mantenido un estrecho contacto con la AP, informando sobre los pacientes consultados y consensuando protocolos de derivación, e implementando un circuito ambulatorio de diagnóstico rápido (UDD) y un hospital de día para pacientes crónicos (UAD). A pesar de la elevada frecuentación y tasas de reiteración de visitas (TRV) bajas, se ha consolidado el control de les patologías crónicas, el seguimiento de las altas hospitalarias y el tratamiento precoz de les descompensaciones leves, así como el diagnostico ambulatorio. Todo esto nos ha ayudado a evitar ingresos y reingresos y ha alcanzar como resultado una baja tasa de hospitalización para nuestra población.<br/>Estos indicadores se han conseguido a pesar de la presencia de problemáticas graves: escasos recursos públicos socio sanitarios y de camas de críticos en nuestra área, una falta de recursos humanos dentro del servicio (rendimientos del personal facultativo superiores al 85% de forma mantenida) y una elevada frecuentación a la atención especializada de nuestra población de referencia.<br/><br/>CONCLUSIÓN: Por todo esto podemos concluir que el organigrama basado en la integración de los especialistas dentro del servicio de Medicina Interna, ha sido efectivo y eficiente sin disminuir la calidad. Y que la puesta en marcha de una "herramienta" de gestión clínica como el programa "Wincon" para la codificación diagnóstica, tanto en consultes externes como en hospitalización, nos ha permitido analizar la casuística y ha contribuido a la detección de problemas. Como resultado de este análisis hemos podido implementar las intervenciones adecuadas (UAD, UDD, UFISS, protocolos de derivación y colaboración con AP, agendas de visita rápida, consultas de enfermería...)<br/><br/>PALABRAS CLAVE: Organigrama, Case - mix (GRD), (ICD-9), Reingresos, Estancia media, Estancias de más de 30 días, Derivaciones, Mortalidad, Infección nosocomial, Alternativas a la hospitalización, Hospital de día, Consultas de enfermería, Circuito de diagnostico rápido, Índice de reiteración de visitas, Gestión asistencial.