Universitat Ramon Llull. Esade
La recerca que he desenvolupat a la meva tesi doctoral està centrada en la comprensió del paper que desenvolupa el innovative performance per influir en la presa de decisions estratègiques a nivell individual i d’organitzacions, en un context intensiu de coneixement. La meva tesi doctoral s’articula en tres capítols principals, que corresponen a tres articles d’investigació de la meva línia de treball actual. Basant-me en la investigació prèvia sobre els nivells d’aspiració i presa de decisions a nivell de gerència, en el primer article s’examinaran les condicions en què les empreses farmacèutiques canvien el seu partnering behavior a través del temps. En línia amb el pensament actual en Behavioral Theory and Evolutionary Theory of the firm, sostenim que qualsevol canvi en partnering behavior és considerat de risc, i es posa en marxa per la diferència (o el gap existent) entre el rendiment actual i el rendiment desitjat. Hem estudiat una mostra de 988 empreses farmacèutiques entre 1990 i 2006 –els resultats confirmen la idea central del treball- que suggereixen que el tipus de performance (financer o innovador) té una marcada influencia en el associated feedback loop amb les subseqüents conseqüències a nivell organitzatiu de l’empresa. Quan la performance financera s’allunya de les expectatives (tan per sobre com per sota) les empreses farmacèutiques disminueixen la magnitud dels canvis en partnering behavior. Per contra, quan la innovative performance s’allunya de les expectatives (tan per sobre com per sota) les empreses farmacèutiques augmenten la magnitud de canvi en partnering behavior. El segon article, a partir d’investigacions anteriors i actuals de la mobilitat dels treballador, és un intent exploratori que busca construir sobre la Behavioral and Prospect theory més concretament sobre la literatura de managerial risk taking amb l’objectiu d’explorar les influències “motivacionals” sobre la mobilitat individual a través de les empreses de la industria farmacèutica –específicament com les desviacions del rendiment des de punts de referència específics expliquen la probabilitat de la mobilitat (una acció amb risc). En línia amb les teories del coneixement mencionades prèviament, els nostres resultats suggereixen que: quan un inventor performs per sobre del seu nivell d’aspiració/expectativa (tan històrica com social), trobem un recolzament pels arguments d’aversió de risc quan un inventor performs per sota les seves expectatives està més predisposat a participar en la mobilitat entre organitzacions, considerada com a acció arriscada, però només quan es compara la seva actuació amb les aspiracions socials (per exemple, considerant el risc del perfil). Finalment, en el tercer article s’intenta donar llum a les preguntes “per què els inventors es mouen?” Estudis recents proposen respostes a aquesta pregunta fonamental centrant-se principalment o bé en l’estructura d’incentius en els contractes d’inventors (mercat, és a dir laboral intern) o bé en les oportunitats externes del mercat laboral. Nosaltres creiem que aquestes teories econòmiques suposen una explicació parcial de per què els treballadors amb talent participen en la mobilitat entre organitzacions. De fet, no tenim una idea clara sobre els fonaments sociològics que caracteritzen la mobilitat, concretament desconeixem les raons que porten l’inventor a assumir aquests riscs/ que hi ha darrera de la inclinació dels inventors a assumir aquests riscs. Per tant, el present article és un intent d’oferir un model més comprensible per explicar els antecedents de mobilitat entre organitzacions. Prenent com a base la Behavioral and Prospect theories i més concretament, la literatura sobre managerial risk taking el document té com a objectiu principal el d’explorar i subratllar les influencies motivacionals sobre la mobilitat individual a través de les empreses de la industria farmacèutica –específicament es centra en com la desviació del “rendiment” respecte punts de referència específics (aspiracions socials) explica la probabilitat (la inclinació a la) mobilitat (una acció arriscada). Els resultats de la nostra investigació confirmen i amplien els estudis anteriors sobre la mobilitat; juntament amb l’estructura d’incentius d’empresa per retenir els empleats i inventors amb talent, el mercat laboral explica la inclinació a la mobilitat, la desviació en la performance dels inventors des de social aspiration levels i també pot predir a tendència a la mobilitat dels inventors. En conclusió, a la meva tesi doctoral intento millorar la comprensió, i per tant oferir a la comunitat acadèmica de managment, de com organitzacions i individus aprenen de les seves accions en el passat i prenen (decisions basades en la subseqüent strategic decision-making) com a resposta a la interpretació de la performance necessària per millorar la performance i aconseguir competitivitat exitosa.
