Arquitectura híbrida : context, escala, ordre

Abstract

The subject of this research is hybrid architecture. All architecture that is at once object, landscape and infrastructure is considered hybrid. Considering the contemporary overuse of the term hybrid¿whereby its true meaning is often diverted and confused with the simple addition of uses¿, this research intends to rescue the complexity and richness associated with the process of hybridisation in general and with architectural hybridisation in particular.

This Research into hybrid architecture has the twofold goal of outlining architectural hybridisation¿s ability to widen the conceptual frame of architecture, while at the same time transforming the qualities of hybrid architecture into project tools serving architecture in general.

Hybrid architecture, pushed by the fact that it concentrates in a single architectural intervention a triple object, landscape- and infrastructure-related nature, generates architectural answers with very specific features. Because of its specificity and since its nature is neither the most evident nor habitual in architectural practice and conception, these features widen the conceptual framework of topics that are transversal and consubstancial to architecture. The qualities of these hybrids form a group of qualities that are interdependent and intimately related to one another and that, taken together make up the definition of the hybrid nature of architecture. These qualities are developed and outlined in groups corresponding to six topics: Context, Limits, Ground, Scale, Mobility and Space.

However, beyond the conceptual value of the development of the specific thematic goals of this research per se ¿ as precise a definition as possible of the meaning of architectural hybridisation and an outline of the architectural reality collectively described by the qualities of the hybrids¿ the ultimate goal of any doctoral thesis at the Department of Architectural Projects, which is to establish links between reflection and practice in the development of architectural projects, has also been taken into account.

In this sense, the present research aims to offer the qualities of hybrids as project tools for the use of architectural planning in general: Those qualities seen as inherent to architectural hybrids and coming together within them are not, if considered individually, qualities exclusive to the hybrids. They are qualities that exist, in isolation or in partial combinations, in `architectures¿ that remain outside of the field defined here as hybrid architecture. Implicit in the value of the hybrid is the value of an architectural practice that wants to shorten the distance between the disciplines of the architectural project, urbanism and landscape design.

Implicit in the value of the hybrid as well is the value of an architectural practice that is conscious of its inevitable impact on physical reality ¿ beyond the limit of its area of intervention ¿ and that maximises its compromise with that reality.(extremes its commitment with it?)

Implicit in the value of the hybrid is the value of an architectural practice that assumes all its responsability in the configuration of the qualities of the common space, as well as all its potential for urban transformation and reconfiguration of the landscape.

El tema d’estudi és l’arquitectura híbrida. Es reconeix com a híbrida tota arquitectura que és simultàniament objecte, paisatge i infraestructura. Davant de l’actual sobreutilització del terme híbrid —que es confon sovint amb una simple addició d’usos que l’allunyen del seu veritable significat—, es vol rescatar la complexitat i la riquesa associades al procés d’hibridació en general i a la hibridació arquitectònica en particular.

L’estudi de l’arquitectura híbrida té el doble objectiu d’exposar la capacitat que té la hibridació arquitectònica d’eixamplar el marc conceptual de l’arquitectura i alhora de convertir-ne les qualitats en eines de projecte al servei de l’arquitectura en general.

L’arquitectura híbrida, empesa pel fet que concentra en una intervenció arquitectònica única una naturalesa triple —objectual, paisatgística i infraestructural—, genera respostes arquitectòniques amb trets específics. Per la seva especificitat, i pel fet que no es tracta de les qualitats més evidents ni més usuals en la pràctica i en la concepció arquitectòniques, aquestes qualitats eixamplen el marc conceptual de temes transversals i consubstancials amb l’arquitectura. Les qualitats dels híbrids formen un grup de qualitats interdependents i íntimament relacionades entre si que configuren en conjunt la definició de la naturalesa híbrida de l’arquitectura. Aquestes qualitats es desenvolupen i s’exposen agrupades amb referència a sis temes: Context, Límits, Sòl, Escala, Mobilitat i Espai.

Més enllà, però, del valor conceptual que té per si mateix el desenvolupament de l’objectiu temàtic específic d’aquest estudi —la definició més precisa possible del significat d’hibridació arquitectònica i l’exposició de la realitat arquitectònica descrita pel conjunt de les qualitats dels híbrids—, s’ha considerat també l’objectiu últim de qualsevol tesi doctoral del Departament de Projectes Arquitectònics, que és establir vincles entre la reflexió i la pràctica en el desenvolupament del projecte arquitectònic. En aquest sentit el present estudi ofereix les qualitats dels híbrids com a eines al servei de la projectació arquitectònica en general: Les qualitats descrites com a inherents a l’arquitectura híbrida —i que en l’híbrid coincideixen de forma simultània— no són qualitats exclusives dels híbrids si es consideren de forma individual: són qualitats que existeixen de forma aïllada, o en combinacions parcials, en ‘arquitectures’ que queden fora de l’àmbit que aquí es defineix com a arquitectura híbrida.

En el valor de l’híbrid hi ha implícit el valor d’una pràctica arquitectònica que vol escurçar la distància disciplinària entre projecte arquitectònic, urbanisme i paisatgisme. En el valor de l’híbrid hi ha implícit el valor d’una pràctica arquitectònica que és conscient de la incidència inevitable que té en la realitat física —més enllà del límit del seu àmbit d’actuació–, la qual extrema el seu compromís amb aquesta. En el valor de l’híbrid hi ha implícit el valor d’una pràctica arquitectònica que assumeix tota la seva responsabilitat en la configuració de les qualitats de l’espai comú i tot el seu potencial de transformació urbana i de reconfiguració del paisatge.