Universitat Ramon Llull
Fluvià, Modest
Ballabriga Claveria, Fernando
2013-05-24
B.15851-2013
406 p.
Universitat Ramon Llull. Esade
Aquest treball intenta aportar una mica de llum en tres aspectes diferents de la problematica relacionada amb la temporalitat en el mercat laboral espanyol. En primer lloc, es planteja esbrinar quins factors decanten les preferencies deis empresaris cap a aquest tipus de contracte. A partir d'una metodologia de recerca qualitativa, basada en entrevistes en profunditat i l'aplicació del model per etapes, s'aconsegueixen diferents conclusions, entre les quals destaca el paper deis contractes laborals com a mecanisme d'adaptació, via reducció de costos, a uns mercats més globals i competitius. En segon lloc, es pregunta si la base de dades coneguda com a Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) és una font d'informació alternativa i adequada pera l'estudi de la temporalitat. Mitjan ant l'ús de tecniques descriptives, es conclou que les taxes de temporalitat calculades a partir de la MCVL són sistematicament superiors, pero igualment valides, que les calculades mitjan ant I'Enquesta de Població Activa (EPA). També s'utilitza el model Logit per replicar els classics estudis multivariants sobre les causes de la temporalitat i es conclou que la MCVL és també una bona font d'informació,fins i tot millor que I'EPA i altres bases de dades usades fins ara. Una altra important conclusió obtinguda és que la perdua de capacitat explicativa deis models multivariants al llarg deis anys és perque la temporalitat no es limita a un grup de treballadors (outsiders), sinó que s'ha generalitzat a gairebé tots els estrats i ha provocat una multisegmentació del mercat laboral espanyol. En tercer i darrer lloc, es proposa una nova metodologia per estudiar la temporalitat: I'Analisi de Segments. Aquesta metodologia es considera més adaptada tant a la realitat del problema com a !'estructura de la informació que recull la MCVL. Es presenta un exemple d'ús d'aquesta metodologia, aplicant-la a l'estudi del segment anomenat deis "súpertemporals". Es conclou que la MCVL presenta una gran riquesa d'informació, estructurada de manera complexa, que pot ser el punt de partida de futurs estudis que intentin acotar millor la problematica de la "cultura de la temporalitat" per, d'aquesta manera, aportar informació útil en el disseny de polítiques específiques.
El presente trabajo intenta aportar algo de luz en tres diferentes aspectos de la problemática. En primer lugar, se plantea averiguar qué factores decantan las preferencias de los empleadores hacia ese tipo de contrato. A partir de una metodología de investigación cualitativa, basada en entrevistas en profundidad y la aplicación del modelo por etapas, se alcanzan diferentes conclusiones, entre las que destaca el papel de los contratos laborales como mecanismo de adaptación, vía reducción de costes, a unos mercados más globales y competitivos. En segundo lugar, se pregunta si la base de datos conocida como Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL) es una fuente de información alternativa y adecuada para el estudio de la temporalidad. Mediante el uso de técnicas descriptivas, se concluye que las tasas de temporalidad calculadas a partir de la MCVL son sistemáticamente superiores, pero igualmente válidas, que aquellas calculadas mediante la Encuesta de Población Activa (EPA). También se utiliza el modelo Logit para replicar los clásicos estudios multivariantes sobre las causas de la temporalidad y se concluye que la MCVL es también una buena fuente de información, incluso mejor que la EPA y otras bases de datos usadas hasta la fecha. Otra importante conclusión obtenida es que la pérdida de capacidad explicativa de los modelos multivariantes a lo largo de los años se debe a que la temporalidad no se limita a un grupo de trabajadores (outsiders), si no que se ha generalizado a casi todos los estratos,provocando una multisegmentación del mercado laboral español. En tercer y último lugar, se propone una nueva metodología para el estudio de la temporalidad: el Análisis de Segmentos. Dicha metodología se considera más adaptada tanto a la realidad del problema como a la estructura de la información que recoge la MCVL. Se presenta un ejemplo de uso de dicha metodología, aplicándola al estudio del segmento llamado de los "supertemporales". Se concluye que la MCVL presenta una gran riqueza de información, estructurada de forma compleja, que puede ser el punto de partida de futuros estudios que intenten acotar mejor la problemática de la "cultura de la temporalidad" para, de esta forma, aportar información útil en el diseño de políticas específicas.
Our study aims to shed light on three different aspects of this problem fixed term contracts in Spanish labour market. Firstly, we aim to determine which factors influence employers' predisposition towards these types of contract. Using a qualitative research methodology based on in-depth interviews and applying our proposed model in stages, we reach different conclusions. Worth noting amongst these is the role labour contracts play via cost reductions as a means to adapt to more global and competitive markets. Secondly, we explore if the Spanish Social Security Administration's Continuous Sample of Working Histories (Muestra Continua de Vidas Laborales, MCVL) database is an alternative and appropriate source of information with which to study the issue at hand. Using descriptive techniques, we conclude that temporary employment rates calculated using MCVL data are systematically higher though as equally valid as those based on data from the Active Labour Force Study (Encuesta de Población Activa, EPA). We also use the Logit model to replicate classic multivariate studies on the cause of this temporary employment and conclude that the MCVL database is also a good or even better source of information than the EPA and the other databases typically used. Another important conclusion is that the decrease in multivariate models' explanatory capability over the years is dueto the fact that temporary employment is not limited to a single segment of workers (outsiders); rather, it has spread to every strata of the labour force,leading to the multi-segmentation of Spain's labour market. Lastly, we propose a new methodology to study temporary employment: an analysis of different segments. We feel this system better adapts to the reality of the problem as well as the structure of the data gathered in the MCVL database. We present an example application of this methodology, using it to study a segment we call "super temporary workers." We further conclude that MCVL offers a wealth of complexly-structured information which can serve as the starting point for future studies attempting to better define this "culture of temporality" and, consequently, provide useful information to be able to design appropriate policies.
Contractes temporals; Temporalitat; Segmentació del mercat laboral; Mostra contínua de vides laborals; Contratos temporales; Temporalidad; Segmentación del mercado laboral; Muestra continua de vidas laborales; Fixed-term contracts; Temporary workers; Labour market segmentation; Continous Sample of Working Histories
331 - Labour. Employment. Work. Organization of labour.
Ciències de la Gestió
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