La investigación que he desarrollado durante mi tesis doctoral se centra en la comprensión del papel que desempeña el rendimiento innovador para influir en las decisiones estratégicas a nivel organizacional e individual en contextos intensivos en conocimiento. Mi tesis doctoral se articula en tres capítulos principales, que representan tres papeles de trabajo actuales. Basándose en la investigación previa sobre los niveles de aspiración y toma de decisiones gerenciales, en el primer documento de trabajo se examinará las condiciones en que las empresas farmacéuticas cambian su partnering behavior a través del tiempo. Usando fundamentos de Behavioral Theory y Evolutionary Theory of the firm, sostenemos que cualquier cambio en el partnering behavior se considera riesgoso, y es accionado por la brecha entre el rendimiento real y el rendimiento de aspiración. Prueba de una muestra de 988 empresas farmacéuticas a partir de 1990 a 2006, nuestros resultados confirman la idea central del trabajo - que el tipo de desempeño (financiero o innovador) tiene una fuerte influencia en el circuito de retorno correspondiente y la acción organizativa posterior: cualquier desvío de desempeño financiero de aspiraciones predice risk aversión behavior (i.e. menos cambio en partnering behavior) mientras cualquier desvío de desempeño innovador de aspiraciones predice risktaking behavior (i.e. mas cambio en partnering behavior). El segundo documento de trabajo, a partir de investigaciones anteriores y actuales de la movilidad de los empleados, es un intento exploratorio que busca construir sobre Behavioral Theory y la perspectiva, sobre todo, en la literatura de managerial risk taking con el fin de explorar las influencias motivacionales sobre la movilidad individual a través de las empresas de la industria farmacéutica - específicamente cómo las desviaciones del rendimiento desde los puntos de referencia específicos (aspiraciones) explican la probabilidad de movilidad (una acción arriesgada). De acuerdo con las tradiciones teóricas mencionadas anteriormente, nuestros resultados sugieren que: cuando un inventor realiza por encima de su nivel de aspiración (tanto histórica como social), encontramos apoyo para los argumentos de aversión al riesgo (es decir, menos propensos a cambiar de empleador), cuando un inventor realiza a continuación sus niveles de aspiración es más probable que participen en la movilidad entre organizaciones, como la acción arriesgada, pero sólo cuando se compara su desempeño con las aspiraciones sociales (es decir, teniendo riesgo de perfil). Finalmente, en el tercer documento de trabajo se intenta responder a las preguntas "¿por qué los inventores se mueven?" Estudios recientes que proponen respuesta a esta pregunta fundamental se centran principalmente en la estructura de incentivos en los contratos de inventor (es decir, mercado laboral interno) o oportunidades externas del mercado laboral. Nosotros creemos que estas tradiciones económicas teóricas presentar una representación parcial de por qué los empleados talentosos participan en la movilidad entre organizaciones. De hecho, no tenemos una idea clara sobre los fundamentos sociológicos que caracterizan a la movilidad, en particular, las razones motivacionales del inventor detrás de la participación en tal toma de riesgo (es decir, movilidad). Por lo tanto, el presente articulo es un intento que busca ofrecer un modelo más amplio para explicar los antecedentes de la movilidad entre organizaciones. Sobre la base de Behavioral Theory y tomando la perspectiva, sobre todo, de la literatura managerial risk taking, el documento tiene como objetivo principal de explorar y llamar la atención a las influencias motivacionales sobre la movilidad individual a través de las empresas de la industria farmacéutica - específicamente cómo las desviaciones de rendimiento de los puntos de referencia específicos (aspiraciones sociales) explican la probabilidad de movilidad (una acción arriesgada). Los resultados de nuestra investigación confirman y amplían los estudios anteriores sobre la movilidad: junto con la estructura de incentivos de la empresa para retener a los empleados talentosos y a las dinámicas de mercado de laboral externo que explican los inventores la posibilidad de la movilidad, las desviaciones del inventor de su rendimiento desde los niveles de aspiración sociales también predicen la probabilidad de inventor de la movilidad. En conclusión, en mi tesis doctoral intento de comprender mejor, y por lo tanto ofrecer a la comunidad académica de administración de empresa, como las organizaciones y los individuos aprenden de sus acciones pasadas y deciden posteriores tomas de decisiones estratégicas como respuesta a la interpretación del rendimiento, necesario para mejorar el rendimiento y reunir el éxito competitivo.
The research I developed during my doctoral dissertation focuses on the understanding of the role that innovative performance plays in influencing strategic decision-making at the organizational and individual level in knowledge intensive contexts. My doctoral dissertation is articulated in three main chapters, which represent three current working papers. Building on the prior research on aspiration levels and managerial decision making, in the first working paper we examine the conditions under which pharmaceutical firms change their partnering behavior across time. Using insights drawn from behavioral theory and evolutionary theory of the firm, we argue that any change in partnering behavior is considered risky, and is triggered by the gap between actual performance and aspirational performance. Testing a sample of 988 pharmaceutical firms from 1990 to 2006, our results confirm the central idea of the paper - that the type of performance (financial or innovative) has a strong influence on the associated feedback loop and subsequent organizational action: any deviation of financial performance from aspirations predicts risk aversion behavior (i.e. less change in partnering behavior) while any deviation of innovative performance from aspirations predicts risk taking behavior (i.e. more change in partnering behavior). The second working paper, building on previous and current research of employees’ mobility, is an exploratory attempt that seeks to build on behavioral and prospect theory, particularly, on the literature of managerial risk taking in order to explore the motivational influences on individual mobility across firms in the pharmaceutical industry - specifically how performance deviations from specific reference points (aspirations) explain the likelihood of mobility (a risky action). In line with the theoretical traditions mentioned above, our results suggest that: when an inventor performs above her aspiration level (both historical and social), we found support for risk adversity arguments (i.e. less likely to change employer); when an inventor performs below her aspiration levels is more likely to engage in inter-organizational mobility, such as risky action, but only when comparing her performance to the social aspirations (i.e. risk taking profile). Finally, in the third working paper we attempt to answer to the questions “why do inventors move?” Recent studies propose answer to this fundamental question focusing mainly either on incentives structure in inventor’s contracts (i.e. internal labor market) or external labor market opportunities. We believe that these theoretical economic traditions present a partial representation of why talented employees engage in inter-organizational mobility. In fact, we do not have a clear understanding on the sociological underpinnings characterizing mobility, in particular about the inventor’s motivational rationales behind the engagement in such risky decision. Building on behavioral and prospect theory, particularly, on the literature of managerial risk taking, the paper mainly aims to explore and to bring attention to the motivational influences on individual mobility across firms in the pharmaceutical industry - specifically how performance deviations from specific reference points (social aspirations) explain the likelihood of mobility (a risky action). The results of our research confirm and extend previous studies on mobility: along with firm’s incentive structure to retain talented employees and inventors’ labor market explain the likelihood of mobility, inventor’s performance deviations from social aspiration levels also predict inventor’s likelihood of mobility. In conclusions, in my doctoral dissertation I attempt to better understand, and therefore offer to the academic management community, how organizations and individuals learn from their past actions and decide on subsequent strategic decision-making as a response to performance interpretation necessary to improve performance and gather competitive success.
Acompliment innovador; Models de funcionament de captació; Indústria farmacèutica; Inventors; Aliança i adquisicions; Desempeño innovador; Modelos de funcionamiento de captación; Industria farmacéutica; Inventores; Alianza y adquisiciones; Innovative performance; Performance feedback models; Pharmaceuticals; Inventors; Alliance and acquisitions
334 - Forms of organization and cooperation in the economy
Management Sciences
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.